dilluns, 23 de març del 2009

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas

LLETRA A L'AMIC CLIMENT

Com aquell qui, cansat del mundanal
traüt, seguia l'amagada via
per on cercava el savi, amb el fanal

encès, un home a plena llum del dia,
així vaig jo, Climent, tocat i enclí
de l'encomi erasmià de la follia,

cercant pels meus rodals el vell camí
fet de la molsa humil de la incertesa
i el seny flairós d'un brot de romaní.

Segueixo amb tu la folla saviesa
de trobar en el paper segur recer,
i en el bolígraf vida i escomesa.

Per la finestra, a tu, des de Viver,
la muntanya que estimes et confina.
A mi la mar m'encercla i em reté

Només l'enyor és mal i medecina:
els teus llibres mantenen el caliu
de l'amistat callada que ens veïna.

A les lleixes de casa té el seu niu,
fet d'amor i d'enyor, una arondeta
que em fa, del fred, escalf; d'hivern, estiu.

I sol dels sols, l'ull de Taüll espleta
els meus dies i nits, i un bell retrat,
vestint el mur humil i anacoreta

del meu despatx, em mena a Sant Cugat,
a recer de la nostra esglesiola
que venç el temps perfent l'eternitat.

Amb pa i amb vi hi esmorzo a la rossola
devora les rouredes i alzinars
salvats del foc cruel que ara els desola.

Mestre i amic, que lluny queda Navàs,
que llunya ja l'oisive jovenesa!
Només els mots ens salven, de l'escàs

instant que aquí se'ns dóna, la certesa
que, enmig de tanta cendra, hi ha el caliu
de la joia callada i la bellesa
que solament ens diu el qui la viu.

Jordi Enjuanes-Mas