dimecres, 23 de maig del 2012

                        2a. FIRA DEL LLIBRE DEL BERGUEDÀ
                                                BAGÀ 2012
                   ACTE DE RECONEIXEMENT A L'ESCRIPTOR
                                         CLIMENT FORNER
                              A CÀRREC DE QUIRZE GRIFELL



EXPOSICIÓ DE L'OBRA DE CLIMENT FORNER


 QUIRZE GRIFELL, CLIMENT FORNER, JOSEP UREÑA

                                            OBSEQUI

                                         
                           MONTSE SUBIRANA, CLIMENT FORNER,
                               QUIRZE GRIFELL, JOSEP UREÑA
     
Climent Forner, home de paraula


Permeteu-me que us presenti un amic. És el fill de la Lola de Ca la Guillema del carrer major de Berga, nascut a Manresa el 1927. Berguedà de sentiment i fill adoptiu de la ciutat patumaire, honoríficament parlant.

Segons ens ha explicat més de quatre vegades, durant la seva llarga vida ha tingut dos grans amors, l'Esgésia i Catalunya. Dos amors en els que ha cregut sempre "amb una fe molt pura", per dir-ho amb les seves paraules.

Uns amors que li han donat i li segueixen donant molts maldecaps. L'església i el país no segueixen exactament el camí que ell desitjaria... Tot i així, no ha renunciat mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana, ni a una conferència episcopal catalana independent (...)

(...) La seva tasca ha estat reconeguda i premiada en diversos premis literaris:

          Ciutat de Barcelona, 1962: Els únics mots
  • Jocs Florals de Barcelona, 1978: Absolut retorn
  • Ciutat de Reus, 1982: L’ull de Taüll
  • Ciutat d’Igualada de poesia, 1984: Oda a la ciutat d’Igualada
Ha estat honorat amb el:
  • Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana, 1997
  • Medalla d’Or de l’Ajuntament de Berga 1998
  • Creu de Sant Jordi, 1999
En plena era de les noves tecnologies, trobareu l'obra d'en Climent a Internet, especialment en la seva pàgina web:  www.climentfornerescobet.cat

I també en el bloc Amics de Ciment Forner:
climentforner.blogspot.com.es
en el qual hi podem llegir la crònica de la seva intensa activitat cultural, les presentacions de libres, les publicacions, presència a diversos actes… 

Actualment, dos patriarques de les lletres berguedanes, Josep Maria Ballarin, al Nord, des de Gósol, i Climent Forner, al Sud, des de la rectoria de Viver, vetllen per la cultura del nostre país, mantenint la flama sempre encesa.

Noves generacions d'escriptors i de poetes van agafant el relleu i ja no resulta estrany veure alguns noms d'escriptors del Berguedà en els mitjans escrits o audiovisuals d’abast nacional català, en els llibres publicats, en l'actualitat cultural... I que sigui per molts anys!      


El millor homenatge que podem fer a un escriptor és comprar els seus llibres i, sobretot, llegir-los. I així, aprendre i transmetre el seu missatge i la seva sensibilitat, amb la mateixa fe amb què ell ho faria.

Gràcies, amic Climent, pel teu llegat, pel teu amor i per la teva fe en això que tu en dius “el país des pares”!
 Quirze Grifell
Bagà, 18 de maig de 2012   



dilluns, 14 de maig del 2012


REGIÓ 7





CLIMENT FORNER, UNA REFERÈNCIA AL BISBAT DEL SOLSONÈS, DEFENSA DEL CELIBAT OPCIONAL

El capellà, que va ser col·laborador del bisbe Deig, reclama que Catalunya tingui conferència pròpia.

REDACCIÓ SOLSONA
El conegut poeta i capellà Climent Forner, rector de Viver i Serrateix i exdirector del Full Diocesà, s'ha pronunciat en un article en aquesta publicació a favor de fer opcional el celibat entre els sacerdots i religiosos catòlics i crític amb el rumb que està prenent actualment l'Església.
Forner, que va ser la mà dreta del bisbe de Solsona, el navassenc Antoni Deig, juntament amb el desaparegut mossèn Jesús Huguet, surt en defensa de les tesis que van emergir del Concili Vaticà II, i d'una Església més oberta que topa amb el model que defensen actualment, entre d'altres, el bisbe cap de la seva diòcesi, Xavier Novell. Mentre aquest darrer insisteix en fer públics posicionaments sobre temes com l'avortament que el situen entre el grup dels bisbes més retrògrads, Forner assenyala en aquest escrit que està a favor del celibat opcional "com opinava privadament el papa Pau VI".
El capellà i poeta fa una confessió de final de trajecte, quan la seva avançada edat (Manresa, 1927) li permet tenir una visió àmplia del vist i viscut. És aquestes conclusions, que ell mateix titula "Un capellà es confessa", que diu que hi ha "diversos motius ben justificables" per a l'opcionalitat del celibat i, a més a més, es postula a favor d'una "Catalunya lliure i sobirana, políticament digna de la seva personalitat històrica". Recorda que els seus dos grans amors son l'Església i Catalunya, i és des d'aquest doble visió, que posa sobre la taula la necessita de crear "una Conferència Episcopal pròpia" entre els bisbats de Catalunya
Fornell, juntament amb el malaurat Jesús Huguet, era un home de confiança del bisbe Deig, i la seva ideologia nacionalista i la seva moral contrasten amb la de l'actual bisbe, Xavier Novell, situat en el sí d'una Església de tesis més conservadores, accentuant sobretot a través de l'acció i els gest un gir que havia iniciat el seu antecessor Jaume Trasserra.
Com si la mort de mossèn Jesús Huguet li hagués carregat la responsabilitat única de ser veu crítica en aquest bisbat sobre ls seva espatlla, Forner afirma que "si tornés a néixer, tornaria a fer-me capellà, ara, de l'Església eixida del Concili Vaticà II, no de l'anterior.
També relata que veu l'Església i Catalunya, els seus grans amors, "allunyades" "dels ideals evangèlics i patriòtics". I afegeix que: "crec tant en l'Església Catòlica que no puc deixar de creure en una església catalana i, àdhuc, en una Conferència Episcopal pròpia que l'ajudi a encarnar-se avui al país". Aquesta, justament, va ser una de les grans causes del bisbat d'Antoni Deig, un dels grans objectius que es va marcar i que van tallar d'arrel la seva malaltia i l'acció de la Conferència Episcopal Espanyola que va aconseguir col·locar entre els bisbes homes que creien poc en aquest òrgan de gestió propi.
Deig unia aquesta voluntat d'organitzar l'Església des de casa amb un sentiment fort d'arrelament al país, i Forner comenta en l'article del Full d'ahir que creu també "en una Catalunya lliure". Forner assegura que no s'ha cansat mai de lluitar per aquestes causes i sempre tenint com a referència el Regne, el seu Déu que l'ha guiat sempre.