A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ A NAVÀS I A BERGA
DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT
        
            A LA VORA DEL FOC
        Contes i molt més que contes

A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT

A LA VORA DEL FOC
               Contes i molt més que contes


BIBLIOTECA JOSEP MAS I CARRERAS

Navàs, dilluns 12 de desembre 2011
a 3/4 de 9 del vespre

Hi intervindran:
L'editor Jaume huch
el dibuixant Jaume Gubianas
els actors Ramon Cabra i Josep Mª Simó

I el mateix autor explicant alguns contes infantils com havia fet anys enrere als escolans, Escoltes Alí-Bei i escolars en general

AQUEST LLIBRE, EL MILLOR REGAL DE NADAL I REIS

NADALA CLEMENTINA

NADALA CLEMENTINA

Oh déu, feu-nos fills del silenci i hereus de la pau.
                            St. Climent I, papa i màrtir.


El regne de la pau i del silenci
a poc a poc de mi es va apoderant;
no és pas regne de mort sinó de vida.
Tot, pura gràcia, mentre la tardor
despulla de paraules el pollancre,
fulles que el vent s'enduu, deixant-lo nu,
però ben arrelat i amarat d'aigua.
Ja ho he dit tot. Feliç de creure en Ell
i molt dolgut alhora com a fill
d'un poble esclau i d'una església impura,
germans, regresso al ventre de la mare,
misteri endins, amb l'esperança viva
que el meu Nadal un dia serà Pasqua.
Només puc convidar-vos a pa i vi
vora la llar de foc que encara crema.
Pròdigs o no, siguem-hi tots a taula
en plena nit llagrimejant d'estels.

                        Climent FORNER

Nadal 2011
Viver i Serrateix (Berguedà)

* Xilografia d'Antoni Gelabert: Queralt (1975)

SANT CLIMENT

AVUI ÉS SANT CLIMENT, FELICITEU-LO!

UN CAMÍ DE CAMINS

Nova presentació a Golmés del llibre:

UN CAMÍ DE CAMINS
del bisbe Antoni Deig


El divendres dia 11 de novembre va tenir lloc la nova presentació del llibre del bisbe Antoni Deig a Golmés.
Hi van intervenir:
Mn. Climent Forner, escriptor i poeta, Carles Tejedor, president de l'Associació d'Amics del bisbe Deig, i la presidenta de Càritas Parroquial.
Durant l'acte es va fer públic l'edició d'una miscel•lània del bisbe Deig que sortirà en breu.

FESTES D'OCTUBRE, SANTA Mª DE SERRATEIX

 

        RETAULE

DE SANTA MARIA

               I

   SANT URBICI

Aquest és el títol d'una representació escènica que mossèn Climent Forner, amb la col.laboració de l'historiador Josep Mª Badia, va escriure l'any 1990. Es refereix a la més que mil.lenària història del Monestir de Serrateix (fundat el 977), narrada principalment per dos joglars que es diuen Arnaldó i Camesina. Per això se celebra cada any, i aquest any ja n'ha fet vint-i-un, amb motiu de les anomenades Festes d'Octubre (dies 1 i 2), commemoratives de l'esdeveniment. 







Té lloc al presbiteri de l'església parroquial i intervenen, en representació de gairebé tot el poble, una norantena d'actors i actrius, des d'infants a avis, amb vestits d'època i música medieval, dirigits per Josep Mª Simó: monjos, abats, bisbes, arquebisbes, comtes, vescomtes, pagesos, propietaris, processons... La vetllada de dissabte al vespre consta de dues parts: la primera, aquesta del Retaule; i la segona, un Concert, que enguany va anar a càrrec de l'Escola Municipal de Música de Berga.







