Amics de Climent Forner

A LA VORA DEL FOC

2011-12-16T14:17:00.000-08:00

PRESENTACIÓ A NAVÀS I A BERGA
DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT

            A LA VORA DEL FOC
        Contes i molt més que contes

A LA VORA DEL FOC

2011-12-15T14:11:00.000-08:00

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT

A LA VORA DEL FOC
Contes i molt més que contes

BIBLIOTECA JOSEP MAS I CARRERAS

Navàs, dilluns 12 de desembre 2011
a 3/4 de 9 del vespre

Hi intervindran:
L'editor Jaume huch
el dibuixant Jaume Gubianas
els actors Ramon Cabra i Josep Mª Simó

I el mateix autor explicant alguns contes infantils com havia fet anys enrere als escolans, Escoltes Alí-Bei i escolars en general

AQUEST LLIBRE, EL MILLOR REGAL DE NADAL I REIS

NADALA CLEMENTINA

2011-11-26T09:15:00.000-08:00

NADALA CLEMENTINA

Oh déu, feu-nos fills del silenci i hereus de la pau.
St. Climent I, papa i màrtir.

El regne de la pau i del silenci
a poc a poc de mi es va apoderant;
no és pas regne de mort sinó de vida.
Tot, pura gràcia, mentre la tardor
despulla de paraules el pollancre,
fulles que el vent s'enduu, deixant-lo nu,
però ben arrelat i amarat d'aigua.
Ja ho he dit tot. Feliç de creure en Ell
i molt dolgut alhora com a fill
d'un poble esclau i d'una església impura,
germans, regresso al ventre de la mare,
misteri endins, amb l'esperança viva
que el meu Nadal un dia serà Pasqua.
Només puc convidar-vos a pa i vi
vora la llar de foc que encara crema.
Pròdigs o no, siguem-hi tots a taula
en plena nit llagrimejant d'estels.

Climent FORNER

Nadal 2011
Viver i Serrateix (Berguedà)

* Xilografia d'Antoni Gelabert: Queralt (1975)

SANT CLIMENT

2011-11-23T02:23:00.000-08:00

AVUI ÉS SANT CLIMENT, FELICITEU-LO!

UN CAMÍ DE CAMINS

2011-11-17T05:32:00.000-08:00

Nova presentació a Golmés del llibre:

UN CAMÍ DE CAMINS
del bisbe Antoni Deig

El divendres dia 11 de novembre va tenir lloc la nova presentació del llibre del bisbe Antoni Deig a Golmés.
Hi van intervenir:
Mn. Climent Forner, escriptor i poeta, Carles Tejedor, president de l'Associació d'Amics del bisbe Deig, i la presidenta de Càritas Parroquial.
Durant l'acte es va fer públic l'edició d'una miscel•lània del bisbe Deig que sortirà en breu.

FESTES D'OCTUBRE, SANTA Mª DE SERRATEIX

2011-10-09T07:06:00.000-07:00

RETAULE

DE SANTA MARIA

SANT URBICI

Aquest és el títol d'una representació escènica que mossèn Climent Forner, amb la col.laboració de l'historiador Josep Mª Badia, va escriure l'any 1990. Es refereix a la més que mil.lenària història del Monestir de Serrateix (fundat el 977), narrada principalment per dos joglars que es diuen Arnaldó i Camesina. Per això se celebra cada any, i aquest any ja n'ha fet vint-i-un, amb motiu de les anomenades Festes d'Octubre (dies 1 i 2), commemoratives de l'esdeveniment.

Té lloc al presbiteri de l'església parroquial i intervenen, en representació de gairebé tot el poble, una norantena d'actors i actrius, des d'infants a avis, amb vestits d'època i música medieval, dirigits per Josep Mª Simó: monjos, abats, bisbes, arquebisbes, comtes, vescomtes, pagesos, propietaris, processons... La vetllada de dissabte al vespre consta de dues parts: la primera, aquesta del Retaule; i la segona, un Concert, que enguany va anar a càrrec de l'Escola Municipal de Música de Berga.

Després, hi ha torrades de pa a la plaça del Monastir. Aquest any els assistents arribaren prou a dos-cents, els quals, a part de l'entrada (10e.), pogueren adquirir la revista anual MONTBORDÓ que edita el mateix organitzador de les dites festes, el Patronat d'Amics de Serrateix. Val a dir que, entre els assistents, enguany hi havia el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i no poques autoritats civils, a més de les municipals locals, en representació de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Berguedà.

L'endemà,diumenge al migdia, va tenir lloc la missa solemne, presidida pel mateix bisbe Xavier Novell i concelebrada per mossèn Climent ( rector des de fa vint-i-dos anys)i animada amb cants per la Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per mossèn Joan Bajona.

Després de missa, el concert tradicional.

En resum, tota una gran festa que ajuda a crear consciència d'Església i de Pàtria.

11 DE SETEMBRE A GIRONELLA

2011-10-01T14:02:00.000-07:00

Mn. Climent Forner, recitant "Plany per Catalunya"

GIRONELLA, 11 DE SETEMBRE DE 2011

Manifest de Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, llegit en la representació del 11 de setembre de 2011.

Arriba un altre 11 de setembre i voldríem que fos per última vegada la festa reivindicativa a la qual resignadament estem conformats. Sempre cal explicar per què celebrem una derrota. I la resposta no és altra que, amb aquella derrota, començà el redreçament. ¿Ens haurem de resignar, amb el poeta de Sinera, que la nostra pàtria és "pobra, bruta, trista, dissortada"? ¿Ens haurem de preguntar infinitament, amb el qui podem intitular "abat" de Serrateix, "no és morta, dorm, o és morta ja per sempre"?

Cada època, cada any, l'onze de setembre és diferent, però també cada vegada cal començar de nou. Si l'any passat el motiu de reivindicació era la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, enguany en aquesta data conflueixen dos motius de preocupació.

El primer és que, després d'un quart de segle de fructuosa immersió lingüística que ha afavorit que el nostre idioma sigui llengua vehicular -cosa que tothom hauria de considerar òbvia- ara ens volen esquerdar el model lingüístic que ha garantit la cohesió social durant aquests anys. No podem permetre que Catalunya sigui un país crispat. Hem de defensar la nostra llengua i evitar que minin la nostra riquesa cultural. Malgrat les possibles crítiques, hem de continuar essent una comunitat dialogant, acollidora; amb una cultura pròpia i tenint internacionalment un nom.

El segon motiu de preocupació són les conseqüències que pot tenir per a Catalunya la reforma de la Constitució espanyola, feta amb l'acord dels dos partits majoritaris i deixant de banda la resta. La qual cosa ens situa lluny del consens dialogant i respectuós que hi va haver al moment de ser redactada.

Aquests fets ens han de fer reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur. I haurien de ser un estímul per deixar de banda coses que en el moment present són secundàries i buscar la unitat d'acció entre tots els qui estimem Catalunya i volem que pugui desplegar lliurament els seus drets nacionals. El procés no serà fàcil ni curt, però hem d'actuar des dels principis democràtics a favor de les properes generacions. Ens cal generositat i esperit de sacrifici com el dels qui defensaren Catalunya el 1714. El seu esforç, malgrat les vicissituds de la història, no fou inútil; ells fressaren el camí pel qual avancem.

No ens cansem, doncs, de treballar en tots els àmbits que tenim a l'abast per conrear els valors que ens són més propis i avançar vers la maduresa de la nostra societat.. Catalunya no "es morta". "Ni dorm" en un son profund. Cada dia és més desperta, cada dia són més els qui obren els ulls i s'adonen de la realitat i es posen a la feina.

Sé que en la diada d'enguany, a Santa Maria del Mar de Barcelona, al costat del Fossar de les Moreres, es prega "perquè els governants i els polítics de la nostra nació cerquin desinteressadament el bé del país i la solidaritat entre els qui han nascut aquí i els qui hi han vingut a viure". És un desig que, en la Diada nacional, tots podem fer ben nostre, sota la mirada benvolent de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Montserrat.

+Josep Mª Soler

Abat de Montserrat

Montserrat, 6 de setembre de 2011

LA PATUM, QUÈ ÉS?"

2011-08-24T10:24:00.000-07:00

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE
" LA PATUM, QUÈ ÉS?"

Berga. Biblioteca Ramon Vinyes i Cluet.
Dissabte, 18 de juny 2011

És tracta d'un llibre sobre la Patum de Berga que ja ha conegut tres edicions: Corpus 1950, Corpus 1981 i Corpus 2011.

La primera, molt humil però també molt il.lusionada, va anar a càrrec de l'avi Jaume Huch i Guixer amb la col.laboració de diversos autors, l'únic supervivent dels quals és mossèn Climent Forner i Escobet, amb lletres adaptades a la música dels ballets tradicionals i altres poesies esparses. De la segona se'n va fer càrrec el seu hereu, Jaume Huch i Camprubí, estrenat feia poc d'editor: és molt més rica i documentada, sobretot amb textos de mossèn Josep Armengou i Feliu (1973), a més dels d'Antoni Sansalvador (1916).

La tercera, la presentada a Berga en vigilies inmediates de la festa patumaire, no és, encara, una obra literària definitiva sobre el tema, però sí que és la més digna, rica i posada al dia: oberta amb tres introduccions corresponents a Jaume Huch i Camprubí, Albert Rumbo i Climent Forner, reprodueix els textos de la primera, melodies patumaires incloses, però reporta un munt de textos nous en vers i en prosa, tant d'autors ja desapareguts com vivents, que en fan tota una joia, a part o a més de la mateixa estructura del llibre, magnífica, amb el tabal de la Patum a la portada. Al final, en un annex, reprodueix per primera vegada la famosa " Carta oberta de la Geganta Vella", anònima però atribuïda a mossèn Armengou, publicada a la revista QUERALT (1953). D'Albert Rumbo cal destacar-ne sobretot la seva aportació crítica a la història i a la llegenda del drama berguedà.

A la susdita presentació del dia 18 van intervenir-hi els tres promotors darrerament esmentats, a més d'alguns col.laboradors destacats, recitant textos propis, com: Quirze Grifell, Jordi Cussà, Francesc Ribera (Titot) i el mateix Jaume Huch. El públic, no molt nombrós, però molt satisfet.

Afegim-hi que amb aquesta miscel.lània Edicions Albí de Berga ha començat de commemorar bellament els seus 25 anys d'existència.

UN CAMÍ DE CAMINS

2011-07-16T09:26:00.000-07:00

Presentació del llibre

”UN CAMÍ DE CAMINS”

(Obra poètica completa)
Bisbe Antoni Deig
Verdú (Urgell: Local Parroquial)
Divendres, 8 juliol 2011

Va obrir l’acte mossèn Ramon Roca, rector de Verdú, la parròquia amfitriona, amb el Grup de Càritas com a organitzador.
Després va prendre la paraula el S. Carles Tejedor, President de l’Associació Amics del Bisbe Deig, el qual va fer una entusiasta i arrodonida memòria del prelat.
I a continuació mossèn Climent Forner, el forjador de l’obra a presentar, va parlar del bisbe Deig com a poeta i en va recitar alguns dels seus poemes més significatius i populars com “Un vell ullastre”, “Posta de sol a Ciutadella”, “Cançó”, “Malgrat jo”, “Romanço sobre el bilingüismo en Menorca”, etc. El nombrós públic que omplia la sala va gaudir de valent. Al final de l’acte mossèn Climent no es cansava de signar llibres com si en fos l’autor, quan aquest ja és al cel de fa vuit anys.
D’aquesta obra ja se n’han fet una dotzena de presentacions, o més i les que es faran encara. Tal com informà el Carles, s’està gestant també una Miscel•lània sobre el bisbe Deig amb la col•laboració de diversos autors. I fins i tot s’ha concebut el projecte de crear un Premi literari amb el seu nom. Tot d’acord amb la finalitat de la susdita Associació que no és altra que mantenir viva la seva memòria i heretar el seu esperit en bé de l’Església i de Catalunya.

