dissabte, 31 de gener del 2009

SOPAR DE CLOENDA



SOPAR DE CLOENDA


Divendres dia 22 de gener la comissió de “l’any Climent Forner” es va reunir per celebrar la cloenda amb un sopar al restaurant de Gaià.
Els seus integrants, Josep Oliva, Jaume Huch, Joaquim Pujolar, Josep Mª Badia, i Montserrat Altarriba, junt amb Mn. Climent i la Ramona, van passar una vetllada íntima i molt agradable comentant les activitats acomplertes durant l’any i organitzant les que van quedar a mig fer i que, si Déu vol, volem portar a terme els propers mesos.

M.altarriba

dimecres, 21 de gener del 2009

QUADERNS DE VIVER



QUADERNS DE VIVER




A partir de l’any 1991 fins al 2008, Climent Forner ha publicat 7 “Quaderns de Viver” en edició privada.
Són una mena de miscel·lània on hi aplega textos diversos en prosa i en vers: contes, homilies, poemes de circumstàncies, dites populars, etc...
Cada aplec ha sortit publicat el 23 de novembre, dia de Sant Climent, i solen constar d’una cinquantena de pàgines.
El darrer llibret conté la publicació dels editorials del Full Diocesà sobre “L’Onze de Setembre” que ja fa uns quants anys, com tothom recordarà, van aixecar tanta polseguera.
Us en transcric un, el de l’any 1991.


D’ON VENIM, CAP ON ANEM ?


Tot vianant, si és que vol arribar a algun lloc, s’ha de fer, ni que sigui de manera inconscient, aquesta pregunta: D’on vinc, cap a on vaig? Els pobles igualment, si aspiren a ser alguna cosa i no es resignen a fer la viu- viu o a desaparèixer del mapa.
És evident que el nostre poble, el català, es troba actualment en una situació ambígua i desencisada, políticament parlant, que, si es perllonga gaire temps, podria portar-lo al desastre talment un adolescent perpetu que no vol o no pot realitzar-se en plenitud.
D’on venim, bé ho sabem prou, per sort o per desgràcia. On som, entre impotents, perplexos i dividits, també. Però cap on anem, si és que volem assolir alguna fita? Aquest interrogant l’hem de resoldre nosaltres mateixos; és un dret que ningú no ens pot arrabassar, almenys en teoria. Com ningú no ens pot obligar a acceptar com a definitives les lleis vigents.
Tot és revisable. Tot és reformable. La llibertat dels pobles és sagrada com ho és la de les persones: mentre hi hagi un sol home i un sol poble sense llibertat, al món no hi haurà pau. Som nosaltres, per tant, i ningú més que nosaltres, qui ha de decidir tard o d’hora i per vies pacífiques i democràtiques qui i què volem ser i amb qui volem o necessitem unir-nos i solidaritzar-nos. Els nacionalismes no són pas morts ni passats de moda, sinó que reviscolen justament a l’hora en què s’eixamplen, i s’han d’eixamplar, els horitzons europeus i mundials. Cap nació no té dret a dominar-ne una altra, per més que totes s’han d’agermanar. Erich Fromm adverteix: “El principi del mal menor és el principi de la desesperació. La majoria de vegades no fa més que allargar les coses fins que s’imposa el mal major”. En conseqüència, cal arriscar i fer amb convicció allò que és just i humà. La veritat és més realista que el pretès realisme de l’oportunisme.
Pel febrer d’enguany va fer setanta-cinc anys de la mort del Dr. Torras i Bages, el “Patriarca espiritual de Catalunya”. Estem commemorant els 900 anys de la Tarraconense, la nostra diguem-ne Església catalana. L’any vinent s’escaurà el centenari de les Bases de Manresa, tant importants per a la formulació del pensament nacional català. Dimecres d’aquesta setmana celebrarem una vegada més la Diada Nacional de Catalunya... Totes les ocasions són bones per a reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur com a poble i per a prendre, tant a nivell cívic com polític, les decisions que calgui. La consciència històrica, si més no, és un caliu que no podem deixar apagar mai.
I com a cristians, si en som i ens en sentim, només cal desitjar que aportem a favor de la nostra pàtria, avui i demà, el mateix llevat que varem aportar-hi ahir i abans-d’ahir. Déu ho faci.
(8 de setembre del 1991)
C. Forner