Després, hi ha torrades de pa a la plaça del Monastir. Aquest any els assistents arribaren prou a dos-cents, els quals, a part de l'entrada (10e.), pogueren adquirir la revista anual MONTBORDÓ que edita el mateix organitzador de les dites festes, el Patronat d'Amics de Serrateix. Val a dir que, entre els assistents, enguany hi havia el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i no poques autoritats civils, a més de les municipals locals, en representació de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Berguedà.

L'endemà,diumenge al migdia, va tenir lloc la missa solemne, presidida pel mateix bisbe Xavier Novell i concelebrada per mossèn Climent ( rector des de fa vint-i-dos anys)i animada amb cants per la Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per mossèn Joan Bajona.


Després de missa, el concert tradicional.





 En resum, tota una gran festa que ajuda a crear consciència d'Església i de Pàtria.

11 DE SETEMBRE A GIRONELLA

Mn. Climent Forner, recitant "Plany per Catalunya"

GIRONELLA, 11 DE SETEMBRE DE 2011

 
Manifest de Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, llegit en la representació del 11 de setembre de 2011.

Arriba un altre 11 de setembre i voldríem que fos per última vegada la festa reivindicativa a la qual resignadament estem conformats. Sempre cal explicar per què celebrem una derrota. I la resposta no és altra que, amb aquella derrota, començà el redreçament. ¿Ens haurem de resignar, amb el poeta de Sinera, que la nostra pàtria és "pobra, bruta, trista, dissortada"? ¿Ens haurem de preguntar infinitament, amb el qui podem intitular "abat" de Serrateix, "no és morta, dorm, o és morta ja per sempre"?

Cada època, cada any, l'onze de setembre és diferent, però també cada vegada cal començar de nou. Si l'any passat el motiu de reivindicació era la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, enguany en aquesta data conflueixen dos motius de preocupació.

El primer és que, després d'un quart de segle de fructuosa immersió lingüística que ha afavorit que el nostre idioma sigui llengua vehicular -cosa que tothom hauria de considerar òbvia- ara ens volen esquerdar el model lingüístic que ha garantit la cohesió social durant aquests anys. No podem permetre que Catalunya sigui un país crispat. Hem de defensar la nostra llengua i evitar que minin la nostra riquesa cultural. Malgrat les possibles crítiques, hem de continuar essent una comunitat dialogant, acollidora; amb una cultura pròpia i tenint internacionalment un nom.

El segon motiu de preocupació són les conseqüències que pot tenir per a Catalunya la reforma de la Constitució espanyola, feta amb l'acord dels dos partits majoritaris i deixant de banda la resta. La qual cosa ens situa lluny del consens dialogant i respectuós que hi va haver al moment de ser redactada.

Aquests fets ens han de fer reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur. I haurien de ser un estímul per deixar de banda coses que en el moment present són secundàries i buscar la unitat d'acció entre tots els qui estimem Catalunya i volem que pugui desplegar lliurament els seus drets nacionals. El procés no serà fàcil ni curt, però hem d'actuar des dels principis democràtics a favor de les properes generacions. Ens cal generositat i esperit de sacrifici com el dels qui defensaren Catalunya el 1714. El seu esforç, malgrat les vicissituds de la història, no fou inútil; ells fressaren el camí pel qual avancem.

No ens cansem, doncs, de treballar en tots els àmbits que tenim a l'abast per conrear els valors que ens són més propis i avançar vers la maduresa de la nostra societat.. Catalunya no "es morta". "Ni dorm" en un son profund. Cada dia és més desperta, cada dia són més els qui obren els ulls i s'adonen de la realitat i es posen a la feina.

Sé que en la diada d'enguany, a Santa Maria del Mar de Barcelona, al costat del Fossar de les Moreres, es prega "perquè els governants i els polítics de la nostra nació cerquin desinteressadament el bé del país i la solidaritat entre els qui han nascut aquí i els qui hi han vingut a viure". És un desig que, en la Diada nacional, tots podem fer ben nostre, sota la mirada benvolent de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Montserrat.

