divendres, 11 de desembre del 2009

Nadala del silenci


Nadala del silenci

Des de la nit que es trenca en plor d’infant
al triple plany que el mapa desballesta,
ja ho he dit tot sobre Nadal, no em resta
sinó el silenci, que és el millor cant.

No hi ha motius per a la joia quan
la mort la vida va ombrejant funesta
i celebrar amb orgies la gran festa
palesa una mentida vergonyant.

Betlem ja no és Betlem, és el Calvari:
corrents la Mare muda pel sudari
l’íntim bolquer i acotxa el Noi plorant.

Fills en el Fill, a tots ens arrecera
la seva falda en permanent espera
de la major naixença amb Déu-Infant.

+Si el meu silenci és crit en negra nit
mentre ens estem gestant cap a l’aurora,
doneu aquest poema per no escrit.

Climent Forner

Nadal 2009
Viver i Serrateix (Berguedà)

*Xilografia d’Antoni Gelabert: Queralt (1975)

dimarts, 3 de novembre del 2009

ANY FORNER


ANY FORNER

L’il•lustrador Jaume Gubianas i l’escriptor Joan Vilamala signen l’auca en homenatge al mossèn i poeta Climent Forner, que es va presentar el dia 31 de novembre a la Biblioteca de Navàs en el que va ser el darrer acte de l’anomenat Any Forner. En el dia del seu 82è. aniversari, la figura humana i literària del protagonista de la trobada es va tornar a posar de manifest. L’auca es pot adquirir des d’ahir en diversos punts de Navàs.

dilluns, 2 de novembre del 2009

CONFERÈNCIA: APORTACIONS CATALANES A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE DE CATALUNYA



LES APORTACIONS
DELS BISBES
TORRAS I BAGES
I
ANTONI DEIG



El proppassat dia 29 d’octubre, la fundació “INEHCA, INSTITUT D’ESTUDIS HUMANÍSTICS MIQUEL COLL I ALENTORN”, va organitzar unes conferències per a glossar les figures dels bisbes Torras i Bages i Antoni Deig.
Els ponents: Josep Lluís Perez i Climent Forner.
Climent Forner, sota el títol de: APORTACIÓ DEL BISBE DEIG A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA, va parlar a bastament del seu estimat bisbe, tant com a condeixebles que eren (ell el precedia de tres anys en la carrera eclesiàstica), com per l’amistat que els unia, essent com era de Navàs, població de la qual Mn. Climent va ser rector durant trenta-un anys, i més tard com a padrí de la seva ordenació episcopal a Menorca. Quan fou nomenat bisbe de Solsona el confirmà en els càrrecs de director del Full Diocesà i Delegat dels Mitjans de Comunicació.
Va ressaltar la figura d’Antoni Deig i Clotet sota diverses facetes: l’home, el creient, el bisbe, el patriota, l’escriptor, autor d’innombrables cartes pastorals, articles de catequètics i també de poesies.
També va remarcar les seves dues intervencions més clarividents, compromeses i famoses en aquest camp religioso-patriòtic, com van ser la seva conferència a Prada de Conflent sobre la conveniència i àdhuc la necessitat d’una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “ EL NACIONALIME ÉS PECAT? I ALTRES TEXTOS. Això sense oblidar les grans jornades celebrades a Solsona: ESGÉSIA I PAÍS(1993), i que havien estat precedides pel “I CONGRÉS D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA CATALANA, així com el seu compromís amb el sector més obert del CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE.
Acabà la seva exposició amb aquestes paraules:

Aquest és l’ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar evangèlicament fa quatre dies, el mateix pel qual havia lluitat allà temps el bisbe Torras i Bages. Llegim, llegim els escrits d’aquests dos grans homes d’Església i de País que ens passen gloriosament la torxa, i no ens desanimem per llarga que sigui la cursa. No sols amb paraules, que també: és la nostra vida d’ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament. Ells, avui som nosaltres.

