dijous, 20 de desembre del 2012

NADALA A QUATRE LLENGÜES... O MÉS

Con que cada any, quan s'acosten les festes de Nadal, Climent Forner obsequia amics, parents, feligresos i coneguts amb una nadala, normalment en forma poema, inèdit, compost especialment per a l'ocasió i bellament il·lustrat amb una xil·lografia del seu amic, ja traspassat, Antoni Gelabert, aquest any des de l'Institut de Sallent han volgut felicitar el Nadal amb una d'aquestes nadales...

Els alumnes de 3r d'ESO de l'Institut Llobregat n'han escollit una, concretament la de l'any 2007, quan Climent Forner complí 80 anys, i l'han comentada i traduïda al castellà, al francès i a l'anglès, que són les llengües que aprenen a més a més del català. Aquest és l'homenatge al poeta, en el seu vuitanta-cinquè aniversari.

L'únic poema

El primer vers el féu la meva mare
donant-me a llum, esclat de l'univers,
i des d'aquell poderosíssim vers
el meu poema s'ha allargat fins ara.

La vida ja és eterna si s'amara
d'amor a cada instant feliç o advers
i muda en primaveres els deserts
rient-se de la mort amb qui s'encara.

Només si creus, si esperes i si estimes
vas descobrint a poc a poc les rimes
que posen fi al poema sense fi.

Vuitanta versos no són res: l'aranya
teixirà sempre dins l'ardent entranya
l'únic poema, el de l'amor diví.


Le seul poème

Le premier vers le fit ma mère
en me portant au monde, éclat de l'univers,
et à partir de ce vers le plus puissant
mon poème a été prolongé jusqu'à presént.

Si la vie éternelle est déjà imprégnée
d'amour à chaque instant hereux ou adverse
et transforme en printemps les déserts
en riant de la mort à qui fait face.

Seulement si vos croyez, si vous attendez et si vous aimez
vous découvrez petit à petit les rimes
qui finissent le poème sans fin.

Quatre-vingt verses ne sont rien: l'araignée
tissera toujours dans l'ardente entraille
le seul poème, celui de l'amour divin.


El único poema
El primer verso lo hizo mi madre
dándome a luz, estallido del universo,
y desde aquel poderosísimo verso
mi poema se ha alargado hasta ahora.

La vida ya es eterna si se empapa
de amor a cada instante feliz o adverso
y muda en primaveras los desiertos
riéndose de la muerte con quién se encara.

Solo si crees, si esperas y si amas
vas descubriendo poco a poco las rimas
que ponen fin al poema sin fin.

Ochenta versos no son nada: la araña
tejerá siempre dentro de la ardiente entraña
el único poema, el del amor divino.

Ochenta versos no son nada: la araña
tejerá siempre dentro de la ardiente entraña
el único poema, el del amor divino.

The only poem

The first verse was written by my mother
when she gave birth, outbreak of the universe,
and  since that powerful verse
my poem has lasted, up to now.

Life is eternal when it is filled
with love in joyful and adverse moments
and it dresses up deserts like springs
while it laughs death in the face.

Only when you believe, when you wait and love
do you slowly discover the rhymes
to end the endless poem.

Eighty verses are nothing: the spider
will weave forever into the fiery depths
the only poem, the poem of divine love.

També han traduït la nadala a alguna de les altres llengües que parlen:

AL ROMANÈS...


A L'INDI...
Ekkavita
Pehlikavitameri ma ne likhithi
mhujejanam de ke, brahmandvisphota,
ourushishaktishalikavita se
merikavitaabhitakchaltihai.

Zindagi or lathapath
Pyarse har pal khushiyapratikula
Rajesthanvasant menikal ta hai
Mot pe hastehuejisesamnakarnahai

Siraf agar uskojante ho, agar uskaintejarhai or uskochahte ho
Dhiredhireuskimayajantejateho
Jo kavitakhatamkarebina uska ant karte ho.

Asîkavitakuchbhinahihai: makdi
Kejalke andar jalti
Ekkavita, alagpyarki.

diumenge, 16 de desembre del 2012

ORATORI BREU A SOLSONA

 
  
ORATORI BREU A SOLSONA
 
 
 
                                          
                                        Dissabte, 08 de desembre de 2012

dissabte, 15 de desembre del 2012

TEATRE MUNICIPAL DE BERGA




                              
                            ORATORI BREU

                                       Teatre Municipal de Berga,
                                       2    de desembre de 2012

En nom de la Comissió d’Homenatge a Climent Forner 2012, tinc la satisfacció d’introduir aquest acte i d’oferir-vos unes pinzellades de presentació de l’obra “Oratori breu: La segona vinguda del Crist”, amb text de Climent Forner i música de Martí Just, i interpretada per la Polifònica de Puig-reig, l’Orquestra Municipal de Música de Puig-reig i la secció de corda de l‘Escola Municipal de Música de Berga.
 