ELS HUMANÍSTICS ANAREN A VIVER, A CONÈIXER EL POETA CLIMENT FORNER

2011-06-06T13:52:00.000-07:00

Fotos: Judit Soler

El passat dia sis d’abril els alumnes de segon curs de batxillerat humanístic de l'institut Llobregat de Sallent, vàrem dirigir-nos cap a Viver. El trajecte era llarg i el vàrem fer a peu i, a més, feia molt sol i molta calor, però tot i així les ganes de conèixer a mossèn Climent estaven per sobre de tot això. A mesura que ens anàvem apropant al nostre destí, la silueta de la rectoria es perfilava cada cop més, sobresortint entre els arbres i, just a l’altra banda de la carretera, vàrem trobar-hi el mossèn, que ens esperava amb il·lusió.

C.Forner amb el llibre de L. Cerarols que li vam regalar

Un cop ens vàrem haver presentat ens va convidar a passar a l’antiga escola de Viver, on vàrem poder seure i ens vam refer de la calorada. Dins d’aquella sala el mossèn ens havia preparat uns bancs i unes cadires en semicercle per a què estiguéssim còmodes; tot llest per a començar la xerrada i parlar una mica de la seva vida i els seus llibres.

Mossèn Climent Forner i Escobet va néixer a Manresa el 1927, però va passar la seva infància a Berga. És mossèn i, a més, un gran poeta català, el millor dels vivents, segons Isidor Cònsul. Va estudiar al seminari de Solsona i, després, va exercir la seva vocació a diverses localitats. Ha viscut en diversos llocs:

· Bellpuig (1 any).

· Castellar de N’Hug (3 anys).

· Navàs (30).

· Viver i Serrateix (Ja fa 22 anys).

C.Forner al seu despatx

Va ser en aquesta última localitat on es va retirar per a dedicar-se a la poesia: una de les seves passions més grans, juntament amb la religió.

A més, va ser un dels fundadors de la revista Infantil, on va publicar narracions per a nens.

La seva obra és molt extensa i es pot dividir en poesia, prosa, contes i investigacions.

Primerament va explicar-nos els seus dos contes de por: El ferreret de Figueres i El sagristà del Rector de Vallfogona. A classe ja havíem treballat un dels seus contes més coneguts:La cameta d’or, així que només ens en va explicar els altres. També havíem llegit alguns dels seus poemes, així que la nostra visita es va basar sobretot en la lectura dels contes de por, algun dels seus millors poemes i, finalment, en un torn de preguntes. Gràcies a aquestes preguntes vàrem conèixer quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora de fer poesia, com influeix aquesta en la seva vida i quins referents ha tingut durant tot aquest temps.

Ens va explicar que, a vegades, no s’havia sentit recolzat per l’Església i que a l'haver-la triat, va haver de renunciar a moltes coses, com poder tenir una dona i fills. La seva mare va ser el seu màxim referent i, en segon lloc, però no menys important, l’Església, que va arribar-la a considerar com una segona mare. També va explicar-nos que la seva obra havia influït tant en la seva vida com la seva vida en la seva obra. Va obsequiar-nos amb un petit recull de poemes i un quadern de Viver, el qual edita anualment.

Arribem a Viver i C.Forner ens surt a recebre

La sortida en general va ser molt profitosa, ja que vàrem poder conèixer en persona un dels millors poetes catalans del moment, i no tothom pot gaudir d’aquest privilegi. A més a més sempre ens quedarà un bon regust de boca, ja que vàrem badar com nens petits quan ens explicava contes i quan ens explicava la seva vida, la qual ens va permetre comprendre una mica més d'aprop la seva obra.
El Climent Ribera li va dedicar aquest poema en nom de tots: Alba Martínez i Alba Serra, Climent Ribera i Cristina Casadesús, Judit González i Judit Soler, Laia Riu i Virgínia Soler.

De Climent a Climent

Un somni, una alenada,

aire fresc a la cara,

un desig etern,

a l’hora de l’albada,

emprenem un viatge amb pas ferm.

Amb gran petjada capaç,

enfilem camí a Viver,

amb el sol de companyia,

amb una ombra inconstant

i pas a pas, anar fent via.

Com a mata enfiladissa,

un camí serpentejat,

mica en mica ja s’allisa

un camí de flors poblat.

En el recte paviment,

la calor i el patiment,

són lleus, gràcies al noble vent,

que ens esguarda per moments,

com mantell de seda fi,

d’aturar raig tan lluent.

Tan sàvia figura,

trobem a les portes del poble,

ressaltant en la natura,

tot entrellaçant les mans,

de persona tan noble.

Amb orella ben desperta,

i boca badada constant,

tots escoltem les històries,

amb l’original “pam-pam”,

d’aquells coneguts personatges,

que van de cara a la mort

i són alhora tan afables.

I quin preu tan alt

per fer de sagristà!

Que qui vol tan bona feina...

un gran preu ha de pagar,

de mans del rector,

la mort per desafiar,

t’has de fer passar la por!

El Ferreret de Figueres,

és qui enganya a la mort,

és qui salva animetes,

del purgatori i del foc.

La senyora Dominga,

qui no tem gens a la mort,

i que té tan bona vida,

amb “La cameta d’or”.

Amb els ulls grans com taronges,

som capaços d’observar,

poesies acolorides,

de grans versos, versemblants!

La vida d’una persona,

ens manté amb la boca oberta,

tot pensant en una història,

religiosa, poètica i certa.

En una gran casa pairal,

on el mossèn està acompanyat,

d’una gran dona, la Ramona,

que sempre li ha fet costat.

Dia a dia, la Ramona,

fa la feina a la masia,

i el Climent, que és capellà,

escolta els seus feligresos,

a l’església i a la rectoria.

I passa el dia volant,

com a l’antiga rectoria,

i manquen totes les hores,

per escriure poesia.

Mirem el poble de Viver,

amb uns ulls ben diferents,

i després el seu recer,

racó de grans sentiments,

recolzat per la seva obra,

I pels llibres a pilots,

que pinten antigues parets,

on hi viu el gran devot,

que d’ofici és capellà,

però que escriu amb sentiment,

i tot i ser magnificent,

aparenta ser corrent.

Entremig d’un gran garbuix,

papers, fotografies,

quadres i poesies...

un despatx amb diccionaris,

de poemes gestacions,

i ni que no en faci pregons,

en les formoses parets,

llueixen grans distincions.

I és que en l’època que estem,

en l’època que ara ens trobem,

que és aquest nostre present,

hem de donar gràcies,

que se’ns atorgui aquest present,

d’haver-lo pogut conèixer,

a vós mossèn Climent,

millor poeta del moment.

Per sempre durarà,

la seva poesia,

i durarà per sempre,

la seva paraula tan, tan viva!

Climent Ribera

Simfonia en prosa

2011-05-29T06:50:00.000-07:00

SIMFONIA EN PROSA

Divendres, 27 de maig de 2011, a les 8 del vespre, es va presentar a la Biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs, el llibre de Martí Just i Montraveta, "Simfonia en prosa".

Presidien la mesa, a més de l'autor, Martí Just, Mossèn Climent Forner, prologuista, Josep Oliva, alcalde de Navàs, i l'editor, Jaume Huch.

Amb la participació dels rapsodes: Maria Àngels Suau, Ramon Cabra i Josep Vilarmau.

Piano i arranjaments: Anna Vega.

Mossèn Climent Forner va fer una glossa de l'obra de l'amic i literat, Martí Just, i va ressaltar la fe i l'originalitat del treball de l'escriptor.

Per acabar es van llegir uns quants relats que van entusiasmar el públic assistent, tant per la bona dicció dels rapsodes i l'acompanyament musical, com pels textos reeixits de l'obra.

NOCES DE SANG

2011-05-10T04:07:00.000-07:00

ORATORI

NOCES DE SANG

Mil.lenari del Sant Dubte d'Ivorra,

BISBAT DE SOLSONA

BREU INTRODUCCIÓ A L'ORATORI "NOCES DE SANG"

D'una primera lectura del poema de Mn. Climent Forner, dos aspectes em van colpir de bell antuvi. El primer, el "Cant a la Segarra", que fa de pròleg als fets del Sant Dubte. Jo he volgut que tot l'oratori fos un cant a la Segarra, tant per l'ús de la temàtica dels Goigs de Sant Ramon Nonat, que caracteritzen el cant inicial, com i també dels Goigs de la Verge d'Ivorra i del Sant Dubte, substància de la secció central o del diàleg entre la Verge i Mn. Bernat Oliver, i, finalment, dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Guissona, que es deixen sentir des de l'arribada de Sant Ermengol, durant el cant de la Confraria per ell fundada, i fins al final, on s'entrellacen amb els Goigs de Sant Ramon i amb tota la temàtica del cant a la Sagarra inicial. Així quedava assegurada l'essència segarrenca de tota l'obra.

...L'Amèn "pianíssimo" del cor, junt amb el cant del rossinyol i els darrers ecos de la campana d'Iborra clouen aquesta diada de glòria, diada del "Sant Dubte" que, al cap de mil anys, revifa el foc perenne d'amor de l'Església vers el seu "Espòs de Sang".

Valentí Miserachs, prev.

XXVII CERTAMEN LITERARI

2011-05-10T03:30:00.000-07:00

XXVII CERTAMEN LITERARI

COL.LEGI SANT JOSEP DE NAVÀS

El divendres 15 d'abril, a Navàs, va tenir lloc el Certamen Literari d'enguany, en honor de Sant Jordi.

Distribució de premis al Pavelló Poliesportiu.

Mn. Climent, president del jurat, des de fa molts anys, format a més per Josep Mª Badia, Montse Costa, Mª Dolors Claret i Josefina Martínez.

CONCURS LITERARI ZANUY

2011-05-09T11:07:00.000-07:00

CONCURS LITERARI ZANUY

SANT JORDI 2011

Berga. Dissabte 30 d'abril al migdia. Al Pavelló de Suècia. Sant Jordi 2011

XVIII CONCURS LITERARI promogut i patrocinat per l'empresa Liven del Berguedà. Participació d'uns tres mil alumnes de tots els centres docents del Berguedà (escoles i instituts). Mn. Climent n'és el mantenidor des de fa setze anys. El seu discurs d'enguany s'intitulava: "Només la fe fa miracles" Referint-se a la greu crisi econòmica actual va felicitar la susdita empresa pel seu suport perseverant a l'efemèride i va recomanar als escolars presents que a l'hora de triar o escollir els estudis o la carrera a seguir, molt més que en el guany material que en poguessin treure, pensessin en la felicitat d'ells mateixos i en el bé o servei que poguessin fer a la societat. També va fer algunes referències literàries, com els 25 anys d'Edicions de L'Albí de Berga, a la qual està molt vinculat, i la publicació del seu darrer llibre, PARAULES SOBRE PARAULES (pròlegs i discursos).

CONFERÈNCIA A CALAF

2011-05-07T11:53:00.000-07:00

Conferència sobre:
JOAN MARAGALL I MÀRIUS TORRES
poetes d'ahir, d'avui i de sempre

UN POETA ES CONFESSA

2011-05-07T01:56:00.000-07:00

UN POETA ES CONFESSA

RECITAL DE POESIA DEL LLIBRE:

"Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula"

El 28 de febrer, a la tarda, al "Casal de la Gent Gran de Manresa", Climent Forner recitava poemes del seu llibre "Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula".

La sala, plena de gom a gom, va gaudir d'allò més de les dots de rapsode de l'orador, i de la seva valuosa poesia.

Al finalitzar l'acte ho corroboraven els forts aplaudiments dels assistents.

M.Altarriba

PARAULES SOBRE PARAULES

2011-04-30T08:35:00.000-07:00

PRESENTACIÓ, A BERGA, DEL LLIBRE

PARAULES SOBRE PARAULES

                        de Climent Forner

                                                                  25-03-2011

UN CAMI DE CAMINS

2011-03-07T11:54:00.000-08:00

NAVÀS. Casal Sant Genís, 4 de març del 2011

Homenatge al Bisbe Antoni Deig, amb motiu de la presentació del seu llibre UN CAMÍ DE CAMINS. Obra poètica completa.

