dilluns, 7 de març del 2011

UN CAMI DE CAMINS

             





NAVÀS. Casal Sant Genís, 4 de març del 2011

Homenatge al Bisbe Antoni Deig, amb motiu de la presentació del seu llibre UN CAMÍ DE CAMINS. Obra poètica completa.

Intervencions de : Sr. Carles Tejedor, Sor Lucia Caram, Mn. Climent Forner i el Sr. Josep Oliva.


EL BISBE DEIG POLíTIC I LA SEVA APORTACIÓ A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA

Bona tarda!

Gràcies per fer possible aquesta presentació que avui estem realitzant de l'obra del Bisbe Deig al seu poble, a Navàs.
Gràcies per permetre'm poder parlar d'ell des de la seva vesant política i patriòtica.
Aquest acte està organitzat conjuntament entre l'Ajuntament de Navàs i l'Associació d'Amics del Bisbe Deig, amb seu a Mollerussa, de la qual tinc el goig i l'honor de formar part.
Aquesta associació s'ha creat per tal de salvaguardar la memòria del Bisbe Deig i recollir el seu esperit, fomentar i promoure el coneixement de la seva trajectòria eclesiàstica i social i treballar per consolidar el futur de la nació i de l'Església catalana.
No cal dir la proximitat personal que sento cap a aquesta associació. Per la recordança que fan del nostre Mossèn Anton. Perquè ens sentim orfes com a cristians i com a catalans de persones amb l'ideari del Bisbe Deig. I per la meva relació familiar amb Mossèn Anton, com a cosí germà que era del meu pare. Segur que allà on son ara, deuen petar la xerrada sobre aquest Barça, que els apassionava tant a tots dos.
La figura d'Antoni Deig i Clotet pot ser considerada sota diverses facetes: l'home, el creient, el bisbe, el patriota, l'escriptor....
A mi em toca parlar d'ell, des de la vessant política i patriòtica.
L'Antoni Deig, el Tonet de l'Ateneu com el coneixiem a Navàs, quan de molt jovenet jugava a futbol...
(va dubtar molt entre fer-se capellà o futbolista)... ja era, i se sentia, fan del Barça. O sigui: l'afició al futbol ja el convertia en patriota català.
Quan més tard, ja bisbe sobretot, escriurà sobre temes catequístics i pastorals, sempre ho farà en català, mai en castellà.
En la seva obra literària també. El seu poemari “O, Menorca” és tot un cant a la llengua, a la pàtria i a les tradicions populars catalanes. Però, sens dubte, hi han dues intervencions que van ser clarividents, compromeses i famoses, en aquest camp religiós i patriòtic: La seva conferència a Prada de Conflent,
on parlà sobre la conveniència i necessitat d'una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “El nacionalisme és pecat?, i altres textos”. I no podem oblidar les jornades celebrades a Solsona sota el seu pontificat: “Església i País” que havien estat precedides pel I Congrès d'Història de l'Església Catalana. També el seu compromís amb el sector més obert del Concili Provincial Tarraconense.
Quan a la Universitat Catalana d'Estiu de l'any 1991, a Prada de Conflent, es va atrevir, de forma ben fonamentada, a presentar la proposta d'una Conferència Episcopal Catalana va crear un fort enrenou.
Tot Madrid, amb la Conferència Episcopal Espanyola al davant, se li van tirar a sobre. On s'és vist!!!
Quin poc seny, això de dividir l'Església d'aquesta manera!!!  Un bisbe que fa política!!!
El van arribar a titllar d'obispo rojo, separatista y comunista. Antoni Deig era un bisbe lliure, lliure i compromés amb l'Església i amb el País. Simplement parlava clar i català i en cristià.
En aquesta societat, els homes d'Església hi han de poder dir la seva la seva, com tothom. Respectant sempre l'autonomia de la societat civil, és a dir: amb ànim de servei!!! mai d'imposició!!!
I, com us deia....És el que feia bonament el bisbe Deig: parlar clar i català i en cristià. I ho ha fet per partida doble: com a cristià, perquè creu en Jesús i en el seu Evangeli per damunt de tot, i com a bisbe, perquè se sent responsable d'una església dioceana agermanada històricament i pastoralment amb totes aquelles altres que formen la nostra Església catalana, en comunió amb l'església universal i presidida pel bisbe de Roma.
Un dels retrets més freqüents que s'han fet contra el meu bisbe Antoni Deig, provinents fins i tot de gent de missa, és que “fa política”! que “es fica en política”!, quan simplement, de paraula i d'obra, ha fet costat al seu poble desvalgut, Catalunya.