                                                                                       +Josep Mª Soler

                                                                                  Abat de Montserrat

                                                               Montserrat, 6 de setembre de 2011

LA PATUM, QUÈ ÉS?"

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
" LA PATUM, QUÈ ÉS?"

Berga. Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet.
Dissabte, 18 de juny 2011


És tracta d'un llibre sobre la Patum de Berga que ja ha conegut tres edicions: Corpus 1950, Corpus 1981 i Corpus 2011.

La primera, molt humil però també molt il.lusionada, va anar a càrrec de l'avi Jaume Huch i Guixer amb la col.laboració de diversos autors, l'únic supervivent dels quals és mossèn Climent Forner i Escobet, amb lletres adaptades a la música dels ballets tradicionals i altres poesies esparses. De la segona se'n va fer càrrec el seu hereu, Jaume Huch i Camprubí, estrenat feia poc d'editor: és molt més rica i documentada, sobretot amb textos de mossèn Josep Armengou i Feliu (1973), a més dels d'Antoni Sansalvador (1916).

La tercera, la presentada a Berga en vigilies inmediates de la festa patumaire, no és, encara, una obra literària definitiva sobre el tema, però sí que és la més digna, rica i posada al dia: oberta amb tres introduccions   corresponents a Jaume Huch i Camprubí, Albert Rumbo i Climent Forner, reprodueix els textos de la primera, melodies patumaires incloses, però reporta un munt de textos nous en vers i en prosa, tant d'autors ja desapareguts com vivents, que en fan tota una joia, a part o a més de la mateixa estructura del llibre, magnífica, amb el tabal de la Patum a la portada. Al final, en un annex, reprodueix per primera vegada la famosa " Carta oberta de la Geganta Vella", anònima però atribuïda a mossèn Armengou, publicada a la revista QUERALT (1953). D'Albert Rumbo cal destacar-ne sobretot la seva aportació crítica a la història i a la llegenda del drama berguedà.

A la susdita presentació del dia 18 van intervenir-hi els tres promotors darrerament esmentats, a més d'alguns col.laboradors destacats, recitant textos propis, com: Quirze Grifell, Jordi Cussà, Francesc Ribera (Titot) i el mateix Jaume Huch. El públic, no molt nombrós, però molt satisfet.

Afegim-hi que amb aquesta miscel.lània Edicions Albí de Berga ha començat de commemorar bellament els seus 25 anys d'existència.

UN CAMÍ DE CAMINS

Presentació del llibre



”UN CAMÍ DE CAMINS”


(Obra poètica completa)
Bisbe Antoni Deig
Verdú (Urgell: Local Parroquial)
Divendres, 8 juliol 2011

Va obrir l’acte mossèn Ramon Roca, rector de Verdú, la parròquia amfitriona, amb el Grup de Càritas com a organitzador.
Després va prendre la paraula el S. Carles Tejedor, President de l’Associació Amics del Bisbe Deig, el qual va fer una entusiasta i arrodonida memòria del prelat.
I a continuació mossèn Climent Forner, el forjador de l’obra a presentar, va parlar del bisbe Deig com a poeta i en va recitar alguns dels seus poemes més significatius i populars com “Un vell ullastre”, “Posta de sol a Ciutadella”, “Cançó”, “Malgrat jo”, “Romanço sobre el bilingüismo en Menorca”, etc. El nombrós públic que omplia la sala va gaudir de valent. Al final de l’acte mossèn Climent no es cansava de signar llibres com si en fos l’autor, quan aquest ja és al cel de fa vuit anys.
D’aquesta obra ja se n’han fet una dotzena de presentacions, o més i les que es faran encara. Tal com informà el Carles, s’està gestant també una Miscel•lània sobre el bisbe Deig amb la col•laboració de diversos autors. I fins i tot s’ha concebut el projecte de crear un Premi literari amb el seu nom. Tot d’acord amb la finalitat de la susdita Associació que no és altra que mantenir viva la seva memòria i heretar el seu esperit en bé de l’Església i de Catalunya.