Intervencions de : Sr. Carles Tejedor, Sor Lucia Caram, Mn. Climent Forner i el Sr. Josep Oliva.

EL BISBE DEIG POLíTIC I LA SEVA APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

Bona tarda!

Gràcies per fer possible aquesta presentació que avui estem realitzant de l'obra del Bisbe Deig al seu poble, a Navàs.

Gràcies per permetre'm poder parlar d'ell des de la seva vesant política i patriòtica.

Aquest acte està organitzat conjuntament entre l'Ajuntament de Navàs i l'Associació d'Amics del Bisbe Deig, amb seu a Mollerussa, de la qual tinc el goig i l'honor de formar part.

Aquesta associació s'ha creat per tal de salvaguardar la memòria del Bisbe Deig i recollir el seu esperit, fomentar i promoure el coneixement de la seva trajectòria eclesiàstica i social i treballar per consolidar el futur de la nació i de l'Església catalana.

No cal dir la proximitat personal que sento cap a aquesta associació. Per la recordança que fan del nostre Mossèn Anton. Perquè ens sentim orfes com a cristians i com a catalans de persones amb l'ideari del Bisbe Deig. I per la meva relació familiar amb Mossèn Anton, com a cosí germà que era del meu pare. Segur que allà on son ara, deuen petar la xerrada sobre aquest Barça, que els apassionava tant a tots dos.

La figura d'Antoni Deig i Clotet pot ser considerada sota diverses facetes: l'home, el creient, el bisbe, el patriota, l'escriptor....

A mi em toca parlar d'ell, des de la vessant política i patriòtica.

L'Antoni Deig, el Tonet de l'Ateneu com el coneixiem a Navàs, quan de molt jovenet jugava a futbol...

(va dubtar molt entre fer-se capellà o futbolista)... ja era, i se sentia, fan del Barça. O sigui: l'afició al futbol ja el convertia en patriota català.

Quan més tard, ja bisbe sobretot, escriurà sobre temes catequístics i pastorals, sempre ho farà en català, mai en castellà.

En la seva obra literària també. El seu poemari “O, Menorca” és tot un cant a la llengua, a la pàtria i a les tradicions populars catalanes. Però, sens dubte, hi han dues intervencions que van ser clarividents, compromeses i famoses, en aquest camp religiós i patriòtic: La seva conferència a Prada de Conflent,

on parlà sobre la conveniència i necessitat d'una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “El nacionalisme és pecat?, i altres textos”. I no podem oblidar les jornades celebrades a Solsona sota el seu pontificat: “Església i País” que havien estat precedides pel I Congrès d'Història de l'Església Catalana. També el seu compromís amb el sector més obert del Concili Provincial Tarraconense.

Quan a la Universitat Catalana d'Estiu de l'any 1991, a Prada de Conflent, es va atrevir, de forma ben fonamentada, a presentar la proposta d'una Conferència Episcopal Catalana va crear un fort enrenou.

Tot Madrid, amb la Conferència Episcopal Espanyola al davant, se li van tirar a sobre. On s'és vist!!!

Quin poc seny, això de dividir l'Església d'aquesta manera!!! Un bisbe que fa política!!!

El van arribar a titllar d'obispo rojo, separatista y comunista. Antoni Deig era un bisbe lliure, lliure i compromés amb l'Església i amb el País. Simplement parlava clar i català i en cristià.

En aquesta societat, els homes d'Església hi han de poder dir la seva la seva, com tothom. Respectant sempre l'autonomia de la societat civil, és a dir: amb ànim de servei!!! mai d'imposició!!!

I, com us deia....És el que feia bonament el bisbe Deig: parlar clar i català i en cristià. I ho ha fet per partida doble: com a cristià, perquè creu en Jesús i en el seu Evangeli per damunt de tot, i com a bisbe, perquè se sent responsable d'una església dioceana agermanada històricament i pastoralment amb totes aquelles altres que formen la nostra Església catalana, en comunió amb l'església universal i presidida pel bisbe de Roma.

Un dels retrets més freqüents que s'han fet contra el meu bisbe Antoni Deig, provinents fins i tot de gent de missa, és que “fa política”! que “es fica en política”!, quan simplement, de paraula i d'obra, ha fet costat al seu poble desvalgut, Catalunya.

Ell dèia: “el Bisbe s'haurà de ficar més d'una vegada en les realitats temporals:política, economia, vida familiar, .... Per ajudar a viure-les d'acord amb l'esperit de l'evangeli.

I afegia: “De vegades se m'ha criticat dient que faig nacionalisme. La veritat és que no tinc camp impressió de fer política”. I partidista, encara menys!!!.

Tant era capaç de parlar amb Esquerra Republicana, com amb CiU, com amb el PSC; com hauria parlat amb el PP, si l'hagessin convidat, que no el van convidar mai!!!

Deien que era un “bisbe que mossegava” Ell afirmava que una Església que no es comprometés a fons, amb totes les seves conseqüències, a favor dels homes i dels pobles, no seria l'Església de Jesús.

Viuria al marge de la història i no salvaria ningú!!!Cal tenir en compte el tarannà de la persona. Mossèn Anton era un home molt humà, humil, senzill, comunicatiu....Allò que diu i escriu, ho fa amb una gran llibertat d'esperit, ben lluny d'un prototip eclesiàstic pompós i ple de misteri.

El seu és un talent més aviat pràctic, realista, ple de sentit comú...I molt murri!!!

Era un bisbe de casa, tal i com haurien de ser tots els bisbes. Un germà gran en la fe. Ni més ni menys.

La seva fe és una fe per la qual val la pena de viure i de morir.

No es pot comparar, ni de lluny, amb la seva passió futbolística pel Barça. El Ton de l'Ateneu hauria estat capaç de baixar fins a l'infern si el seu missatge de salvació hagués pogut servir per alguna cosa, encara que n'hagués de sortir socarrimat !!!

I des de la pròpia convicció, a consciència, sense encegament passional, ni per oportunisme polític,

ni per afany de notorietat. Mossèn Anton era, i se sentia, hereu d'una llarga tradició cristiana i catalana, més que mil·lenària. Aquella que diu:“L'Església a Catalunya, serà catalana o no serà”

I ens podem preguntar “el nacionalisme és pecat o no?”. És clar que no és pecat !!!És una gran virtut,

i molt necessària! I en canvi, el nostre Bisbe Deig va ser denigrat, calumniat, perseguit i tot, per certs mitjans de comunicació espanyolistes (eclesials i tot, algun d'ells) que van crear confusió al voltant d'ell. Sort en va tenir del seu fort sentit de l'humor!!! Sentit de l'humor que el va ajudar a pair aquestes situacions.

S'ha parlat del nacionalisme català com si fos exacerbat, tancat, excloent, racista, quan és tot el contrari: el nostre és obert, acollidor pacífic, dialogant....Massa i tot, potser !!! I dins un estat espanyol

que es proclama “oficialment” plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, i a la pràctica no ho és ni ho vol ser gens!!!

Penseu en la tancada de repetidors de TV3 al País Valencià.

L'Església hauria de ser una instància de llibertat, la més alta i alliberada, per a poder parlar clar i català. Tant de bo l'Església dels nostres dies tornés a aportar a favor de Catalunya aquells valors d'autoestima, d'identitat, de religiositat, de llibertat, de comunió. De llengua, de cultura, de progrés, d'obertura. Valors, que al llarg de la història, li havia proporcionat ajudant-la a créixer com a nació lliure i sobirana.

El nostre bisbe Deig deia:

“Per a tot bon fill, estimar la pàtria és natural com estimar la mare. Per a tot bon cristià, és obligatori com estimar el proïsme. Aquest és l'ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar

Ell ens va passar la torxa no podem desanimar-nos, per llarga que sigui la cursa. És la nostra vida d'ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians, el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament.

Monsenyot Antoni Deig ens va fer un gran bé. Tant de bo en surtin ben aviat successors que serveixin les diocessis de Catalunya i que estimin l'Església i Catalunya, almenys com ell les va estimar.
Que esdevinguin, com ell va ser, “bisbes de Catalunya”.

Perquè ell avui som nosaltres.

PARAULES SOBRE PARAULES

2011-03-04T02:37:00.000-08:00

PARAULES SOBRE PARAULES

Pròlegs i discursos

Ahir, dijous, dia 3 de març, es va presentar a la Biblioteca Municipal Josep Mas Carreras de Navàs, el llibre de Mn. Climent Forner, “ PARAULES SOBRE PARAULES" Pròlegs i discursos.

Van intervenir, a més de l’autor, l’editor Jaume Huch, l’alcalde Josep Oliva, una colla de rapsodes i la Coral Nova de Navàs.

Us transcric el magnífic epíleg que va llegir l’alcalde Josep Oliva.

Bona nit

De nou hem viscut una presentació, a Navàs, d’un llibre de Mossèn Climent Forner.

Com hem dit, un llibre en el que l’autor aplega tot un seguit de pròlegs i discursos sota el títol de PARAULES SOBRE PARAULES i que compte amb el suport editorial d’EDICIONS L’ALBÍ, a qui no ens cansarem mai d’agrair el suport que dóna als nostres escriptors, i en concret al Jaume Hug, a qui de nou tinc el gust de donar-li la benvinguda al nostre poble.

Un agraïment també especial als rapsodes. El Martí, el Ramon, el Josep, la Maria Àngels i la Montserrat, així com a la Coral Nova i el Martí Just per la seva direcció.

Ara es veu que haig de fer un discurs epíleg sobre un llibre de discursos i epílegs que Mn. Climent en el seu dia va redactar amb la seva mestria. Ai Senyor!

De fet, se m’ha fet estrany fullejar el llibre i veure tot el cos de les pàgines plenes de lletres. En els llibres de Mossèn Climent estem acostumats a que hi hagi molt més blanc que negre. La rima, la forma que acaben prenent els versos impresos sobre els fulls en blanc son ocupats en aquest llibre per pàgines plenes de lletra, justificades a dreta i esquerra del text, en comptes de les formes amorfes dels seus versos.

En el títol del recull de la seva obra, en motiu dels seus 80 anys, Mossèn Climent ens deia PRENEU-M’HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA. I aquesta Paraula, la que s’escriu en minúscula, li serveix per parlar de les paraules dels altres.

Altres poetes i escriptors amb els qui hi ha tingut vinculacions diverses. Ja sigui parlant de la seva obra, prologant els seus llibres o que ha fet servir com a base per a fer tot tipus de discursos.

I les paraules sobre paraules que utilitza el nostre autor sempre girant entorn d’allò que l’empeny a expressar-se, que l’empeny a comunicar-se, que l’empeny a viure, diria jo: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.

Com alcalde, un orgull que el tinguem com una de les nostre referències culturals. Pel que ell treballa pel país, i per tant, també pel nostre poble. I també per tot el suport i acompanyament que fa, sempre disposat en cos i ànima, als nostre autors locals, tal i com varem poder comprovar de nou fa ben pocs dies en aquesta mateixa sala.

Com a persona, i deixeble seu que em sento, un immens honor que vulgui que estigui al seu costat, i que fins i tot intervingui, en les seves presentacions.

Hem presentat el llibre. És absolutament sobrer presentar la persona, prou coneguda per a tots nosaltres, ja que l’estimació i admiració que sentim per ell ens a portat a tots avui aquí a fer-li costat, en plena comunió vers ell. Ell ens ha portat aquí, ell ens uneix amb la seva obra i ens converteix en rodes que girem al ritme dels seus eixos: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.

I tot això amanit també amb el seu sentit de l’humor (tant necessari per viure com l’amor) i la seva ironia. Dos exemples:

Mossèn Climent ha fet la tria de pròlegs i discursos i ens en hi posa 84, precisament els anys que farà enguany !!!

I a la portada del llibre, el Pi de les Tres Branques, com diu ell, “és als nostres dies, en contrast amb un segle enrere, un símbol tan patètic de religiositat i patriotisme que fa esgarrifar. Tanmateix no es pot perdre mai l’esperança de veure’l reverdir de noves primaveres, sinó el vell, l’hereu que el succeeixi”.