Ell dèia: “el Bisbe s'haurà de ficar més d'una vegada en les realitats temporals:política, economia, vida familiar, .... Per ajudar a viure-les d'acord amb l'esperit de l'evangeli.
I afegia: “De vegades se m'ha criticat dient que faig nacionalisme. La veritat és que no tinc camp impressió de fer política”. I partidista, encara menys!!!.
Tant era capaç de parlar amb Esquerra Republicana, com amb CiU, com amb el PSC; com hauria parlat amb el PP, si l'hagessin convidat, que no el van convidar mai!!!
Deien que era un “bisbe que mossegava” Ell afirmava que una Església que no es comprometés a fons, amb totes les seves conseqüències, a favor dels homes i dels pobles, no seria l'Església de Jesús.
Viuria al marge de la història i no salvaria ningú!!!Cal tenir en compte el tarannà de la persona. Mossèn Anton era un home molt humà, humil, senzill, comunicatiu....Allò que diu i escriu, ho fa amb una gran llibertat d'esperit, ben lluny d'un prototip eclesiàstic pompós i ple de misteri.
El seu és un talent més aviat pràctic, realista, ple de sentit comú...I molt murri!!!
Era un bisbe de casa, tal i com haurien de ser tots els bisbes. Un germà gran en la fe. Ni més ni menys.
La seva fe és una fe per la qual val la pena de viure i de morir.
No es pot comparar, ni de lluny, amb la seva passió futbolística pel Barça. El Ton de l'Ateneu hauria estat capaç de baixar fins a l'infern si el seu missatge de salvació hagués pogut servir per alguna cosa, encara que n'hagués de sortir socarrimat !!!
I des de la pròpia convicció, a consciència, sense encegament passional, ni per oportunisme polític,
ni per afany de notorietat. Mossèn Anton era, i se sentia, hereu d'una llarga tradició cristiana i catalana, més que mil·lenària. Aquella que diu:“L'Església a Catalunya, serà catalana o no serà”
I ens podem preguntar “el nacionalisme és pecat o no?”. És clar que no és pecat !!!És una gran virtut,
i molt necessària! I en canvi, el nostre Bisbe Deig va ser denigrat, calumniat, perseguit i tot, per certs mitjans de comunicació espanyolistes (eclesials i tot, algun d'ells) que van crear confusió al voltant d'ell. Sort en va tenir del seu fort sentit de l'humor!!! Sentit de l'humor que el va ajudar a pair aquestes situacions.
S'ha parlat del nacionalisme català com si fos exacerbat, tancat, excloent, racista, quan és tot el contrari: el nostre és obert, acollidor pacífic, dialogant....Massa i tot, potser !!! I dins un estat espanyol
que es proclama “oficialment” plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, i a la pràctica no ho és ni ho vol ser gens!!!
Penseu en la tancada de repetidors de TV3 al País Valencià.
L'Església hauria de ser una instància de llibertat, la més alta i alliberada, per a poder parlar clar i català. Tant de bo l'Església dels nostres dies tornés a aportar a favor de Catalunya aquells valors d'autoestima, d'identitat, de religiositat, de llibertat, de comunió. De llengua, de cultura, de progrés, d'obertura. Valors, que al llarg de la història, li havia proporcionat ajudant-la a créixer com a nació lliure i sobirana.
El nostre bisbe Deig deia:
“Per a tot bon fill, estimar la pàtria és natural com estimar la mare. Per a tot bon cristià, és obligatori com estimar el proïsme. Aquest és l'ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar
Ell ens va passar la torxa no podem desanimar-nos, per llarga que sigui la cursa. És la nostra vida d'ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians, el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament.
Monsenyot Antoni Deig ens va fer un gran bé. Tant de bo en surtin ben aviat successors que serveixin les diocessis de Catalunya i que estimin l'Església i Catalunya, almenys com ell les va estimar.
Que esdevinguin, com ell va ser, “bisbes de Catalunya”.
Perquè ell avui som nosaltres.

divendres, 4 de març del 2011

PARAULES SOBRE PARAULES









PARAULES SOBRE PARAULES
                     Pròlegs i discursos


Ahir, dijous, dia 3 de març, es va presentar a la Biblioteca Municipal Josep Mas Carreras de Navàs, el llibre de Mn. Climent Forner, “ PARAULES SOBRE PARAULES"  Pròlegs i discursos.
Van intervenir, a més de l’autor, l’editor Jaume Huch, l’alcalde Josep Oliva, una colla de rapsodes i la Coral Nova de Navàs.
Us transcric el magnífic epíleg que va llegir l’alcalde Josep Oliva.

