dilluns, 22 de desembre del 2008

PUNT DE LLIBRE


PUNT DE LLIBRE COMMEMORATIU

La biblioteca Josep Mas i Carreras, en col·laboració amb l’Ajuntament, va editar aquest punt de llibre per commemorar l’Any Climent Forner.

M.Altarriba

Us transcric el poema del revers del Punt.

PICAPEDRER DE MOTS

Picapedrer de mots a tot escaire,
treballo a sou d’amor de dia i nit
bastint un temple obert a l’infinit,
però que resta i restarà a mig aire.

Castells de núvols que l’orgull enlaira,
al primer cop de vent s’han esvanit.
Tants de palaus com enrunà l’oblit,
que un jorn omplia de l’encens la flaire!

Del temple humil, edificat en pau,
em moriré sense cobrir la nau
ni haver daurat encara el vell retaule.

Pobre de béns, de benaurances ric,
em vaig guanyant el cel a cops de pic.
Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula.

Climent Forner

dimarts, 16 de desembre del 2008

ADVENT DEL POETA





ADVENT DEL POETA



a Jordi Mas i Antó
amic del Climent i oncle meu,
fent-lo present aquí
i acompanyant-lo en la seva malaltia.



Guarda silencis i jardins, musica
somnis blindats d'antics acers i llunes
plenes, camins fressats d'alens i ales
del seu poema.

Feny melangies el seu vers i canta
erms que endolceix la llum d'una olivera
mentre que arrenca al Sinaí la pedra
del seu poema.

Àvid de llum va treballant la mina
fosca d'enyors i solituds, alçant-se
des del dolor devers la joia fràgil
del seu poema.

Per anys i panys va confegint balbs símbols,
tot llescant pans i alçant al cel la copa,
gestos pautats al grat de mots que vessen
del seu poema.

Repta Jacob en gallard somni i lluita
nit rere nit per debel·lar amb l'albada
l'àngel que baixa d'escalar les lleixes
del seu poema.

Juga a tres bandes desiguals la vida,
salva d'oblit i pols l'ahir llençant-se
nu i desarmat al riu dels cards salobres
del seu poema.

Neus i recança i fred esplín pentinen
l'ara indecís i amb vells boixets labora
randes i puntes al coixí difícil
del seu poema.

Forja el demà amb incertesa certa,
dúctil al vent que bufa on bé li plagui,
Déu és, al fons del seu camí, la fita
del seu poema.



Jordi Enjuanes-Mas

diumenge, 14 de desembre del 2008

PRENEU-M'HO TOT, DEIXEU-ME LA PARAULA


PRENEU-M’HO TOT,
DEIXEU-ME LA PARAULA
Poesia, 1945-2007

ALÈ PROFÈTIC

Amb motiu del seu vuitantè aniversari, Mn. Climent Forner ha aplegat en aquest volum tota la seva poesia, revisada i seleccionada per ell mateix. Joan Ferrer afirma en el pròleg que Forner és un poeta "imprescindible" en la literatura catalana del segle XX i d’aquest inici del segle XXI. I afegeix que ningú com ell ha estat capaç d’expressar "una gamma tan àmplia d'experiències humanes formulades com a diàleg entre l'home, la comunitat del seu poble i el Misteri que dóna sentit a l'existència".


(Catalunya Cristiana, 03 d’abril del 2008)

dissabte, 13 de desembre del 2008

LOGOTIP DE "L' ANY CLIMENT FORNER"



LOGOTIP
DE
"L'ANY CLIMENT FORNER"


Logotip de Valentí Gubianes que es va presentar
en l'acte d'inauguració de "l'Any Climent Forner",
a la biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs.


31 d'octubre del 2007

dimecres, 10 de desembre del 2008

L'ÚNIC POEMA



L’ÚNIC POEMA


El primer vers el féu la meva mare
donant-me a llum, esclat de l’univers,
i des d’aquell poderosíssim vers
el meu poema s’ha allargat fins ara.

La vida ja és eterna si s’amara
d’amor a cada instant feliç o advers
i muda en primaveres els deserts
rient-se de la mort amb qui s’encara.

Només si creus, si esperes i si estimes
vas descobrint a poc a poc les rimes
que posen fi al poema sense fi.

Vuitanta versos no són res: l’aranya
teixirà sempre dins l’ardent entranya
l’únic poema, el de l’amor diví.