A tall d’anar acabant, perquè penso que jo haig de ser purament conductor de l’epíleg de l’acte, unes quantes peces del llibre, cinc, a tall de pedres amb les que entrebancar-vos ara un instant. Per tant, cinc pedres, cinc perles, cinc instants de Climent Forner:

Instant 1) “La jerarquia eclesiàstica sempre sol parlar ex cathedra; el pare Pere Casaldàliga ho fa des de la vida, l’únic lloc teològic, i poètic, convincent”

Instant 2) “Contra la realitat de la vida, però partint de la realitat, per dura que sigui, i com més dura, més, l’única escapatòria possible és la imaginació, en virtut de la qual som capaços de transcendir la realitat convertint-la de naturalista en simbòlica.”

Instant 3) “Els poemes, en general, fóra millor que es donessin a conèixer sense comentaris, ja que, si són bons, parlen per si sols.”

Instant 4) “El magisteri de l’Església ha de ser escoltat, sens dubte, ell el primer, com a principi orientador bàsic, però de cap manera no pot privar-nos de pensar pel nostre compte, ni que més d’una vegada en puguem discrepar, tant per fidelitat a la pròpia consciència com pel bé que puguem fer als altres.”

Instant 5) “Jo, personalment, aquesta lluita heroica a favor de Catalunya com a nació, amb una història, una llengua, una cultura pròpies; jo la veig com formant part de la Teologia anomenada de l’Alliberament: tant evangèlic és posar-se al costat dels pobles pobres i explotats de la terra com al costat d’aquells altres que, per manca de llibertats necessàries (la primera de les quals el dret a l’autodeterminació), no poden realitzar-se en plenitud. LA LLIBERTAT DELS HOMES I DELS POBLES ÉS TAN SAGRADA COM EL COS DE CRIST”

Mossèn Climent, gràcies per aquest llibre, gràcies per aquest nou esquerdill de teia que ens doneu. Nosaltres l’agafem i l’encendrem, per tal que brilli durant la nit dels segles. Amb ell ens il•luminarem, ens posarem drets i alçarem al cel els braços.

Per molts anys, Mn Climent, i fins la propera presentació.

Navàs, 3 de març de 2.011

Josep Oliva i Santiveri

Alcalde de Navàs

UN FIL DE VEU

2011-03-03T08:20:00.000-08:00

UN FIL DE VEU

--NAVÀS (Bages) Biblioteca Municipal Josep Mas Carreras. 25 de febrer 2011

--Llibre: UN FIL DE VEU. Poemes. Rossend Sellarés Obradors.

El Sr. Joserp Oliva, alcalde, va obrir l'acte lamentant-se de l'absència del Sr. Jaume Huch. que no hi pogué assistir a causa d'una malaltia, i felicitant-se al mateix temps d'una celebració literària com aquesta, motivada per un autor navassenc.

Mn. Climent va començar felicitant-se també dels tres actes literaris a celebrar a Navàs en pocs dies de diferència com si fossin un desafiament a la greu crisi econòmica que tant ens afecta en l'actualitat. A continuació féu com un resum del seu pròleg afirmant que el Rossend Sellarés, popularment conegut a Navàs com el " Sendo", s'estrenava com a poeta amb aquest primer llibre i desitjant que el seu "fil de veu" actual arribi amb el temps a brollar a raig fet talment les Fonts del Llobregat. En va fer notar sobretot la riquesa de llenguatge, l´us juganer de les paraules i el to d'una poesia que intenta de refer l'aliança amb el poble senzill. A continuació l'autor i un seguit de rapsodes recitaren, alternant-se, alguns poemes del recull, acompanyats a la guitarra per Martí Riera. I el recital s'acabà amb un dels textos musicats pel duet Mecànica Orgànica, de Ripoll.

UN CAMÍ DE CAMINS

2011-03-03T07:45:00.000-08:00

UN CAMÍ DE CAMINS

-- BELLPUIG (Urgell). Biblioteca Municipal Isidor Cónsul. 28 gener 2011.

--Llibre: UN CAMÍ DE CAMINS. Obra poètica completa. Antoni Deig i Clotet.

Després d'haver-se presentat ja en diversos llocs ( Solsona, Mollerussa, Navès), es féu a Bellpuig, la segona pàtria podríem dir del bisbe Deig, fill de Navàs, tan lligat per amistat i col.laboració amb el Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe, fill de Bellpuig.

El Sr. Carles Tejedor, president de l'Associació Amics del Bisbe Deig, obrí l'acte; el Sr. Josep Pont, exalcalde de la vila, nevot del Dr. Pont, glossà la figura del bisbe Deig amb referències personals molt emotives i Mn. Climent Forner, curador i prologuista de l'obra, parlà sobretot de Deig com a poeta i en recità uns quants poemes, els més significatius, tat de caire popular i religiós com humoristico-satíric. Això, a més de recordar-se ell mateix com exvicari de Bellpuig (1952-1953) i de celebrar que la sus dita biblioteca que ha visitat tantes vegades, anomenada fins ara Morera i Galícia, hagi estat rebatejada recentment amb el nom d'Isidor Cònsul, gran amic i bellpugenc il.lustre.

Mossèn Climent està de broma!

2011-01-23T04:55:00.000-08:00

Foto: Montserrat Altarriba

Acabem de presentar Els noms populars de núvols, boires i vents al Berguedà. L'acte tingué lloc el passat 20 de gener a les 20 hores, a la biblioteca Guillem de Berguedà de Puig-reig, amb participació i parlaments de l'editor, Jaume Huch, el prologuista, Mn. Climent Forner i l'autora. Es va comptar també amb l'assistència de l'Ajuntament de Puig-reig, concretament de l'alcalde, Antoni Clement i la regidora d'ensenyament, Carme Rosell, que iniciaren l'acte amb els seus parlaments. Tinguérem el goig de comptar amb l'assistència d'una bona colla dels informadors que han omplert el llibre amb les seves paraules i la seva saviesa, especialment vinguts des de La Nou, Olvan, Casserres, Viver i Serrateix... i, per descomptat, de Puig-reig. També hi assistí públic de les comarques veïnes, especialment de Navàs i Sallent.

Però el plat fort fou la intervenció de Mn. Climent Forner, prologuista d'aquest diccionari. Per a fer-vos un tast de la seva eloqüència, us copiarem, amb el seu permís, una part d'aquest magnífic proleg:

Foto: M.Altarriba
[...] Allò que sorprèn més de l’estudi de la Maria Estruch és la riquíssima riquesa de lèxic amb què els nostres avantpassats més o menys reculats van ser capaços de batejar aquests fenòmens. Jo que de petit, i gràcies principalment a la meva mare, la Lola de ca la Guillema de Berga, vaig començar d’enamorar-me de la nostra parla catalana com d’una noia bellíssima, cregueu que llegint-lo i rellegint-lo hi he gaudit de valent. Alguns noms, a més de fonèticament deliciosos, són tan gràfics i expressius que ja ho diuen tot amb poques síl·labes: cada paraula, cada frase, cada metàfora, tot un poema. Adam diu que anava prenent possessió del paradís posant nom a cada cosa, i així conqueria el seu reialme fins que en fou expulsat per culpa d’una serp i d’una poma, ara compteu! I és que les coses, totes les coses, com les persones, sense nom, per més que existeixin, és com si no existissin. El mateix passa amb els tres éssers: per més que existeixin genèricament, no els coneixem de veritat fins que se’ns apareixen cadascun amb el seu nom propi: la torre del Jeroni, la pubilla, la segarresa... Els nostres progenitors, doncs, per analfabets que fossin, eren prou intel·ligents com per anar fornint i embellint de noves troballes la llengua de Ramon Llull i de Jacint Verdaguer, fins a deixar-nos en herència un patrimoni cultural de primer ordre, signe i símbol alhora de la seva entranyable catalanitat. Tot un enorme patrimoni que modernament s’hauria perdut, això que és tan valuós que es podria comparar, per exemple, amb les nostres nombroses esglésies romàniques. Sort n’hi ha hagut, almenys de la Renaixença ençà, de gent com mossèn Antoni M. Alcover i el doctor Joan Coromines (per citar dos noms dels més insignes) que han recorregut els Països Catalans pas a pas, talment uns peregrins cridats a la santedat, per tal de “salvar-nos els mots”, que deia Salvador Espriu. És el mateix que, més humilment si voleu, ha fet la Maria Estruch, servei que mai no li agrairem prou, ja que a la comarca del Berguedà podem haver tingut literats, teòlegs, historiadors, gramàtics i tot de primera fila, molt amants alguns d’ells de l’idioma català, àdhuc de les seves variants dialectals, però que jo sàpiga, de filòleg pròpiament dit, no n’hem tingut cap, almenys que hagi portat a terme un treball de recerca com aquest i sobre aquest tema. Hi ha, a més, el munt de refranys de caire meteorològic reportats per la nostra estudiosa i relacionats més o menys amb tradicions i llegendes: tot un altre fil de la susdita saviesa popular a admirar i conservar.

Foto: M.Altarriba
En qualsevol cas, el mèrit, per gegantí que sigui, no és només de la compiladora sinó també de totes aquelles persones (més de dues-centes cinquanta, la majoria d’edat avançada, algunes ja són al cel), que han acceptat amablement d’acudir a les convocatòries de l’autora celebrades en tots els municipis del Berguedà, i d’aquelles altres, si voleu, siguin de casa o de fora, com el bon amic barceloní Albert Manent que li hem fet o li han fet costat des del principi.

Perdoneu. Mentre estic escrivint aquestes ratlles, sento una veu interior que, sense voler-ho, em va recitant versos meus inspirats justament per les tres muses del cas. Seré molt breu. De seminarista aprenent de poeta, que ja m’agradava de jugar fantasiejant amb elles. De “Melangia panoràmica”, el meu poema més primerenc salvat de l’oblit:

“El vent

de l’enyorança bat la fulla

del pensament.

–Quatre llençols sospesos al cel blau

-una agulla

d’estendre és cada estrella.”

D’“Elegia dels arbres a l’hivern”:

... “Ai las! Només un trist parrac de boira

vol abrigar-los una mica, tènue,

però l’estripa un lleu respir de l’aire.”

De “Nit de tramuntana”:

“El vent a la nit,

gos foll que lladruga.”

El Pedraforca des de Castellar de n'Hug

Més tard, ja rector de Castellar de n’Hug, durant tres segles vaig haver de batre’m, talment un heroi de tragèdia grega muntat a cavall del Puigllançada, contra la carolana, el fred i la neu, els meus tres enemics acèrrims (amb perdó de la germana neu, immaculada i encisadora com és). Em recordo sobretot d’una tarda de juny de l’any 1956: entre un cel de plom negríssim que t’esclafava com una làpida mortuòria i un sinaític temporal de pluja, trons i llamps mai no vist, allò semblava ben bé la fi del món. Per culpa de quins pecats, Déu meu, aquell diluvi? Sort que a no trigar tornaria a esclatar el sol com un rovell d’ou abans de la posta i que les fonts del Llobregat no s’estroncarien sinó que, encara més engruixides, continuarien cantant i saltironant cingles avall com si tal cosa. I encara més sort de la meva Mare de Déu de Queralt que, des del seu fort, em salvaria per sempre de tots els naufragis ajudant-me, a còpia de madrigals, a donar una mirada serena i coratjosa sobre aquell mar de boira baixa imponent que ho negava tot, tot, deixant surar però,

“enllà d’enllà vers un

destí comú de pàtria,

Montseny i Montserrat

com dues naus que avancen.” [...]

Gràcies, Mn. Climent! Per tot!

ENTRE NADAL I NADAL

2011-01-03T08:22:00.000-08:00

ENTRE NADAL I NADAL

“Si nosaltres hem estat units a Crist
per aquesta mort semblant a la seva,
també ho estarem per la seva resurrecció.”