ELS HUMANÍSTICS ANAREN A VIVER, A CONÈIXER EL POETA CLIMENT FORNER

Fotos: Judit Soler

El passat dia sis d’abril els alumnes de segon curs de batxillerat humanístic de l'institut Llobregat de Sallent, vàrem dirigir-nos cap a Viver. El trajecte era llarg i el vàrem fer a peu i, a més, feia molt sol i molta calor, però tot i així les ganes de conèixer a mossèn Climent estaven per sobre de tot això. A mesura que ens anàvem apropant al nostre destí, la silueta de la rectoria es perfilava cada cop més, sobresortint entre els arbres i, just a l’altra banda de la carretera, vàrem trobar-hi el mossèn, que ens esperava amb il·lusió.

C.Forner amb el llibre de L. Cerarols que li vam regalar

Un cop ens vàrem haver presentat ens va convidar a passar a l’antiga escola de Viver, on vàrem poder seure i ens vam refer de la calorada. Dins d’aquella sala el mossèn ens havia preparat uns bancs i unes cadires en semicercle per a què estiguéssim còmodes; tot llest per a començar la xerrada i parlar una mica de la seva vida i els seus llibres.

Mossèn Climent Forner i Escobet va néixer a Manresa el 1927, però va passar la seva infància a Berga. És mossèn i, a més, un gran poeta català, el millor dels vivents, segons Isidor Cònsul. Va estudiar al seminari de Solsona i, després, va exercir la seva vocació a diverses localitats. Ha viscut en diversos llocs:

·  Bellpuig (1 any).

·  Castellar de N’Hug (3 anys).

·  Navàs (30).

·  Viver i Serrateix (Ja fa 22 anys).

C.Forner al seu despatx

Va ser en aquesta última localitat on es va retirar per a dedicar-se a la poesia: una de les seves passions més grans, juntament amb la religió.

A més, va ser un dels fundadors de la revista Infantil, on va publicar narracions per a nens.

La seva obra és molt extensa i es pot dividir en poesia, prosa, contes i investigacions.

Primerament va explicar-nos els seus dos contes de por: El ferreret de Figueres i El sagristà del Rector de Vallfogona. A classe ja havíem treballat un dels seus contes més coneguts:La cameta d’or, així que només ens en va explicar els altres. També havíem llegit alguns dels seus poemes, així que la nostra visita es va basar sobretot en la lectura dels contes de por, algun dels seus millors poemes i, finalment, en un torn de preguntes. Gràcies a aquestes preguntes vàrem conèixer quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora de fer poesia, com influeix aquesta en la seva vida i quins referents ha tingut durant tot aquest temps.

Ens va explicar que, a vegades, no s’havia sentit recolzat per l’Església i que a l'haver-la triat, va haver de renunciar a moltes coses, com poder tenir una dona i fills. La seva mare va ser el seu màxim referent i, en segon lloc, però no menys important, l’Església, que va arribar-la a considerar com una segona mare. També va explicar-nos que la seva obra havia influït tant en la seva vida com la seva vida en la seva obra. Va obsequiar-nos amb un petit recull de poemes i un quadern de Viver, el qual edita anualment.

Arribem a Viver i C.Forner ens surt a recebre

La sortida en general va ser molt profitosa, ja que vàrem poder conèixer en persona un dels millors poetes catalans del moment, i no tothom pot gaudir d’aquest privilegi. A més a més sempre ens quedarà un bon regust de boca, ja que vàrem badar com nens petits quan ens explicava contes i quan ens explicava la seva vida, la qual ens va permetre comprendre una mica més d'aprop la seva obra.
El Climent Ribera li va dedicar aquest poema en nom de tots: Alba Martínez i Alba Serra, Climent Ribera i Cristina Casadesús, Judit González i Judit Soler, Laia Riu i Virgínia Soler.