Climent Forner

dimarts, 9 de desembre del 2008

Homenatge a Climent Forner (17 de novembre 07)


Ahir (17.11.07) al restaurant de Gaià hi va haver un dinar sorpresa en homenatge a Mn. Climent Forner amb motiu dels seus vuitanta anys. El van convocar els integrants del 'Grup de Viver', que tenen cura de la redacció de la Biblioteca d'Escriptors dels Berguedà, que edita l'Albí, de Jaume Huch.
Entre els presents hi havia Mn. Enric Bartrina, arxiver diocesà de Solsona; J. Tomàs Cabot, periodista científic i novel•lista manresà; Isidor Cònsul, crític literari, estudiós de Verdaguer i editor de Proa; Mn. Joan García, militar jubilat i capellà (no sé si jubilat) i escriptor; Quirze Grifell, autor d'un llibre sobre Anna Murià, col•laborador del programa de Catalunya Ràdio 'El mínim esforç' (de Jordi Vendrell i Ramon Barnils), col•laborador també de Regió7; Mn. Jesús Huguet, col•laborador de 'El Pregó' on publica, amb un llenguatge molt acurat, articles breus sobre fets d'actualitat religiosa o política, també autor de Encara ens hem de confessar? (Montserrat, 1983) i Cap a on va la catequesi (Madrid, 1983) i coautor dels llibres de catequesi Caminem amb Jesús, darrerament ha publicat dues pàgines centrals al Full Diocesà sobre, respectivament, el cardenal Tarancón i Mn. Climent Forner; Martí Just, músic berguedà resident a Navàs que acaba de publicar el llibre de poesia 52 salms; Jordi Lladó, especialista en Ramon Vinyes, autor de Ramon Vinyes: un home de lletres entre Barcelona i el Carib, editat pel Departament de Cultura de la Generalitat; Mn. Jordi Mas Antó, l'amic canonge de Mn. Climent; i així fins a unes cinquanta persones. Entre els convidats que van excusar l'absència hi havia Màrius Sampere (poeta) , David Jou (poeta i científic), Àlex Susanna (editor) , Mn. Josep Perarnau (director de l'Arxiu de textos catalans antics, especialista en Arnau de Vilanova i Ramon Llull), Joan Ferrer (biblista, va ser col•laborador de Joan Coromines) i Lluís Calderer (poeta i crític literari).
Com és de suposar, el dinar va ser emotiu, amb parlaments i poesia. Mn Climent va ser la diana de totes les lloances, destacant-se el fet que la crítica el menysté pel fet d'escriure poesia de temàtica religiosa. Mn. Huguet va fer notar que en un acte així hi hauria hagut, de ser encara viu, el bisbe Deig (i de fet no n'hi havia cap, de bisbe).
L'editor Jaume Huch va dir que ja és a punt de sortit l'obra completa de Mn. Climent en un sol volum, Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula (Poesia 1945 -2007). I que s'ha constituït la comissió organitzadora de l'Any Climent Forner 2007 - 08 per tal de celebrar com cal l'efemèride dels vuitanta anys del màxim poeta vivent de la Catalunya interior. Els seus membres són: Carme Barniol, regidora de Cultura de l'Ajuntament de Berga; Josep Oliva, id. de Navàs; Isabel Serra, id. de Viver i Serrateix; i Montserrat Altarriba (Sallent), Josep M. Badia (Navàs), Jaume Huch (Berga), Joaquim Pujolar ( Navàs) i Joan Tuneu (Gironella).
...I entre tanta gent de lletra menuda, mentre Mn. Climent recitava amb declamació digna del més selecte auditori la primera poesia que va escriure, Melangia panoràmica (1947), i després Picapedrer de mots, el sol es ponia lentament pel cantó de Castelladral.