Rm 6,5

Amics: Aquí teniu, la nadala d’enguany;
escrita amb sang com és, no amb tinta com les altres,
Déu vulgui que no sigui aquesta la darrera.
Tota la vida que he nadalejat. La gerra
i tots els infortunis soferts, fill d’una pàtria
que és única de tan bella com dissortada,
no han pogut ni mai podran assassinar
aquell infant tendríssim que ja amb els primers mots
aprenia cançons com el Noi de la Mare
fins que li prohibiren de mamar més la parla.
Sort que ell mateix, del crim, se’n ben redimiria
i amb els seus “únics mots” cantaria victòria!
Com mai, pobre de béns, ric d’anys i benaurances,
ara us convida al sacre festí de la Paraula
vora la llar de foc del misteri que ens crema
contra el fred d’un hivern cada dia més cru.
Fills de l’Amor, nascuts no per morir, per viure,
portem, gravada amb foc i cantada pels àngels
dins el si més pregon, la primera nadala
de la “major naixença” que un dia serà l’última:
del Portal de Betlem al Portal de la Glòria.
Si l’esperança és nit, després del part la joia.

Climent Forner

Nadal del Senyor, 2010
Viver i Serrateix (Berguedà)

TERCERA PRESENTACIÓ

2010-12-22T06:10:00.000-08:00

TERCERA PRESENTACIÓ

Va tenir lloc a Navès (Solsonès) el dia de la Puríssima, 8 de desembre a la tarda, al local públic L'ESPLAI, promoguda per la mateixa parròquia, que justament conserva la BIBLIOTECA DEL BISBE ANTONI DEIG; i per Òmnium Cultural del Solsonès.

Van intervenir-hi: el representant d'Òmnium, el president de l'Associació Amics del Bisbe Deig, Mn. Ramon Alsina, actual rector de la parròquia de Navès i antic col.laborador molt proper de Deig, i Mn. Climent Forner, curador del llibre, UN CAMÍ DE CAMINS, el qual, després de parlar de Deig com a poeta, va recitar-ne alguns poemes significatius.

Val a dir que la sala gairebé es va omplir de gent, vinguda sobretot de Solsona (capellans inclosos), però també de Cardona i altres llocs.

M. Altarriba

UN CAMÍ DE CAMINS

2010-12-22T05:56:00.000-08:00

NOVA PRESENTACIÓ DEL LLIBRE

"UN CAMÍ DE CAMINS"
D'ANTONI DEIG I CLOTET,
BISBE I POETA

Va tenir lloc el divendres 29 d'octubre, a les 8 del vespre, a Mollerussa, la sala d'actes del Concell Comarcal del Pla d'Urgell. Hi va haver força assistència de públic.

En l'acte, van intervenir-hi tres persones. En primer lloc, el Sr. Carles Tejedor, president de l'Associació Amics del Bisbe Deig, qui en justificà la celebració, al mateix temps que comentà quins són els objectius de l'Associació que presideix invitant els assistents a fer-se'n socis.

En segon lloc va prendre la paraula el Sr. Antoni Puigverd, poeta, filòsof i periodista. Aquest va parlar de l'Església a Catalunya i de la gran aportació cultural i patriòtica que hi ha fet al llarg de la història, i és dins aquest marc que va situar la figura d'Antoni Deig i Clotet, com un dels grans bisbes que més han aportat darrerament a favor del País.

I finalment Mn. Climent Forner que va parlar del Bisbe Deig poeta presentant-ne el llibre de poesia completa. UN CAMÍ DE CAMINS, del qual ha estat curador. El seu comentari el va acabar recitant-ne alguns poemes que feren les delícies de la gent, sigui de caire popular com el d'aquella filleta que treia aigua del pou de cal Bisbe, sigui aquell romanço enginyós sobre el "Decreto del bilingüismo en Menorca", en què s'alternen els versos en català i en castellà.

Aquesta de Mollerussa va ser la segona presentació del llibre susdit; la primera s'havia fet a Solsona a les darreries de Juny. I es preveu que se'n facin d'altres, no sols a Catalunya, sinó en altres Païssos Catalans. De moment, n'hi ha tres de previstes amb data encara per concretar: Bellpuig, Manresa i Navàs.

M. Altarriba

Recull de bolets del bosc poètic de Climent Forner

2010-10-16T05:59:00.000-07:00

"Recull de bolets del bosc poètic de Climent Forner"

A Berga, el dia 8 d’octubre de 2010, es va celebrar la “Commemoració dels 10 anys de la Cuina del Bolet del Berguedà i lliurament dels Bolets d’Or 2010”.
Després del parlament del Sr. Toni Barat i Jové, president d’Hosteleria i Turisme del Bergueda, Mn. Climent Forner i Escobet , Creu de Sant Jordi i Medalla d’Or de la ciutat de Berga, va recitar el seu “Recull de bolets del bosc poètic de Mn. Climent Forner”.
L’actuació va entusiasmar el públic assistent que va respondre amb un aplaudiment llarg i fervorós.

Heus aquí uns quants fragments dels poemes del recital:

CANÇÓ

Dedicada al meu nebodet Marc

Tot humit de rosada,
ha florit el nadó:
rovelló de la mare,
rovelló de tardor.

Ha nascut sota lentes,
lentes pluges d’amor:
rovelló de la mare,
rovelló de tardor.

Enamora la terra
amb la seva esplendor:
rovelló de la mare,
rovelló de tardor.
::::::::::::::::::::::::::::::

CANT AL PEDRAFORCA

Salve, gegant tan encantat que encantes
arrapat vora el Cadí en cadira!
....
Queixal del seny i catedral del somni.
Merlets d’un alt castell inexpugnable.
Cimbori del bellíssim Berguedà.
....
Mirall trencat però molt rialler
davant del qual m’afaito cada dia.
....
Bous ajovats que nit i dia llauren
aquella pau que no sabem collir,
La tòfona més rica de les tòfones.
....
Pastor que guardes ramadets d’ovelles
sols amb el bàcul, sense gos d’atura,
en prats que somrigueren a Picasso.
....
Mitra que el torb mai no podrà esberlar.
....
Braços alçats a precs de parenostre.
::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::::

POSTIL•LA

Avui que els polítics
es claven bolets,
deixeu-me dir, crític
i sense enfarfecs,
a qui donaria,
el meu bolet d’or:
al líder que un dia
dugués a bon port
la nau catalana
abans que el temut
naufragi no en canti
el trist tururut.

Climent Forner

Mn. CLIMENT FORNER A ORGANYÀ

2010-10-03T09:36:00.000-07:00

Mn. CLIMENT FORNER A ORGANYÀ

Els dies 3 i 4 de setembre de 2010 va tenir lloc en aquesta població de l'Alt Urgell la ja tradicional Festa i Fira del llibre del Pirineu i la concessió, cada dia més consolidada, dels Premis Literaris Homilies d'Organyà.

Si a la Carpa de la Fira s'hi celebraren diversos actes literaris i lúdics tant el divendres com el dissabte ( entre ells la presentació d'una trentena de llibres d'autors pirinencs i l'anomenada "Homilia laica" enguany a càrrec d'Empar Moliner), la proclamació dels susdits Premis tingué lloc dins el temple parroquial amb assistència d'autoritats i representants culturals i eclesiàstics. Mn. Climent Forner va ser l'encarregat de fer-ne el Pregó, i el va intitular "La meva homilia d'Organyà." Després de parlar de les famoses "Homilies d'Organyà", el tex literari català més antic (segles XII-XIII), es referí sobretot a la llengua catalana fent-ne un repàs al llarg dels segles i demostrant com "la història de la llengua és la història del país." Al final, fent una glossa irònica d'aquells textos homilètics quaresmals com si els adaptés als nostres dies, donades les circumstàncies actuals, crítiques en tots els sentits, va convidar tots els presents, polítics inclosos, a convertir-se sense imposar-los la cendra al front: Convertiu-vos i creieu en l'Evangeli. "Convertiu-vos i creieu en Catalunya. Només la fe ens salvarà. Només la fe fa miracles."

No cal dir com el nombrós públic assistent va aplaudir llargament l'orador.

M. Altarriba

AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES

2010-06-04T06:00:00.000-07:00

AMICS DE L'ART ROMÀNIC DEL BAGES

Dins de les sortides programades pels "Amics de l'Art Romànic del Bages", el dia 29 de maig del 2010, a les 12 h. a la Parròquia de St. Sadurní de Montmajor, Mn. Climent Forner va donar una conferència d'homenatge a Guillem de Berguedà.

Abans de començar l'acte es va descobrir una p'laca de ceràmica commemorativa.

La xerrada va fer ressaltar les diferents facetes del personatge, i es va dividir en dues parts:

1) Visió del personatge guerrer i poeta des del punt de vista històric.

2) L'obra poètica de Guillem de Berguedà.

En acabar, després d'uns fervoros aplaudiments, es féu entrega de pergamins per a les entitats organitzadores, i d'una edició especial de Goigs per a tothom.

M.Altarriba

PREGONER DE LES FESTES DE LA LLUM

2010-03-08T13:55:00.000-08:00

PREGÓ INSTITUCIONAL

DE LES FESTES DE LA LLUM

DE MANRESA

El pregoner d'enguany

és Mn. Climent Forner

"CREGUEU EN LA LLUM, PER SER FILLS DE LA LLUM"

Climent Forner va omplir el seu pregó de poesia per donar solidesa als seus lligams manresans

i de reflexió sobre la societat i la ciutat per acabar posant "llum" a l'esperança d'un futur millor.

Extracte del pregó:

Déu vos guard! Gràcies per haver-me convidat a celebrar les Festes de la Llum: en plena nit de nits, tot un miracle de joia i esperança. ¿Sóc a Manresa, sóc a casa, d'on mai no he partit, o bé hi retorno talment un fill pròdig? No sabeu com desitjaria que aquest meu pregó d'avui servís, d'una vegada per sempre, per a reconciliar-me amb Manresa, la ciutat on vaig néixer. (...) ¿Com voleu que negui haver nascut a la ciutat de la Llum, si justament la santa mare que m'engendrà m'hi va donar a doble llum, la de la vida i la de la fe? (...)

>Benvolguts manresans, si volem fer-nos dignes de l'emblemàtic títol que corona la nostra ciutat i de la qual celebrem les festes, ja sabem què hem de fer: treballar en tots sentits a favor de la llum. (...)

>Si d'altra banda, no volem desmentir tampoc l'eslògan turístic, "Manresa cor de Catalunya", i ho volem ser de veritat, de cor, i no sols geogràfic, que això ben poc mèrit té, ens ho hem de guanyar. Goso dir que, si aspirem a ser cor del món, comencem per ser-ho de nosaltres mateixos, a bategar de valent com a ciutat. Després, comencem per ser cor de comarca, (...) no absorbint sinó servint, ajudant a promocionar-la. (...) Més tard, podrem somniar ser cor de Catalunya i tot, d'aquesta nova Catalunya tan anèmica, tan anestesiada, tan desesperançada. (...) És hora de restablir l'equilibri i d'impulsar la metròpoli cap a cims mai no assolits, per més dolors de part que calguin. (...)

C.F.E.

Nadala del silenci

2009-12-11T12:04:00.000-08:00

Nadala del silenci

Des de la nit que es trenca en plor d’infant
al triple plany que el mapa desballesta,
ja ho he dit tot sobre Nadal, no em resta
sinó el silenci, que és el millor cant.

No hi ha motius per a la joia quan
la mort la vida va ombrejant funesta
i celebrar amb orgies la gran festa
palesa una mentida vergonyant.

Betlem ja no és Betlem, és el Calvari:
corrents la Mare muda pel sudari
l’íntim bolquer i acotxa el Noi plorant.

Fills en el Fill, a tots ens arrecera
la seva falda en permanent espera
de la major naixença amb Déu-Infant.

+Si el meu silenci és crit en negra nit
mentre ens estem gestant cap a l’aurora,
doneu aquest poema per no escrit.