divendres, 30 d’octubre del 2009

FELICITACIÓ I AUCA

Presentació de
l'AUCA DE MN. CLIMENT
dissabte, 31 d'octubre, 6 tarda
Sala d'Actes de la Biblioteca
Il·lustracions de Jaume Gubianas
Text de Joan Vilamala
Celebrem junts els 82 anys de Climent Forner
Us hi esperem!
Regidoria de cultura

dissabte, 30 de maig del 2009

13ena. PRESENTACIÓ A OLOT






13ena. PRESENTACIO
DEL LLIBRE,
PRENEU-M’HO TOT,
DEIXEU-ME LA PARAULA



El dia 21 d’aquest mes de maig es va presentar per 13ena. vegada el llibre de poesia de Climent Forner, a la ciutat d’Olot.
La vetllada es desenvolupà en un ambient de gran cordialitat.
La presentació de l’acte va córrer a càrrec del Mn. Dídac Faig, capellà del poble de Santa Pau. A continuació Joan Ferrer i Costa, doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, professor de Llengua Hebrea de la Universitat de Girona i de Sagrada Escriptura de l‘Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, i col·laborador de l’eximi lingüista Joan Coromines, va fer una exposició molt erudita de la persona de Climent Forner, elogiant i defensant amb fervor la qualitat innegable de l’obra del capellà poeta. A continuació l’autor va recitar una selecció de poemes inclosos en el recull.
En acabat l’acte, s’oferí per part de components de les “Lletres Garrotxines” un sopar molt amè d’amistat i poesia.



21 de maig de 2009

dijous, 7 de maig del 2009

PRENEU-M'HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA







PRESENTACIÓ DEL
LLIBRE
DE CLIMENT FORNER

A

CERVERA
***********


PRENEU-M’HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA
(Poesia, 1954-2007)

Cervera, divendres 17 d’abril de 2009,
a 2/4 de 7 de la tarda.


L’acte va tenir lloc a la sala Francesc Buireu de Cervera, que es va omplir de gom a gom de gent molt interessada a adquirir el llibre (del qual se’n van vendre entre quaranta o cinquanta exemplars). Van intervenir-hi, a més de l’autor com a rapsode, Mn. Antoni Bonet presentador, Jaume Huch editor i el Regidor de Cultura de la Paeria de Cervera. El Sr Isidor Cònsul, editor i crític literari, havia de fer el comentari de l’obra, però va arribar tard a l’acte per culpa del trànsit interromput per obres; tanmateix el seu escrit es publicarà, si Déu vol, a la revista “Serra d’or”, de la redacció de la qual ell mateix forma part. El cartell que anunciava la dita presentació, a més de reproduir la portada del llibre, acabava amb aquestes paraules: “Cerverins, veniu a escoltar aquest gran poeta de casa nostra. Tot un plaer que no ens podem deixar perdre.” Hi figuraven també l’escut de la parròquia de Cervera i el de l’Arxiprestat de la Segarra, els promotors i organitzadors de la presentació.

dilluns, 23 de març del 2009

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas

LLETRA A L'AMIC CLIMENT

Com aquell qui, cansat del mundanal
traüt, seguia l'amagada via
per on cercava el savi, amb el fanal

encès, un home a plena llum del dia,
així vaig jo, Climent, tocat i enclí
de l'encomi erasmià de la follia,

cercant pels meus rodals el vell camí
fet de la molsa humil de la incertesa
i el seny flairós d'un brot de romaní.

Segueixo amb tu la folla saviesa
de trobar en el paper segur recer,
i en el bolígraf vida i escomesa.

Per la finestra, a tu, des de Viver,
la muntanya que estimes et confina.
A mi la mar m'encercla i em reté

Només l'enyor és mal i medecina:
els teus llibres mantenen el caliu
de l'amistat callada que ens veïna.

A les lleixes de casa té el seu niu,
fet d'amor i d'enyor, una arondeta
que em fa, del fred, escalf; d'hivern, estiu.

I sol dels sols, l'ull de Taüll espleta
els meus dies i nits, i un bell retrat,
vestint el mur humil i anacoreta

del meu despatx, em mena a Sant Cugat,
a recer de la nostra esglesiola
que venç el temps perfent l'eternitat.