(Del blog de Benigne Rafart, Quadern del Pedraforca)

dimarts, 2 de desembre del 2008







L'univers simbòlic de la vinya i el vi

en l'obra poètica de Climent Forner





Climent Forner i Escobet, nascut a Manresa el 1927, criat a Berga i format com a poeta els anys quaranta en el seminari de Solsona, un dels “baluards de pervivència cultural catalana”, segons Isidor Cònsul (“La poesia de Climent Forner”, Serra d’Or, n. 478, octubre de 1999), i capellà de Castellar de N’Hug, Navàs, El Mojalt, Sant Cugat del Racó i Sant Joan de Montdarn, Viver i Serrateix, ha publicat set llibres de poesia. Amb motiu del seu vuitantè aniversari, el poeta seleccionà, revisà i aplegà en un únic volum tota la seva poesia escrita fins al moment: Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. Poesia, 1945-2007 (L’Albí, Berga, 2007). Els seus poemes van des del realisme crític en clau satírica i irònica, afable i humorística, fins a l’angoixa existencial i mística, passant per la vessant popular arrelada a la terra, de qui no pot destriar el poeta que domina la retòrica, del sacerdot, i que és per damunt de tot profundament humà. La seva obra sovint fa referència i usa com a motiu poètic el món de la vinya i el vi, en tota la seva varietat simbòlica. Comencem amb unes consideracions sobre la dura tasca del poeta, que troba parió amb la dels seus feligresos:

(...) Puja una aspra olor de most
d'alguna tina veïna.
La collita setembrina
amb les pluges de l'agost
s'ha ben aigualida tost
fins a penúries extremes.
Seran prou els meus poemes,
espremuts com un raïm
vers a vers i rim a rim,
més magres que les veremes (...)

"Carta al Rector de Vallfogona", 1971-1981, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 353.


Un sonet místic arrelat al medi on ha estat compost, emmarcat per les parres de la seva rectoria, ens transporta des de la terra, de la comunitat del seu poble fins a Qui dóna sentit a la seva existència:

És tan deliciós el teu silenci
que ni de Bach el màxim oratori.
Ah, com em dol no escoltar-lo més,
tant com la nit i el dia m’hi conviden!


Sóc a Viver, no a Randa; no hi ha vinya,
però unes parres bíbliques decoren
de casa la façana amb raïmades
de macabeu i picapoll dolcíssimes.

Lo monestir de Serrateix ressona
de cants gregorians i en regalima
la pau que regna en boscos i sembrats
.

Amor m’has pres tan follament que em cega
i m’obre ensems l’oïda al cor dels àngels,
les merles, els cucuts i les estrelles.

Sonet XVIII del Cant de Climent”, Poemes de la vinya i el vi. DO Alella vins mil·lenaris, 2003, p.88; A sou d’amor. Cants de Viver, Proa, Barcelona, 2002, p. 32.


Del mateix llibre són aquests altres versos de clara referència lul•liana també, on la potentíssima imatge poètica final remet al símbol sagrat del vi:


[...] Amic i Amat, per Qui viure és morir,
cor bategant a penes i alegries
fins que, incapaç de contenir tant vi,
el bot s’esbotza a l’escorrim dels dies. [...]

A sou d’amor. Cants de Viver, p. 23.

Entre els vuitanta-dos goigs que ha compost fins ara també n’hi ha que fan referència obligada a la vinya i el vi, bé sigui al•ludint al conreu de la zona on s’insereix la parròquia objecte de la composició:

[...] Que campanes i sirenes
es confonguin per l’espai;
les veremes siguin plenes
i els telers no parin mai.
Amb el pa de cada dia
surti el sol damunt del mas.
Jesús, Josep i Maria,
feligresos de Navàs. [...]

Fragment dels “Goigs a la Sagrada Família, titular de la parròquia de Navàs”, lletra de Mn. Climent Forner i música de Josep M. Castella, Navàs, 1983, reproduït a De cim en cim. Goigs i auques populars, L’Albí, Berga, 2004, p. 65.


O bé els seus versos al•ludeixen al símbol místic per excel•lència del misteri del Cos i la Sang de Crist:

[...]¿Per què darrere el dubte boirós sovint t'amagues
com si no haguessis de venir,
oh tu que m'embriagues
només amb les aromes del teu Vi? [...]

“Poema del calze”, Preneu-m’ho tot, 2007, p. 461.

[...] Sigui verema de l'Amor,
i que, espremut el raïm del meu cos,
la sang s'escoli fins que m'embriagui
i en sobreïxi per a tots el calze:
Oh Vi que engendres verges! [...]

"Credo de la meva missa nova", 1952, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 465.


[...] No hi ha vinya que es compari
en millors raïms madurs
amb la vinya del Calvari
d’on penjava el bon Jesús.
Oh, quin vi que en sortiria
d’aquell Cep vingut de Dalt! [...]