Climent Forner

Nadal 2009
Viver i Serrateix (Berguedà)

*Xilografia d’Antoni Gelabert: Queralt (1975)

ANY FORNER

2009-11-03T03:04:00.001-08:00

ANY FORNER

L’il•lustrador Jaume Gubianas i l’escriptor Joan Vilamala signen l’auca en homenatge al mossèn i poeta Climent Forner, que es va presentar el dia 31 de novembre a la Biblioteca de Navàs en el que va ser el darrer acte de l’anomenat Any Forner. En el dia del seu 82è. aniversari, la figura humana i literària del protagonista de la trobada es va tornar a posar de manifest. L’auca es pot adquirir des d’ahir en diversos punts de Navàs.

CONFERÈNCIA: APORTACIONS CATALANES A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE DE CATALUNYA

2009-11-02T10:49:00.000-08:00

LES APORTACIONS

DELS BISBES
TORRAS I BAGES
I
ANTONI DEIG

El proppassat dia 29 d’octubre, la fundació “INEHCA, INSTITUT D’ESTUDIS HUMANÍSTICS MIQUEL COLL I ALENTORN”, va organitzar unes conferències per a glossar les figures dels bisbes Torras i Bages i Antoni Deig.
Els ponents: Josep Lluís Perez i Climent Forner.
Climent Forner, sota el títol de: APORTACIÓ DEL BISBE DEIG A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA, va parlar a bastament del seu estimat bisbe, tant com a condeixebles que eren (ell el precedia de tres anys en la carrera eclesiàstica), com per l’amistat que els unia, essent com era de Navàs, població de la qual Mn. Climent va ser rector durant trenta-un anys, i més tard com a padrí de la seva ordenació episcopal a Menorca. Quan fou nomenat bisbe de Solsona el confirmà en els càrrecs de director del Full Diocesà i Delegat dels Mitjans de Comunicació.
Va ressaltar la figura d’Antoni Deig i Clotet sota diverses facetes: l’home, el creient, el bisbe, el patriota, l’escriptor, autor d’innombrables cartes pastorals, articles de catequètics i també de poesies.
També va remarcar les seves dues intervencions més clarividents, compromeses i famoses en aquest camp religioso-patriòtic, com van ser la seva conferència a Prada de Conflent sobre la conveniència i àdhuc la necessitat d’una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “ EL NACIONALIME ÉS PECAT? I ALTRES TEXTOS. Això sense oblidar les grans jornades celebrades a Solsona: ESGÉSIA I PAÍS(1993), i que havien estat precedides pel “I CONGRÉS D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA CATALANA, així com el seu compromís amb el sector més obert del CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE.
Acabà la seva exposició amb aquestes paraules:

Aquest és l’ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar evangèlicament fa quatre dies, el mateix pel qual havia lluitat allà temps el bisbe Torras i Bages. Llegim, llegim els escrits d’aquests dos grans homes d’Església i de País que ens passen gloriosament la torxa, i no ens desanimem per llarga que sigui la cursa. No sols amb paraules, que també: és la nostra vida d’ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament. Ells, avui som nosaltres.

FELICITACIÓ I AUCA

2009-10-30T01:52:00.000-07:00

Presentació de
l'AUCA DE MN. CLIMENT
dissabte, 31 d'octubre, 6 tarda
Sala d'Actes de la Biblioteca
Il·lustracions de Jaume Gubianas
Text de Joan Vilamala
Celebrem junts els 82 anys de Climent Forner
Us hi esperem!
Regidoria de cultura

13ena. PRESENTACIÓ A OLOT

2009-05-30T05:44:00.000-07:00

13ena. PRESENTACIO

DEL LLIBRE,
PRENEU-M’HO TOT,
DEIXEU-ME LA PARAULA

El dia 21 d’aquest mes de maig es va presentar per 13ena. vegada el llibre de poesia de Climent Forner, a la ciutat d’Olot.
La vetllada es desenvolupà en un ambient de gran cordialitat.
La presentació de l’acte va córrer a càrrec del Mn. Dídac Faig, capellà del poble de Santa Pau. A continuació Joan Ferrer i Costa, doctor en Filologia Semítica per la Universitat de Barcelona, professor de Llengua Hebrea de la Universitat de Girona i de Sagrada Escriptura de l‘Institut Superior de Ciències Religioses de Girona, i col·laborador de l’eximi lingüista Joan Coromines, va fer una exposició molt erudita de la persona de Climent Forner, elogiant i defensant amb fervor la qualitat innegable de l’obra del capellà poeta. A continuació l’autor va recitar una selecció de poemes inclosos en el recull.
En acabat l’acte, s’oferí per part de components de les “Lletres Garrotxines” un sopar molt amè d’amistat i poesia.

21 de maig de 2009

PRENEU-M'HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA

2009-05-07T06:00:00.000-07:00

PRESENTACIÓ DEL
LLIBRE
DE CLIMENT FORNER

CERVERA
***********

PRENEU-M’HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA(Poesia, 1954-2007)

Cervera, divendres 17 d’abril de 2009,
a 2/4 de 7 de la tarda.

L’acte va tenir lloc a la sala Francesc Buireu de Cervera, que es va omplir de gom a gom de gent molt interessada a adquirir el llibre (del qual se’n van vendre entre quaranta o cinquanta exemplars). Van intervenir-hi, a més de l’autor com a rapsode, Mn. Antoni Bonet presentador, Jaume Huch editor i el Regidor de Cultura de la Paeria de Cervera. El Sr Isidor Cònsul, editor i crític literari, havia de fer el comentari de l’obra, però va arribar tard a l’acte per culpa del trànsit interromput per obres; tanmateix el seu escrit es publicarà, si Déu vol, a la revista “Serra d’or”, de la redacció de la qual ell mateix forma part. El cartell que anunciava la dita presentació, a més de reproduir la portada del llibre, acabava amb aquestes paraules: “Cerverins, veniu a escoltar aquest gran poeta de casa nostra. Tot un plaer que no ens podem deixar perdre.” Hi figuraven també l’escut de la parròquia de Cervera i el de l’Arxiprestat de la Segarra, els promotors i organitzadors de la presentació.

En la mort de Jordi Enjuanes-Mas

2009-03-23T09:45:00.000-07:00

LLETRA A L'AMIC CLIMENT

Com aquell qui, cansat del mundanal
traüt, seguia l'amagada via
per on cercava el savi, amb el fanal

encès, un home a plena llum del dia,
així vaig jo, Climent, tocat i enclí
de l'encomi erasmià de la follia,

cercant pels meus rodals el vell camí
fet de la molsa humil de la incertesa
i el seny flairós d'un brot de romaní.

Segueixo amb tu la folla saviesa
de trobar en el paper segur recer,
i en el bolígraf vida i escomesa.

Per la finestra, a tu, des de Viver,
la muntanya que estimes et confina.
A mi la mar m'encercla i em reté

Només l'enyor és mal i medecina:
els teus llibres mantenen el caliu
de l'amistat callada que ens veïna.

A les lleixes de casa té el seu niu,
fet d'amor i d'enyor, una arondeta
que em fa, del fred, escalf; d'hivern, estiu.

I sol dels sols, l'ull de Taüll espleta
els meus dies i nits, i un bell retrat,
vestint el mur humil i anacoreta

del meu despatx, em mena a Sant Cugat,
a recer de la nostra esglesiola
que venç el temps perfent l'eternitat.

Amb pa i amb vi hi esmorzo a la rossola
devora les rouredes i alzinars
salvats del foc cruel que ara els desola.

Mestre i amic, que lluny queda Navàs,
que llunya ja l'oisive jovenesa!
Només els mots ens salven, de l'escàs

instant que aquí se'ns dóna, la certesa
que, enmig de tanta cendra, hi ha el caliu
de la joia callada i la bellesa
que solament ens diu el qui la viu.

Jordi Enjuanes-Mas

SOPAR DE CLOENDA

2009-01-31T02:36:00.000-08:00

SOPAR DE CLOENDA

Divendres dia 22 de gener la comissió de “l’any Climent Forner” es va reunir per celebrar la cloenda amb un sopar al restaurant de Gaià.
Els seus integrants, Josep Oliva, Jaume Huch, Joaquim Pujolar, Josep Mª Badia, i Montserrat Altarriba, junt amb Mn. Climent i la Ramona, van passar una vetllada íntima i molt agradable comentant les activitats acomplertes durant l’any i organitzant les que van quedar a mig fer i que, si Déu vol, volem portar a terme els propers mesos.

M.altarriba

QUADERNS DE VIVER

2009-01-21T08:51:00.000-08:00

QUADERNS DE VIVER

A partir de l’any 1991 fins al 2008, Climent Forner ha publicat 7 “Quaderns de Viver” en edició privada.
Són una mena de miscel·lània on hi aplega textos diversos en prosa i en vers: contes, homilies, poemes de circumstàncies, dites populars, etc...
Cada aplec ha sortit publicat el 23 de novembre, dia de Sant Climent, i solen constar d’una cinquantena de pàgines.
El darrer llibret conté la publicació dels editorials del Full Diocesà sobre “L’Onze de Setembre” que ja fa uns quants anys, com tothom recordarà, van aixecar tanta polseguera.
Us en transcric un, el de l’any 1991.

D’ON VENIM, CAP ON ANEM ?

Tot vianant, si és que vol arribar a algun lloc, s’ha de fer, ni que sigui de manera inconscient, aquesta pregunta: D’on vinc, cap a on vaig? Els pobles igualment, si aspiren a ser alguna cosa i no es resignen a fer la viu- viu o a desaparèixer del mapa.
És evident que el nostre poble, el català, es troba actualment en una situació ambígua i desencisada, políticament parlant, que, si es perllonga gaire temps, podria portar-lo al desastre talment un adolescent perpetu que no vol o no pot realitzar-se en plenitud.
D’on venim, bé ho sabem prou, per sort o per desgràcia. On som, entre impotents, perplexos i dividits, també. Però cap on anem, si és que volem assolir alguna fita? Aquest interrogant l’hem de resoldre nosaltres mateixos; és un dret que ningú no ens pot arrabassar, almenys en teoria. Com ningú no ens pot obligar a acceptar com a definitives les lleis vigents.
Tot és revisable. Tot és reformable. La llibertat dels pobles és sagrada com ho és la de les persones: mentre hi hagi un sol home i un sol poble sense llibertat, al món no hi haurà pau. Som nosaltres, per tant, i ningú més que nosaltres, qui ha de decidir tard o d’hora i per vies pacífiques i democràtiques qui i què volem ser i amb qui volem o necessitem unir-nos i solidaritzar-nos. Els nacionalismes no són pas morts ni passats de moda, sinó que reviscolen justament a l’hora en què s’eixamplen, i s’han d’eixamplar, els horitzons europeus i mundials. Cap nació no té dret a dominar-ne una altra, per més que totes s’han d’agermanar. Erich Fromm adverteix: “El principi del mal menor és el principi de la desesperació. La majoria de vegades no fa més que allargar les coses fins que s’imposa el mal major”. En conseqüència, cal arriscar i fer amb convicció allò que és just i humà. La veritat és més realista que el pretès realisme de l’oportunisme.
Pel febrer d’enguany va fer setanta-cinc anys de la mort del Dr. Torras i Bages, el “Patriarca espiritual de Catalunya”. Estem commemorant els 900 anys de la Tarraconense, la nostra diguem-ne Església catalana. L’any vinent s’escaurà el centenari de les Bases de Manresa, tant importants per a la formulació del pensament nacional català. Dimecres d’aquesta setmana celebrarem una vegada més la Diada Nacional de Catalunya... Totes les ocasions són bones per a reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur com a poble i per a prendre, tant a nivell cívic com polític, les decisions que calgui. La consciència històrica, si més no, és un caliu que no podem deixar apagar mai.
I com a cristians, si en som i ens en sentim, només cal desitjar que aportem a favor de la nostra pàtria, avui i demà, el mateix llevat que varem aportar-hi ahir i abans-d’ahir. Déu ho faci.
(8 de setembre del 1991)