Bona nit
De nou hem viscut una presentació, a Navàs, d’un llibre de Mossèn Climent Forner.
Com hem dit, un llibre en el que l’autor aplega tot un seguit de pròlegs i discursos sota el títol de PARAULES SOBRE PARAULES i que compte amb el suport editorial d’EDICIONS L’ALBÍ, a qui no ens cansarem mai d’agrair el suport que dóna als nostres escriptors, i en concret al Jaume Hug, a qui de nou tinc el gust de donar-li la benvinguda al nostre poble.

Un agraïment també especial als rapsodes. El Martí, el Ramon, el Josep, la Maria Àngels i la Montserrat, així com a la Coral Nova i el Martí Just per la seva direcció.

Ara es veu que haig de fer un discurs epíleg sobre un llibre de discursos i epílegs que Mn. Climent en el seu dia va redactar amb la seva mestria. Ai Senyor!

De fet, se m’ha fet estrany fullejar el llibre i veure tot el cos de les pàgines plenes de lletres. En els llibres de Mossèn Climent estem acostumats a que hi hagi molt més blanc que negre. La rima, la forma que acaben prenent els versos impresos sobre els fulls en blanc son ocupats en aquest llibre per pàgines plenes de lletra, justificades a dreta i esquerra del text, en comptes de les formes amorfes dels seus versos.

En el títol del recull de la seva obra, en motiu dels seus 80 anys, Mossèn Climent ens deia PRENEU-M’HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA. I aquesta Paraula, la que s’escriu en minúscula, li serveix per parlar de les paraules dels altres.

Altres poetes i escriptors amb els qui hi ha tingut vinculacions diverses. Ja sigui parlant de la seva obra, prologant els seus llibres o que ha fet servir com a base per a fer tot tipus de discursos.

I les paraules sobre paraules que utilitza el nostre autor sempre girant entorn d’allò que l’empeny a expressar-se, que l’empeny a comunicar-se, que l’empeny a viure, diria jo: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.

Com alcalde, un orgull que el tinguem com una de les nostre referències culturals. Pel que ell treballa pel país, i per tant, també pel nostre poble. I també per tot el suport i acompanyament que fa, sempre disposat en cos i ànima, als nostre autors locals, tal i com varem poder comprovar de nou fa ben pocs dies en aquesta mateixa sala.

Com a persona, i deixeble seu que em sento, un immens honor que vulgui que estigui al seu costat, i que fins i tot intervingui, en les seves presentacions.

Hem presentat el llibre. És absolutament sobrer presentar la persona, prou coneguda per a tots nosaltres, ja que l’estimació i admiració que sentim per ell ens a portat a tots avui aquí a fer-li costat, en plena comunió vers ell. Ell ens ha portat aquí, ell ens uneix amb la seva obra i ens converteix en rodes que girem al ritme dels seus eixos: la religió, la poesia, la llengua i la pàtria.

I tot això amanit també amb el seu sentit de l’humor (tant necessari per viure com l’amor) i la seva ironia. Dos exemples:

Mossèn Climent ha fet la tria de pròlegs i discursos i ens en hi posa 84, precisament els anys que farà enguany !!!

I a la portada del llibre, el Pi de les Tres Branques, com diu ell, “és als nostres dies, en contrast amb un segle enrere, un símbol tan patètic de religiositat i patriotisme que fa esgarrifar. Tanmateix no es pot perdre mai l’esperança de veure’l reverdir de noves primaveres, sinó el vell, l’hereu que el succeeixi”.

A tall d’anar acabant, perquè penso que jo haig de ser purament conductor de l’epíleg de l’acte, unes quantes peces del llibre, cinc, a tall de pedres amb les que entrebancar-vos ara un instant. Per tant, cinc pedres, cinc perles, cinc instants de Climent Forner:

Instant 1) “La jerarquia eclesiàstica sempre sol parlar ex cathedra; el pare Pere Casaldàliga ho fa des de la vida, l’únic lloc teològic, i poètic, convincent”

Instant 2) “Contra la realitat de la vida, però partint de la realitat, per dura que sigui, i com més dura, més, l’única escapatòria possible és la imaginació, en virtut de la qual som capaços de transcendir la realitat convertint-la de naturalista en simbòlica.”