Amb pa i amb vi hi esmorzo a la rossola
devora les rouredes i alzinars
salvats del foc cruel que ara els desola.

Mestre i amic, que lluny queda Navàs,
que llunya ja l'oisive jovenesa!
Només els mots ens salven, de l'escàs

instant que aquí se'ns dóna, la certesa
que, enmig de tanta cendra, hi ha el caliu
de la joia callada i la bellesa
que solament ens diu el qui la viu.

Jordi Enjuanes-Mas

dissabte, 31 de gener del 2009

SOPAR DE CLOENDA



SOPAR DE CLOENDA


Divendres dia 22 de gener la comissió de “l’any Climent Forner” es va reunir per celebrar la cloenda amb un sopar al restaurant de Gaià.
Els seus integrants, Josep Oliva, Jaume Huch, Joaquim Pujolar, Josep Mª Badia, i Montserrat Altarriba, junt amb Mn. Climent i la Ramona, van passar una vetllada íntima i molt agradable comentant les activitats acomplertes durant l’any i organitzant les que van quedar a mig fer i que, si Déu vol, volem portar a terme els propers mesos.

M.altarriba

dimecres, 21 de gener del 2009

QUADERNS DE VIVER



QUADERNS DE VIVER




A partir de l’any 1991 fins al 2008, Climent Forner ha publicat 7 “Quaderns de Viver” en edició privada.
Són una mena de miscel·lània on hi aplega textos diversos en prosa i en vers: contes, homilies, poemes de circumstàncies, dites populars, etc...
Cada aplec ha sortit publicat el 23 de novembre, dia de Sant Climent, i solen constar d’una cinquantena de pàgines.
El darrer llibret conté la publicació dels editorials del Full Diocesà sobre “L’Onze de Setembre” que ja fa uns quants anys, com tothom recordarà, van aixecar tanta polseguera.
Us en transcric un, el de l’any 1991.


D’ON VENIM, CAP ON ANEM ?


Tot vianant, si és que vol arribar a algun lloc, s’ha de fer, ni que sigui de manera inconscient, aquesta pregunta: D’on vinc, cap a on vaig? Els pobles igualment, si aspiren a ser alguna cosa i no es resignen a fer la viu- viu o a desaparèixer del mapa.
És evident que el nostre poble, el català, es troba actualment en una situació ambígua i desencisada, políticament parlant, que, si es perllonga gaire temps, podria portar-lo al desastre talment un adolescent perpetu que no vol o no pot realitzar-se en plenitud.
D’on venim, bé ho sabem prou, per sort o per desgràcia. On som, entre impotents, perplexos i dividits, també. Però cap on anem, si és que volem assolir alguna fita? Aquest interrogant l’hem de resoldre nosaltres mateixos; és un dret que ningú no ens pot arrabassar, almenys en teoria. Com ningú no ens pot obligar a acceptar com a definitives les lleis vigents.
Tot és revisable. Tot és reformable. La llibertat dels pobles és sagrada com ho és la de les persones: mentre hi hagi un sol home i un sol poble sense llibertat, al món no hi haurà pau. Som nosaltres, per tant, i ningú més que nosaltres, qui ha de decidir tard o d’hora i per vies pacífiques i democràtiques qui i què volem ser i amb qui volem o necessitem unir-nos i solidaritzar-nos. Els nacionalismes no són pas morts ni passats de moda, sinó que reviscolen justament a l’hora en què s’eixamplen, i s’han d’eixamplar, els horitzons europeus i mundials. Cap nació no té dret a dominar-ne una altra, per més que totes s’han d’agermanar. Erich Fromm adverteix: “El principi del mal menor és el principi de la desesperació. La majoria de vegades no fa més que allargar les coses fins que s’imposa el mal major”. En conseqüència, cal arriscar i fer amb convicció allò que és just i humà. La veritat és més realista que el pretès realisme de l’oportunisme.
Pel febrer d’enguany va fer setanta-cinc anys de la mort del Dr. Torras i Bages, el “Patriarca espiritual de Catalunya”. Estem commemorant els 900 anys de la Tarraconense, la nostra diguem-ne Església catalana. L’any vinent s’escaurà el centenari de les Bases de Manresa, tant importants per a la formulació del pensament nacional català. Dimecres d’aquesta setmana celebrarem una vegada més la Diada Nacional de Catalunya... Totes les ocasions són bones per a reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur com a poble i per a prendre, tant a nivell cívic com polític, les decisions que calgui. La consciència històrica, si més no, és un caliu que no podem deixar apagar mai.
I com a cristians, si en som i ens en sentim, només cal desitjar que aportem a favor de la nostra pàtria, avui i demà, el mateix llevat que varem aportar-hi ahir i abans-d’ahir. Déu ho faci.
(8 de setembre del 1991)
C. Forner