C. Forner

CLOENDA DE L'ANY CLIMENT FORNER

2009-01-11T12:37:00.000-08:00

CLOENDA DE L’ANY CLIMENT FORNER

El dia 19 de desembre del 2008, la sala de plens de l’ajuntament de Berga va acollir l’acte de cloenda de l’any Climent Forner.
Van presidir la taula: L’alcalde de Berga Sr. Juli Gendrau, el doctor Joan Ferrer, la regidora de cultura Carme Barniol i Montserrat Altarriba, membre de la comissió creada per el reconeixement.
Després del parlament de l’alcalde, Juli Gendrau, i l’exposició de les activitats dutes a terme durant aquest període, es va presentar l’auca de la seva vida amb il·lustracions de Valentí Gubianas i textos de Joan Vilamala.
El doctor Joan Ferrer va fer un gran elogi de les qualitats poètiques i literàries de l’escriptor, remarcant que ens trobem davant del més gran poeta que ha donat la nostra pàtria als nostres dies.
Finalment es va cedir la paraula a Mn. Climent, que va ressaltar el goig i la satisfacció que ha tingut amb les manifestacions d’amistat que ha rebut i rep, i va reiterar les gràcies a tots els amics i col·laboradors que han contribuït als bons resultats aconseguits.
Després d’esmentar la comissió organitzadora, va agrair el bell logotip del Valentí Gubianas que ha servit d’estendard a totes les commemoracions; passant pel Grup de Viver, que lluiten per portar a terme el gran somni de la Biblioteca Escriptors del Berguedà, i també als Ajuntaments de Berga, Navàs i Viver i Serrateix, per la seva col·laboració econòmica i logística que han prestat a l’efemèride.
Va tenir unes paraules amables per als seus amics, Mn. Jesús Huguet, Joan Ferrer, així com al seu molt estimat editor, Jaume Huch que li han fet costat en les deu presentacions, del llibre “Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula”, que s’han fet arreu del Principat durant l’any.
En la seva dissertació va remarcar la vàlua del doctor Joan Ferrer, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona i autor del pròleg de l’antologia poètica, i finalment aquesta acció de gràcies , segons paraules seves, no podia acabar-la sense esmentar els meus principals pares en la fe religiosa, patriòtica, literària i filosòfica com són, i tots tres berguedans de pro, Mn. Ricard Penina, Mn. Josep Armengou i el doctor Lluís Pont; tres clergues, per no esmentar-ne d’altres de forans com el doctor Josep Pont i Gol i Mn. Antoni Palou. Sense oblidar un altre berguedà il·lustre, el gran amic i mestre Climent Peix, el sastre poeta, o el poeta sastre, així com alguns màxims poetes catalans que vaig tenir la sort de conèixer.
Proclamant-se finalment: un enamorat de la paraula poètica gràcies a la Paraula, i encarnat en la paraula: la meva poesia és el meu verb.

Va acabar recitant dos petits fragments del poema: RETORN A ÍTACA.

Torno del món cap al país dels pares,
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d’aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
Salut, oh pàtria retrobada, Berga!

Tot ho perdia menys la fe primera,
flairosa com un brot de romaní.
He vist com s’esfondraven els imperis,
restaven sols com a trofeus
una Custòdia, un Pi i una Muntanya.
***
Torno del món cap al país dels pares
d’on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l’hora suprema.
Els homes no tenim sinó una pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç
d’on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l’estesa d’ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.
C. Forner

PUNT DE LLIBRE

2008-12-22T07:20:00.000-08:00

PUNT DE LLIBRE COMMEMORATIU

La biblioteca Josep Mas i Carreras, en col·laboració amb l’Ajuntament, va editar aquest punt de llibre per commemorar l’Any Climent Forner.

M.Altarriba

Us transcric el poema del revers del Punt.

PICAPEDRER DE MOTS

Picapedrer de mots a tot escaire,
treballo a sou d’amor de dia i nit
bastint un temple obert a l’infinit,
però que resta i restarà a mig aire.

Castells de núvols que l’orgull enlaira,
al primer cop de vent s’han esvanit.
Tants de palaus com enrunà l’oblit,
que un jorn omplia de l’encens la flaire!

Del temple humil, edificat en pau,
em moriré sense cobrir la nau
ni haver daurat encara el vell retaule.

Pobre de béns, de benaurances ric,
em vaig guanyant el cel a cops de pic.
Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula.

Climent Forner

ADVENT DEL POETA

2008-12-16T10:33:00.000-08:00

ADVENT DEL POETA

a Jordi Mas i Antó
amic del Climent i oncle meu,
fent-lo present aquí
i acompanyant-lo en la seva malaltia.

Guarda silencis i jardins, musica
somnis blindats d'antics acers i llunes
plenes, camins fressats d'alens i ales
del seu poema.

Feny melangies el seu vers i canta
erms que endolceix la llum d'una olivera
mentre que arrenca al Sinaí la pedra
del seu poema.

Àvid de llum va treballant la mina
fosca d'enyors i solituds, alçant-se
des del dolor devers la joia fràgil
del seu poema.

Per anys i panys va confegint balbs símbols,
tot llescant pans i alçant al cel la copa,
gestos pautats al grat de mots que vessen
del seu poema.

Repta Jacob en gallard somni i lluita
nit rere nit per debel·lar amb l'albada
l'àngel que baixa d'escalar les lleixes
del seu poema.

Juga a tres bandes desiguals la vida,
salva d'oblit i pols l'ahir llençant-se
nu i desarmat al riu dels cards salobres
del seu poema.

Neus i recança i fred esplín pentinen
l'ara indecís i amb vells boixets labora
randes i puntes al coixí difícil
del seu poema.

Forja el demà amb incertesa certa,
dúctil al vent que bufa on bé li plagui,
Déu és, al fons del seu camí, la fita
del seu poema.

Jordi Enjuanes-Mas

PRENEU-M'HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA

2008-12-14T11:51:00.000-08:00

PRENEU-M’HO TOT,

DEIXEU-ME LA PARAULA
Poesia, 1945-2007

ALÈ PROFÈTIC

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Mn. Climent Forner ha aplegat en aquest volum tota la seva poesia, revisada i seleccionada per ell mateix. Joan Ferrer afirma en el pròleg que Forner és un poeta "imprescindible" en la literatura catalana del segle XX i d’aquest inici del segle XXI. I afegeix que ningú com ell ha estat capaç d’expressar "una gamma tan àmplia d'experiències humanes formulades com a diàleg entre l'home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l'existència".

(Catalunya Cristiana, 03 d’abril del 2008)

LOGOTIP DE "L' ANY CLIMENT FORNER"

2008-12-13T13:39:00.000-08:00

LOGOTIP

"L'ANY CLIMENT FORNER"

Logotip de Valentí Gubianes que es va presentar

en l'acte d'inauguració de "l'Any Climent Forner",

a la biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs.

31 d'octubre del 2007

L'ÚNIC POEMA

2008-12-10T07:59:00.000-08:00

L’ÚNIC POEMA

El primer vers el féu la meva mare
donant-me a llum, esclat de l’univers,
i des d’aquell poderosíssim vers
el meu poema s’ha allargat fins ara.

La vida ja és eterna si s’amara
d’amor a cada instant feliç o advers
i muda en primaveres els deserts
rient-se de la mort amb qui s’encara.

Només si creus, si esperes i si estimes
vas descobrint a poc a poc les rimes
que posen fi al poema sense fi.

Vuitanta versos no són res: l’aranya
teixirà sempre dins l’ardent entranya
l’únic poema, el de l’amor diví.

Climent Forner

Homenatge a Climent Forner (17 de novembre 07)

2008-12-09T03:17:00.000-08:00

Ahir (17.11.07) al restaurant de Gaià hi va haver un dinar sorpresa en homenatge a Mn. Climent Forner amb motiu dels seus vuitanta anys. El van convocar els integrants del 'Grup de Viver', que tenen cura de la redacció de la Biblioteca d'Escriptors dels Berguedà, que edita l'Albí, de Jaume Huch.
Entre els presents hi havia Mn. Enric Bartrina, arxiver diocesà de Solsona; J. Tomàs Cabot, periodista científic i novel•lista manresà; Isidor Cònsul, crític literari, estudiós de Verdaguer i editor de Proa; Mn. Joan García, militar jubilat i capellà (no sé si jubilat) i escriptor; Quirze Grifell, autor d'un llibre sobre Anna Murià, col•laborador del programa de Catalunya Ràdio 'El mínim esforç' (de Jordi Vendrell i Ramon Barnils), col•laborador també de Regió7; Mn. Jesús Huguet, col•laborador de 'El Pregó' on publica, amb un llenguatge molt acurat, articles breus sobre fets d'actualitat religiosa o política, també autor de Encara ens hem de confessar? (Montserrat, 1983) i Cap a on va la catequesi (Madrid, 1983) i coautor dels llibres de catequesi Caminem amb Jesús, darrerament ha publicat dues pàgines centrals al Full Diocesà sobre, respectivament, el cardenal Tarancón i Mn. Climent Forner; Martí Just, músic berguedà resident a Navàs que acaba de publicar el llibre de poesia 52 salms; Jordi Lladó, especialista en Ramon Vinyes, autor de Ramon Vinyes: un home de lletres entre Barcelona i el Carib, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat; Mn. Jordi Mas Antó, l'amic canonge de Mn. Climent; i així fins a unes cinquanta persones. Entre els convidats que van excusar l'absència hi havia Màrius Sampere (poeta) , David Jou (poeta i científic), Àlex Susanna (editor) , Mn. Josep Perarnau (director de l'Arxiu de textos catalans antics, especialista en Arnau de Vilanova i Ramon Llull), Joan Ferrer (biblista, va ser col•laborador de Joan Coromines) i Lluís Calderer (poeta i crític literari).
Com és de suposar, el dinar va ser emotiu, amb parlaments i poesia. Mn Climent va ser la diana de totes les lloances, destacant-se el fet que la crítica el menysté pel fet d'escriure poesia de temàtica religiosa. Mn. Huguet va fer notar que en un acte així hi hauria hagut, de ser encara viu, el bisbe Deig (i de fet no n'hi havia cap, de bisbe).
L'editor Jaume Huch va dir que ja és a punt de sortit l'obra completa de Mn. Climent en un sol volum, Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula (Poesia 1945 -2007). I que s'ha constituït la comissió organitzadora de l'Any Climent Forner 2007 - 08 per tal de celebrar com cal l'efemèride dels vuitanta anys del màxim poeta vivent de la Catalunya interior. Els seus membres són: Carme Barniol, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Berga; Josep Oliva, id. de Navàs; Isabel Serra, id. de Viver i Serrateix; i Montserrat Altarriba (Sallent), Josep M. Badia (Navàs), Jaume Huch (Berga), Joaquim Pujolar ( Navàs) i Joan Tuneu (Gironella).
...I entre tanta gent de lletra menuda, mentre Mn. Climent recitava amb declamació digna del més selecte auditori la primera poesia que va escriure, Melangia panoràmica (1947), i després Picapedrer de mots, el sol es ponia lentament pel cantó de Castelladral.

(Del blog de Benigne Rafart, Quadern del Pedraforca)

2008-12-02T02:05:00.000-08:00

L'univers simbòlic de la vinya i el vi

en l'obra poètica de Climent Forner

Climent Forner i Escobet, nascut a Manresa el 1927, criat a Berga i format com a poeta els anys quaranta en el seminari de Solsona, un dels “baluards de pervivència cultural catalana”, segons Isidor Cònsul (“La poesia de Climent Forner”, Serra d’Or, n. 478, octubre de 1999), i capellà de Castellar de N’Hug, Navàs, El Mojalt, Sant Cugat del Racó i Sant Joan de Montdarn, Viver i Serrateix, ha publicat set llibres de poesia. Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el poeta seleccionà, revisà i aplegà en un únic volum tota la seva poesia escrita fins al moment: Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. Poesia, 1945-2007 (L’Albí, Berga, 2007). Els seus poemes van des del realisme crític en clau satírica i irònica, afable i humorística, fins a l’angoixa existencial i mística, passant per la vessant popular arrelada a la terra, de qui no pot destriar el poeta que domina la retòrica, del sacerdot, i que és per damunt de tot profundament humà. La seva obra sovint fa referència i usa com a motiu poètic el món de la vinya i el vi, en tota la seva varietat simbòlica. Comencem amb unes consideracions sobre la dura tasca del poeta, que troba parió amb la dels seus feligresos:

(...) Puja una aspra olor de most
d'alguna tina veïna.
La collita setembrina
amb les pluges de l'agost
s'ha ben aigualida tost
fins a penúries extremes.
Seran prou els meus poemes,
espremuts com un raïm
vers a vers i rim a rim,
més magres que les veremes (...)