"Goigs de la Santa Creu. El Mojal-Navàs", música de Jaume Freixa, 1972, reproduït a De cim en cim. Goigs i auques populars, p. 43.


[...] Vell pastor de la contrada,
ensenyeu-nos el camí
i amb la taula ben parada
convideu-nos a Pa i Vi.
L’esperança se’ns aprima,
fins els més valent decau.[...]

Goigs de Sant Martí de Serraïma. Sallent”, música de Josep Potellas, 1980, Ibídem. p. 53.


[...] Sobresurt com una espiga,
la més alta dels bancals,
que el sol daura, i no castiga
la passada de la falç.
Amb el temps s’enriquiria
com el vi ben encellat. [...]
De secada i pedregada
preserveu els nostres camps;
deu-nos sempre bona anyada,
defenseu-nos contra els llamps.
En el dol i l’alegria
no tenim millor advocat.
Ens trobem cada diumenge
a redós del vostre altar
on el Pa i el Vi són menja
que ens ajuda a caminar. [...]

“Goigs de Sant Cugat del Racó. Navàs”, música de Josep Mª Castella, 1984, Ibídem., p. 70–71.


O bé ambdós alhora, entrelligant terra i cel en poètica abraçada:

[...] Som família que s’apinya
a l’entorn del vostre altar,
on abans tot era vinya,
goig que feia de mirar.
D’aquells ceps l’Eucaristia,
n’és el més fecund empelt.
Cap als últims de setembre
quan degoten de dolçor
els raïms i ja la sembra
és en mans del sembrador,
vós veniu amb gallardia
com el nuvi més esvelt. [...]

“Goigs de Sant Miquel Arcàngel. Navàs”, música de Josep Mª Castella, 1985, Ibídem. p. 77–78.


Finalment fem esment de les nadales del poeta, cita anual des de 1964, i destaquem, no podria ser d’altra manera, una referència a les vinyes, com element constituent del paisatge i la tradició d’una zona, de la terra del poeta:


Tot se n’ho duien riu avall les aigües,
tret de la pedra que aflora sempre:
vides i vinyes, eres i oliveres,
cases i rases i camins i pins,
aquell cirer que havia plantat l’avi,
els roures més cepats, els horts més íntims,
fins les arrels del cor, teler de somnis,
tot cap al mar de tèrbola memòria. [...]

“I l’esperança”, La nit es trenca. Nadales a dues veus, L’Albí, Berga, 2005, p. 41.


Nadales que sovint esdevénen ben crítiques amb els homes d’aquesta terra:


[...] Parleu de llibertat i endogaleu
homes i pobles com si fossin cans.
Prou pareu taula amb pa i amb vi de missa,
però no em combregueu en el captaire
i en tants germans que es van podrint de fam [...]

“Profecia apòcrifa d'Ezequiel”, 2003, dins Preneu-m'ho tot, 2007, p. 516.


I, encara, als poemes de circumstàncies dedicats als parents, amics o feligresos en el moment de rebre algun sagrament, dels quals en mostrarem un parell d’exemples, aquesta tanka:

Dolç com la vinya
de ca l’Estruch, dolcíssim,
és l’amor vostre.
Quina ufanor de pàmpols
al grat d’aquest setembre!

Fragment de “Tres tankas”, poema inèdit, de 27 de setembre de 1987, amb motiu del casament de l’autora del present treball.

I un segon exemple, on el poeta juga amb els noms dels nuvis i els de les cases pairals de procedència, l’Alzina del Racó i l’Abellar; així com també amb un dels conreus de la casa i la data del casament:

A mitjan setembre
verola el raïm.
Virolet sant Jordi,
l'amor que ens tenim.

Abelles hi volen
des de l'abellar.
Dolors, Doloretes
,
vinga veremar.

Beurem de la bóta
del més dolç racó.
En sortir de missa,
lireta, liró.

“A mitjan setembre”, 1984, dins Climent Forner, Preneu-m’ho tot, deixeu-me la Paraula. Poesia, 1945-2007, 2007, p. 99.


Maria Estruch Subirana,

Mil veus de Bacus. Diccionari etnolingüístic de la vinya i el vi al Bages. Llengua, literatura i cultura tradicional, Tesi doctoral, UAB, 2008 (p. 142-146).