diumenge, 11 de gener del 2009

CLOENDA DE L'ANY CLIMENT FORNER








CLOENDA DE L’ANY CLIMENT FORNER


El dia 19 de desembre del 2008, la sala de plens de l’ajuntament de Berga va acollir l’acte de cloenda de l’any Climent Forner.
Van presidir la taula: L’alcalde de Berga Sr. Juli Gendrau, el doctor Joan Ferrer, la regidora de cultura Carme Barniol i Montserrat Altarriba, membre de la comissió creada per el reconeixement.
Després del parlament de l’alcalde, Juli Gendrau, i l’exposició de les activitats dutes a terme durant aquest període, es va presentar l’auca de la seva vida amb il·lustracions de Valentí Gubianas i textos de Joan Vilamala.
El doctor Joan Ferrer va fer un gran elogi de les qualitats poètiques i literàries de l’escriptor, remarcant que ens trobem davant del més gran poeta que ha donat la nostra pàtria als nostres dies.
Finalment es va cedir la paraula a Mn. Climent, que va ressaltar el goig i la satisfacció que ha tingut amb les manifestacions d’amistat que ha rebut i rep, i va reiterar les gràcies a tots els amics i col·laboradors que han contribuït als bons resultats aconseguits.
Després d’esmentar la comissió organitzadora, va agrair el bell logotip del Valentí Gubianas que ha servit d’estendard a totes les commemoracions; passant pel Grup de Viver, que lluiten per portar a terme el gran somni de la Biblioteca Escriptors del Berguedà, i també als Ajuntaments de Berga, Navàs i Viver i Serrateix, per la seva col·laboració econòmica i logística que han prestat a l’efemèride.
Va tenir unes paraules amables per als seus amics, Mn. Jesús Huguet, Joan Ferrer, així com al seu molt estimat editor, Jaume Huch que li han fet costat en les deu presentacions, del llibre “Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula”, que s’han fet arreu del Principat durant l’any.
En la seva dissertació va remarcar la vàlua del doctor Joan Ferrer, catedràtic de filologia catalana de la Universitat de Girona i autor del pròleg de l’antologia poètica, i finalment aquesta acció de gràcies , segons paraules seves, no podia acabar-la sense esmentar els meus principals pares en la fe religiosa, patriòtica, literària i filosòfica com són, i tots tres berguedans de pro, Mn. Ricard Penina, Mn. Josep Armengou i el doctor Lluís Pont; tres clergues, per no esmentar-ne d’altres de forans com el doctor Josep Pont i Gol i Mn. Antoni Palou. Sense oblidar un altre berguedà il·lustre, el gran amic i mestre Climent Peix, el sastre poeta, o el poeta sastre, així com alguns màxims poetes catalans que vaig tenir la sort de conèixer.
Proclamant-se finalment: un enamorat de la paraula poètica gràcies a la Paraula, i encarnat en la paraula: la meva poesia és el meu verb.

Va acabar recitant dos petits fragments del poema: RETORN A ÍTACA.

Torno del món cap al país dels pares,
ben decebut, cansat
de viure a mig camí d’aquesta vida
que és una lenta mort.
Qui salva Ulisses del seu llarg naufragi?
Salut, oh pàtria retrobada, Berga!

Tot ho perdia menys la fe primera,
flairosa com un brot de romaní.
He vist com s’esfondraven els imperis,
restaven sols com a trofeus
una Custòdia, un Pi i una Muntanya.
***
Torno del món cap al país dels pares
d’on ja no partiré mai més,
germans,
fins a l’hora suprema.
Els homes no tenim sinó una pàtria
per néixer i per morir.
Em basten quatre pams de terra a Casanponç
d’on cada dia surt el sol i sortirà
fins que l’estesa d’ossos que hi reposen
es tornin resplendents de glòria.
C. Forner