diumenge, 11 de gener del 2009

CLOENDA DE L'ANY CLIMENT FORNER








CLOENDA DE L’ANY CLIMENT FORNER


El dia 19 de desembre del 2008, la sala de plens de l’ajuntament de Berga va acollir l’acte de cloenda de l’any Climent Forner.
Van presidir la taula: L’alcalde de Berga Sr. Juli Gendrau, el doctor Joan Ferrer, la regidora de cultura Carme Barniol i Montserrat Altarriba, membre de la comissió creada per el reconeixement.
Després del parlament de l’alcalde, Juli Gendrau, i l’exposició de les activitats dutes a terme durant aquest període, es va presentar l’auca de la seva vida amb il·lustracions de Valentí Gubianas i textos de Joan Vilamala.
El doctor Joan Ferrer va fer un gran elogi de les qualitats poètiques i literàries de l’escriptor, remarcant que ens trobem davant del més gran poeta que ha donat la nostra pàtria als nostres dies.
Finalment es va cedir la paraula a Mn. Climent, que va ressaltar el goig i la satisfacció que ha tingut amb les manifestacions d’amistat que ha rebut i rep, i va reiterar les gràcies a tots els amics i col·laboradors que han contribuït als bons resultats aconseguits.
Després d’esmentar la comissió organitzadora, va agrair el bell logotip del Valentí Gubianas que ha servit d’estendard a totes les commemoracions; passant pel Grup de Viver, que lluiten per portar a terme el gran somni de la Biblioteca Escriptors del Berguedà, i també als Ajuntaments de Berga, Navàs i Viver i Serrateix, per la seva col·laboració econòmica i logística que han prestat a l’efemèride.
Va tenir unes paraules amables per als seus amics, Mn. Jesús Huguet, Joan Ferrer, així com al seu molt estimat editor, Jaume Huch que li han fet costat en les deu presentacions, del llibre “Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula”, que s’han fet arreu del Principat durant l’any.
En la seva dissertació va remarcar la vàlua del doctor Joan Ferrer, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona i autor del pròleg de l’antologia poètica, i finalment aquesta acció de gràcies , segons paraules seves, no podia acabar-la sense esmentar els meus principals pares en la fe religiosa, patriòtica, literària i filosòfica com són, i tots tres berguedans de pro, Mn. Ricard Penina, Mn. Josep Armengou i el doctor Lluís Pont; tres clergues, per no esmentar-ne d’altres de forans com el doctor Josep Pont i Gol i Mn. Antoni Palou. Sense oblidar un altre berguedà il·lustre, el gran amic i mestre Climent Peix, el sastre poeta, o el poeta sastre, així com alguns màxims poetes catalans que vaig tenir la sort de conèixer.
Proclamant-se finalment: un enamorat de la paraula poètica gràcies a la Paraula, i encarnat en la paraula: la meva poesia és el meu verb.

Va acabar recitant dos petits fragments del poema: RETORN A ÍTACA.

Torno del món cap al país dels pares,
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d’aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
Salut, oh pàtria retrobada, Berga!

Tot ho perdia menys la fe primera,
flairosa com un brot de romaní.
He vist com s’esfondraven els imperis,
restaven sols com a trofeus
una Custòdia, un Pi i una Muntanya.
***
Torno del món cap al país dels pares
d’on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l’hora suprema.
Els homes no tenim sinó una pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç
d’on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l’estesa d’ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.
C. Forner