QUADERNS DE VIVER

QUADERNS DE VIVER



A partir de l’any 1991 fins al 2008, Climent Forner ha publicat 7 “Quaderns de Viver” en edició privada.
Són una mena de miscel·lània on hi aplega textos diversos en prosa i en vers: contes, homilies, poemes de circumstàncies, dites populars, etc...
Cada aplec ha sortit publicat el 23 de novembre, dia de Sant Climent, i solen constar d’una cinquantena de pàgines.
El darrer llibret conté la publicació dels editorials del Full Diocesà sobre “L’Onze de Setembre” que ja fa uns quants anys, com tothom recordarà, van aixecar tanta polseguera.
Us en transcric un, el de l’any 1991.


D’ON VENIM, CAP ON ANEM ?


Tot vianant, si és que vol arribar a algun lloc, s’ha de fer, ni que sigui de manera inconscient, aquesta pregunta: D’on vinc, cap a on vaig? Els pobles igualment, si aspiren a ser alguna cosa i no es resignen a fer la viu- viu o a desaparèixer del mapa.
És evident que el nostre poble, el català, es troba actualment en una situació ambígua i desencisada, políticament parlant, que, si es perllonga gaire temps, podria portar-lo al desastre talment un adolescent perpetu que no vol o no pot realitzar-se en plenitud.
D’on venim, bé ho sabem prou, per sort o per desgràcia. On som, entre impotents, perplexos i dividits, també. Però cap on anem, si és que volem assolir alguna fita? Aquest interrogant l’hem de resoldre nosaltres mateixos; és un dret que ningú no ens pot arrabassar, almenys en teoria. Com ningú no ens pot obligar a acceptar com a definitives les lleis vigents.
Tot és revisable. Tot és reformable. La llibertat dels pobles és sagrada com ho és la de les persones: mentre hi hagi un sol home i un sol poble sense llibertat, al món no hi haurà pau. Som nosaltres, per tant, i ningú més que nosaltres, qui ha de decidir tard o d’hora i per vies pacífiques i democràtiques qui i què volem ser i amb qui volem o necessitem unir-nos i solidaritzar-nos. Els nacionalismes no són pas morts ni passats de moda, sinó que reviscolen justament a l’hora en què s’eixamplen, i s’han d’eixamplar, els horitzons europeus i mundials. Cap nació no té dret a dominar-ne una altra, per més que totes s’han d’agermanar. Erich Fromm adverteix: “El principi del mal menor és el principi de la desesperació. La majoria de vegades no fa més que allargar les coses fins que s’imposa el mal major”. En conseqüència, cal arriscar i fer amb convicció allò que és just i humà. La veritat és més realista que el pretès realisme de l’oportunisme.
Pel febrer d’enguany va fer setanta-cinc anys de la mort del Dr. Torras i Bages, el “Patriarca espiritual de Catalunya”. Estem commemorant els 900 anys de la Tarraconense, la nostra diguem-ne Església catalana. L’any vinent s’escaurà el centenari de les Bases de Manresa, tant importants per a la formulació del pensament nacional català. Dimecres d’aquesta setmana celebrarem una vegada més la Diada Nacional de Catalunya... Totes les ocasions són bones per a reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur com a poble i per a prendre, tant a nivell cívic com polític, les decisions que calgui. La consciència històrica, si més no, és un caliu que no podem deixar apagar mai.
I com a cristians, si en som i ens en sentim, només cal desitjar que aportem a favor de la nostra pàtria, avui i demà, el mateix llevat que varem aportar-hi ahir i abans-d’ahir. Déu ho faci.
(8 de setembre del 1991)

C. Forner