"Carta al Rector de Vallfogona", 1971-1981, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 353.

Un sonet místic arrelat al medi on ha estat compost, emmarcat per les parres de la seva rectoria, ens transporta des de la terra, de la comunitat del seu poble fins a Qui dóna sentit a la seva existència:

És tan deliciós el teu silenci
que ni de Bach el màxim oratori.
Ah, com em dol no escoltar-lo més,
tant com la nit i el dia m’hi conviden!

Sóc a Viver, no a Randa; no hi ha vinya,
però unes parres bíbliques decoren
de casa la façana amb raïmades
de macabeu i picapoll dolcíssimes.

Lo monestir de Serrateix ressona
de cants gregorians i en regalima
la pau que regna en boscos i sembrats.

Amor m’has pres tan follament que em cega
i m’obre ensems l’oïda al cor dels àngels,
les merles, els cucuts i les estrelles.

“Sonet XVIII del Cant de Climent”, Poemes de la vinya i el vi. DO Alella vins mil·lenaris, 2003, p.88; A sou d’amor. Cants de Viver, Proa, Barcelona, 2002, p. 32.

Del mateix llibre són aquests altres versos de clara referència lul•liana també, on la potentíssima imatge poètica final remet al símbol sagrat del vi:

[...] Amic i Amat, per Qui viure és morir,
cor bategant a penes i alegries
fins que, incapaç de contenir tant vi,
el bot s’esbotza a l’escorrim dels dies. [...]

A sou d’amor. Cants de Viver, p. 23.

Entre els vuitanta-dos goigs que ha compost fins ara també n’hi ha que fan referència obligada a la vinya i el vi, bé sigui al•ludint al conreu de la zona on s’insereix la parròquia objecte de la composició:

[...] Que campanes i sirenes
es confonguin per l’espai;
les veremes siguin plenes
i els telers no parin mai.
Amb el pa de cada dia
surti el sol damunt del mas.
Jesús, Josep i Maria,
feligresos de Navàs. [...]

Fragment dels “Goigs a la Sagrada Família, titular de la parròquia de Navàs”, lletra de Mn. Climent Forner i música de Josep M. Castella, Navàs, 1983, reproduït a De cim en cim. Goigs i auques populars, L’Albí, Berga, 2004, p. 65.

O bé els seus versos al•ludeixen al símbol místic per excel•lència del misteri del Cos i la Sang de Crist:

[...]¿Per què darrere el dubte boirós sovint t'amagues
com si no haguessis de venir,
oh tu que m'embriagues
només amb les aromes del teu Vi? [...]

“Poema del calze”, Preneu-m’ho tot, 2007, p. 461.

[...] Sigui verema de l'Amor,
i que, espremut el raïm del meu cos,
la sang s'escoli fins que m'embriagui
i en sobreïxi per a tots el calze:
Oh Vi que engendres verges! [...]

"Credo de la meva missa nova", 1952, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 465.

[...] No hi ha vinya que es compari
en millors raïms madurs
amb la vinya del Calvari
d’on penjava el bon Jesús.
Oh, quin vi que en sortiria
d’aquell Cep vingut de Dalt! [...]

"Goigs de la Santa Creu. El Mojal-Navàs", música de Jaume Freixa, 1972, reproduït a De cim en cim. Goigs i auques populars, p. 43.

[...] Vell pastor de la contrada,
ensenyeu-nos el camí
i amb la taula ben parada
convideu-nos a Pa i Vi.
L’esperança se’ns aprima,
fins els més valent decau.[...]

“Goigs de Sant Martí de Serraïma. Sallent”, música de Josep Potellas, 1980, Ibídem. p. 53.

[...] Sobresurt com una espiga,
la més alta dels bancals,
que el sol daura, i no castiga
la passada de la falç.
Amb el temps s’enriquiria
com el vi ben encellat. [...]
De secada i pedregada
preserveu els nostres camps;
deu-nos sempre bona anyada,
defenseu-nos contra els llamps.
En el dol i l’alegria
no tenim millor advocat.
Ens trobem cada diumenge
a redós del vostre altar
on el Pa i el Vi són menja
que ens ajuda a caminar. [...]

“Goigs de Sant Cugat del Racó. Navàs”, música de Josep Mª Castella, 1984, Ibídem., p. 70–71.

O bé ambdós alhora, entrelligant terra i cel en poètica abraçada:

[...] Som família que s’apinya
a l’entorn del vostre altar,
on abans tot era vinya,
goig que feia de mirar.
D’aquells ceps l’Eucaristia,
n’és el més fecund empelt.
Cap als últims de setembre
quan degoten de dolçor
els raïms i ja la sembra
és en mans del sembrador,
vós veniu amb gallardia
com el nuvi més esvelt. [...]

“Goigs de Sant Miquel Arcàngel. Navàs”, música de Josep Mª Castella, 1985, Ibídem. p. 77–78.

Finalment fem esment de les nadales del poeta, cita anual des de 1964, i destaquem, no podria ser d’altra manera, una referència a les vinyes, com element constituent del paisatge i la tradició d’una zona, de la terra del poeta:

Tot se n’ho duien riu avall les aigües,
tret de la pedra que aflora sempre:
vides i vinyes, eres i oliveres,
cases i rases i camins i pins,
aquell cirer que havia plantat l’avi,
els roures més cepats, els horts més íntims,
fins les arrels del cor, teler de somnis,
tot cap al mar de tèrbola memòria. [...]

“I l’esperança”, La nit es trenca. Nadales a dues veus, L’Albí, Berga, 2005, p. 41.

Nadales que sovint esdevénen ben crítiques amb els homes d’aquesta terra:

[...] Parleu de llibertat i endogaleu
homes i pobles com si fossin cans.
Prou pareu taula amb pa i amb vi de missa,
però no em combregueu en el captaire
i en tants germans que es van podrint de fam [...]

“Profecia apòcrifa d'Ezequiel”, 2003, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 516.

I, encara, als poemes de circumstàncies dedicats als parents, amics o feligresos en el moment de rebre algun sagrament, dels quals en mostrarem un parell d’exemples, aquesta tanka:

Dolç com la vinya
de ca l’Estruch, dolcíssim,
és l’amor vostre.
Quina ufanor de pàmpols
al grat d’aquest setembre!

Fragment de “Tres tankas”, poema inèdit, de 27 de setembre de 1987, amb motiu del casament de l’autora del present treball.

I un segon exemple, on el poeta juga amb els noms dels nuvis i els de les cases pairals de procedència, l’Alzina del Racó i l’Abellar; així com també amb un dels conreus de la casa i la data del casament:

A mitjan setembre
verola el raïm.
Virolet sant Jordi,
l'amor que ens tenim.

Abelles hi volen
des de l'abellar.
Dolors, Doloretes,
vinga veremar.

Beurem de la bóta
del més dolç racó.
En sortir de missa,
lireta, liró.

“A mitjan setembre”, 1984, dins Climent Forner, Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. Poesia, 1945-2007, 2007, p. 99.

Maria Estruch Subirana,

Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional, Tesi doctoral, UAB, 2008 (p. 142-146).

PREMI TAELUS

2008-11-28T09:48:00.000-08:00

PREMI TAELUS amb DENOMINACIÓ D'ORIGEN

atorgat a

Mn. CLIMENT FORNER

Ahir 27 de novembre de 2008 es va celebrar la festa anual que organitza el Grup Taelus de comunicació, en el decurs de la qual van ser convidats el gruix del col·lectiu social, esportiu, cultural, polític i associatiu de la Catalunya central.
L’acte, que es portà a terme al Museu de la Tècnica de Manresa, va ser presidit per Ferran Debant, president de l’empresa; l’alcalde de Manresa, Josep Camprubí i el conseller d’innovació, universitats i empresa, el manresà, Josep Huguet.
La festa va servir per lliurar els Premis Taelus amb Denominació d’origen d’aquesta desena edició.
El Jurat qualificador d’enguany, va decidir atorgar el premi a l’Abadia de Montserrat, al Museu Industrial del Ter de Manlleu, al santpedorenc, Josep Guardiola, al manresà Manel Estiarte, i al poeta i escriptor, Mossèn Climent Forner, per la seva trajectòria de tota una vida en el món de la literatura catalana, per haver defensat els valors i els sentiments de la terra a través de l’escriptura, especialment en la poesia i la visió que ha donat del nostre país i de la Catalunya central en particular. Felicitem-lo!

Montserrat Altarriba

DEIXEU-NOS LA PARAULA

2008-11-26T11:58:00.000-08:00

DEIXEU-NOS LA PARAULA

Ens hem bastit un franc casal
on la paraula senyoreja,
venust treball artesanal
que ser perfet tan sols deleja,

i de mà en mà, com un regal
tan preciós que als ulls fa enveja,
des del lluny temps medieval
fins a l’avui vivent flameja.

Som artesans que, mot a mot,
seguim alçant el mur, l’arcada,
la clau de volta unint el tot

harmoniós i, amb eina usada,
dels mots en fem el nostre atot
que ens guanyi el pas devers l’albada.

Jordi Enjuanes-Mas

Foto: Clau de volta de Santa Maria del Mar

SUBLIM CONQUESTA

2008-11-24T15:06:00.000-08:00

A Mn. Climent Forner, en motiu del seu 81è. Aniversari
31 d’octubre de 2008

SUBLIM CONQUESTA

...del temple humil, edificat en pau,
em moriré sense cobrir la nau
ni haver daurat encara el vell retaule...
Climent Forner

Amb gran valor, intrèpid cavaller,
has conquerit el baluard del poble
dignificant l’església de Viver,
Avui, per tu, campana al vent redobla.

Portant al pit la insígnia del guerrer,
guiat per Déu, vas a la lluita noble
d’aconseguir vestir l’hàbit primer
al temple humil que els teus fidels acobla.

A sou d’amor has coronat la nau,
i és refulgent l’arcàngel de la pau
que ens beneeix cofoi des de l’altura.

Ja pots gaudir el repòs dels vencedors,
que el somni ple d’ubèrrimes llavors
floreix en mig d’aquesta pedra dura.

M.Altarriba

Amics de Climent Forner

2008-11-23T07:43:00.000-08:00

Foto BNG

El dia 31 d'octubre de 1927 Climent Forner i Escobet neix a Manresa. El 31 d'octubre de 2007 el capellà i poeta, rector de Viver i Serrateix, arriba als 80 anys. Amb motiu d'aquest feliç aniversari s'inicia la celebració de l'Any Climent Forner.
Ara, a les acaballes de 2008 i a pocs dies de la cloenda de l'Any fornerià, una colla d'amics internautes de l'homenatjat hem acordat crear aquest bloc per seguir de ben a prop l'obra literària de mossèn Climent i, a la vegada, poder fer memòria de les activitats que s'han dut a terme i donar notícia de les que vindran.
Comencem a caminar avui, diada de Sant Climent, reproduïnt el meravellós sonet que el poeta Jordi Enjuanes-Mas va dedicar a Forner l'any passat, amb motiu del 80è aniversari.

AH SI POGUÉS, DEL VOL D’UNA ARONDETA

A l’amic Climent Forner i Escobet
en els seus vuitanta anys

Ah si pogués, del vol d’una arondeta,
enviar-te algun vers, però no puc
que la tardor és vinguda ja i, pobreta,
en llunyedà país troba aixopluc.

De lluny et reto honors, germà poeta
fecund en obres i ja d’anys feixuc
com l’arbre que a Campllong de sempre espleta
els patris fruits d’on tots fem espelluc.

Que encara per molts anys sota l’empara
dels teus tres brancs fidels trobin sopluig
l’amor, la fe i la terra que ens és mare

mentre els teus versos siguin sobrepuig
del teu mestratge tan fecund i, encara,
de la bellesa que la mort defuig.