Instant 3) “Els poemes, en general, fóra millor que es donessin a conèixer sense comentaris, ja que, si són bons, parlen per si sols.”

Instant 4) “El magisteri de l’Església ha de ser escoltat, sens dubte, ell el primer, com a principi orientador bàsic, però de cap manera no pot privar-nos de pensar pel nostre compte, ni que més d’una vegada en puguem discrepar, tant per fidelitat a la pròpia consciència com pel bé que puguem fer als altres.”

Instant 5) “Jo, personalment, aquesta lluita heroica a favor de Catalunya com a nació, amb una història, una llengua, una cultura pròpies; jo la veig com formant part de la Teologia anomenada de l’Alliberament: tant evangèlic és posar-se al costat dels pobles pobres i explotats de la terra com al costat d’aquells altres que, per manca de llibertats necessàries (la primera de les quals el dret a l’autodeterminació), no poden realitzar-se en plenitud. LA LLIBERTAT DELS HOMES I DELS POBLES ÉS TAN SAGRADA COM EL COS DE CRIST”

Mossèn Climent, gràcies per aquest llibre, gràcies per aquest nou esquerdill de teia que ens doneu. Nosaltres l’agafem i l’encendrem, per tal que brilli durant la nit dels segles. Amb ell ens il•luminarem, ens posarem drets i alçarem al cel els braços.

Per molts anys, Mn Climent, i fins la propera presentació.


Navàs, 3 de març de 2.011

Josep Oliva i Santiveri
Alcalde de Navàs

dijous, 3 de març del 2011

UN FIL DE VEU












UN FIL DE VEU

--NAVÀS (Bages) Biblioteca Municipal Josep  Mas Carreras. 25 de febrer 2011
--Llibre: UN FIL DE VEU. Poemes. Rossend Sellarés Obradors.
El Sr. Joserp Oliva, alcalde, va obrir l'acte lamentant-se de l'absència del Sr. Jaume Huch. que no hi pogué assistir a causa d'una malaltia, i felicitant-se al mateix temps d'una celebració literària com aquesta, motivada per un autor navassenc.
Mn. Climent va començar felicitant-se també dels tres actes literaris a celebrar a Navàs en pocs dies de diferència com si fossin un desafiament a la greu crisi econòmica que tant ens afecta en l'actualitat. A continuació féu com un resum del seu pròleg afirmant que el Rossend Sellarés, popularment conegut a Navàs com el " Sendo", s'estrenava com a poeta amb aquest primer llibre i desitjant que el seu "fil de veu" actual arribi amb el temps a brollar a raig fet talment les Fonts del Llobregat. En va fer notar sobretot la riquesa de llenguatge, l´us juganer de les paraules i el to d'una poesia que intenta de refer l'aliança amb el poble senzill. A continuació l'autor i un seguit de rapsodes recitaren, alternant-se, alguns poemes del recull, acompanyats a la guitarra per Martí Riera. I el recital s'acabà amb un dels textos musicats pel duet Mecànica Orgànica, de Ripoll.


UN CAMÍ DE CAMINS









UN CAMÍ DE CAMINS

-- BELLPUIG (Urgell). Biblioteca Municipal Isidor Cónsul. 28 gener 2011.
--Llibre: UN CAMÍ DE CAMINS. Obra poètica completa. Antoni Deig i Clotet.
Després d'haver-se presentat ja en diversos llocs ( Solsona, Mollerussa, Navès), es féu a Bellpuig, la segona pàtria podríem dir del bisbe Deig, fill de Navàs, tan lligat per amistat i col.laboració amb el Dr. Josep Pont i Gol, arquebisbe, fill de Bellpuig.
El Sr. Carles Tejedor, president de l'Associació Amics del Bisbe Deig, obrí l'acte; el Sr. Josep Pont, exalcalde de la vila, nevot del Dr. Pont, glossà la figura del bisbe Deig amb referències personals molt emotives i Mn. Climent Forner, curador i prologuista de l'obra, parlà sobretot de Deig com a poeta i en recità uns quants poemes, els més significatius, tat de caire popular i religiós com humoristico-satíric. Això, a més de recordar-se ell mateix com exvicari de Bellpuig (1952-1953) i de celebrar que la sus dita biblioteca que ha visitat tantes vegades, anomenada fins ara Morera i Galícia, hagi estat rebatejada recentment amb el nom d'Isidor Cònsul, gran amic i bellpugenc il.lustre.