De Climent a Climent

Un somni, una alenada,

aire fresc a la cara,

un desig etern,

a l’hora de l’albada,

emprenem un viatge amb pas ferm.

Amb gran petjada capaç,

enfilem camí a Viver,

amb el sol de companyia,

amb una ombra inconstant

i pas a pas, anar fent via.

Com a mata enfiladissa,

un camí serpentejat,

mica en mica ja s’allisa

un camí de flors poblat.

En el recte paviment,

la calor i el patiment,

són lleus, gràcies al noble vent,

que ens esguarda per moments,

com mantell de seda fi,

d’aturar raig tan lluent.

Tan sàvia figura,

trobem a les portes del poble,

ressaltant en la natura,

tot entrellaçant les mans,

de persona tan noble.

 Amb orella ben desperta,

i boca badada constant,

tots escoltem les històries,

amb l’original “pam-pam”,

d’aquells coneguts personatges,

que van de cara a la mort

i són alhora tan afables.

I quin preu tan alt

per fer de sagristà!

Que qui vol tan bona feina...

un gran preu ha de pagar,

de mans del rector,

la mort per desafiar,

t’has de fer passar la por!

El Ferreret de Figueres,

és qui enganya a la mort,

és qui salva animetes,

del purgatori i del foc.

La senyora Dominga,

qui no tem gens a la mort,

i que té tan bona vida,

amb “La cameta d’or”.

Amb els ulls grans com taronges,

som capaços d’observar,

poesies acolorides,

de grans versos, versemblants!

  

La vida d’una persona,

ens manté amb la boca oberta,

tot pensant en una història,

religiosa, poètica i certa.

En una gran casa pairal,

on el mossèn està acompanyat,

d’una gran dona, la Ramona,

que sempre li ha fet costat.

Dia a dia, la Ramona,

fa la feina a la masia,

i el Climent, que és capellà,

escolta els seus feligresos,

a l’església i a la rectoria.

I passa el dia volant,

com a l’antiga rectoria,

i manquen totes les hores,

per escriure poesia.

Mirem el poble de Viver,

amb uns ulls ben diferents,

i després el seu recer,

racó de grans sentiments,

recolzat per la seva obra,

I pels llibres a pilots,

que pinten antigues parets,

on hi viu el gran devot,

que d’ofici és capellà,

però que escriu amb sentiment,

i tot i ser magnificent,

aparenta ser corrent.

Entremig d’un gran garbuix,

papers, fotografies,

quadres i poesies...

un despatx amb diccionaris,

de poemes gestacions,

i ni que no en faci pregons,

en les formoses parets,

llueixen grans distincions.

I és que en l’època que estem,

en l’època que ara ens trobem,

que és aquest nostre present,

hem de donar gràcies,

que se’ns atorgui aquest present,

d’haver-lo pogut conèixer,

a vós mossèn Climent,

millor poeta del moment.

Per sempre durarà,

la seva poesia,

i durarà per sempre,

la seva paraula tan, tan viva!

Climent Ribera 

Simfonia en prosa

SIMFONIA EN PROSA

Divendres, 27 de maig de 2011, a les 8 del vespre, es va presentar a la Biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs, el llibre de Martí Just i Montraveta, "Simfonia en prosa".

Presidien la mesa, a més de l'autor, Martí Just, Mossèn Climent Forner, prologuista, Josep Oliva, alcalde de Navàs, i l'editor, Jaume Huch.

Amb la participació dels rapsodes: Maria Àngels Suau, Ramon Cabra i Josep Vilarmau.

Piano i arranjaments: Anna Vega.

Mossèn Climent Forner va fer una glossa de l'obra de l'amic i literat, Martí Just, i va ressaltar la fe i l'originalitat del treball de l'escriptor.

Per acabar es van llegir uns quants relats que van entusiasmar el públic assistent, tant per la bona dicció dels rapsodes i l'acompanyament musical, com pels textos reeixits de l'obra.