Igualment, però, em permetreu que em refereixi també breument als seus autors:

Climent Forner i Escobet va néixer el dia 31 d’octubre de 1927. El 2007, per tant, el nostre poeta va celebrar el seu 80è aniversari, amb motiu del qual va tenir lloc l’Any Climent Forner. Una fita, aquella, que ara, que n’ha complert vuitanta-cinc, ens convida de nou a homenatjar-lo. I ho fem, no només per la seva dilatada trajectòria literària sinó també pel seu elevat compromís social i cultural.
         Com a sacerdot, home de cultura i escriptor, Climent Forner ha dut a terme una importantíssima tasca al servei sempre de les persones i dels nostres pobles, i, per extensió, del nostre país, que tant estima: Catalunya.
          Amb una gran humanitat i generositat, ha defensat –per difícils que fossin– totes les causes que han estat dignes de la seva lluita i de la seva tenacitat. Al llarg dels anys, ha bastit una gran obra poètica, però s’ha dedicat infatigablement a estudiar i a reivindicar també l’obra dels altres autors, de nombrosos poetes i escriptors–de tots els temps– de casa nostra.
         Així doncs, un cop més, avui tenim una nova oportunitat per donar-li les gràcies i ho fent tot expressar el desig que la vida li continuï sent ben plena, i que puguem gaudir durant molt de temps de la seva amistat i de la seva companyia.

Martí Just i Montraveta




Va néixer a Berga l’any 1951. Va ser director de l’Orfeó Berguedà. Estudià piano i harmonia al Conservatori Superior de Música de Barcelona. Rebé classes de cant de Francisco Kraus. Conjuntament amb la seva esposa, va impartir estudis musicals durant vint-i-cinc anys (1974-1999) al seu poble de residència, Navàs, on dirigí també la Coral Petit Estel. Fou component del grup Amics de la cançó, de Berga. S’estrenà com a tenor líric en l’obra The Crucifixion, de John Stainer, amb l’Orfeó Berguedà. Estrenà l’himne oficial de Berga, com a solista-tenor. Com a compositor, té algunes obres inèdites per a quatre veus mixtes: Jesu dulcis memoria, motet; Veniu, Senyor Jesús, coral; una Ària per a mezzosoprano i orquestra de corda; un Ave Maria; El Redemptor, amb text de Climent Forner (fuga i contrapunt); i La nova Jerusalem, amb text de Neus Ballarà

L’any 2007, va publicar el llibre 52 salms: Per contemplar Déu-Amor. Posteriorment, el 2010, aparegué Jardí vivent: 150 floretes de Déu-Amor, i, l’any, passat, Simfonia en prosa, el seu tercer llibre.

 
Aquest Oratori que avui presentem a Berga, va ser estrenat al Monestir de Santa Maria de Serrateix el propassat dia 6 d’octubre d’enguany, dins el marc de les Festes d’Octubre i en homenatge a Climent Forner amb motiu del seu 85è aniversari. La seva calorosa acollida ens va animar a repetir l’experiència i, en efecte, a més de Berga, serà de nou interpretat properament a Solsona i a Món Sant Benet.

            L’obra arrenca de l’any 1982, quan Martí Just engrescà el nostre poeta a posar lletra a la partitura, amb la intenció que esdevingués un petit Oratori inspirat en la segona vinguda del Crist. Ara, reestructurada i ampliada pel mateix compositor, i amb la instrumentació musical de Xavier Guitó, ha pres un aire totalment renovat.

            En paraules de Martí Just, aquesta obra poeticomusical porta un missatge d’amor, de pau i d’esperança. Aquests són els antídots i “l’únic necessari” per a curar les nafres humanes de l’orgull, del poder i de la descreença.

            L’Oratori breu és una composició musical inspirada en el missatge evangèlic de la Bona Nova. La seva música, amb els textos poètics de Climent Forner, vol transportar-nos als prats deliciosos de la més alta sublimitat espiritual.

Jaume Huch