dilluns, 22 d’octubre del 2012

1er. FORUM DE BALSARENY







1er. FORUM DE BALSARENY

Les causes del  bisbe Pere Casaldàliga



El dia 13 d’octubre, es va convocar al “1er. Fòrum de Balsareny”,  organitzat  en homenatge al bisbe Pere Casaldàliga, celebrat amb motiu dels 50 anys de la inauguració del Concili Vaticà II, i dels 40 anys d’apostolat del fill predilecte del poble de Balsareny. Prop de 200 persones van seguir amb molta atenció els diferents parlaments  dels membres que assistien al debat, en acabar es van sentir moltes veus demanant una església més plural i oberta.

L’endemà a les 12 del matí es va concelebrar una missa solemne en recordança del bisbe.  Va intervenir la coral de Balsareny, i l’homilia anà a càrrec del Mn. Climent, que ens va fer una llarga exposició de la vida i l’amistat que l’uneix amb l’homenatjat;  per acabar emotiu i complet sermó, va recitar un poema adreçat al seu amic i admirat  bisbe Pere Casaldàliga, que us transcriuré a continuació.

EXTRACTE DE L’HOMILIA PRONUNCIADA PER Mn. CLIMENT FORNER

...Mirem el nostre germà Pere tot un referent i un exemple en el doble aspecte de fidelitat evangèlica i conciliar (ni que a vegades la seva fidelitat sigui rebel discrepant del magisteri eclesiàstic). Ell si que hi va creure de veritat, i hi creurà fins a la mort, en la Paraula de Déu, encarnant-la sàviament en la seva vida com a cristià i com a bisbe...

..Ell sí que ha seguit fidelment Jesús malgrat les seves possibles mancances i debilitats, deixant-ho tot per Jesús i pel seu Evangeli: casa, germans i germanes, pare, mare, tot... (Encara veig la seva mare en el llit d’agonia ensenyant-me l’anell del seu fill dolorosament absent).

...Si el papa Pau VI es va treure tot seguit la tiara de nosa que li feia, el pare Pere en la targeta-invitació de la seva consagració episcopal ja hi escrivia: “ Tu mitra serà un sombrero de paja sertanejo; el sol i el claro de luna; la lluvia i el sereno mirar de los pobres con quien caminas y el mirar

glorioso de Cristo el Senyor.” Literalment, com els apòstols enviats per Jesús: sense sarró, ni calçat, ni bastó...

... Podria parlar de Pere com a poeta, colossal com és, així com de les cartes paulines que publica al butlletí ARAGUAIA i que fan tant de bé,  però m’allargaria massa...

...Si el Pere és un capdavanter destacat de l’anomenada” teologia de l’alliberament” (que, ben entesa, no és marxista sinó evangèlica a tot ser-ho), jo, pobre de mi, sóc un defensor de l’Església i de Catalunya, els dos meus grans amors, a favor dels quals la fe insubornable amb Jesucrist m’ha portat a treballar i lluitar tenaçment i pacífica com a capellà i com a escriptor.

...I per posar punt final a aquesta  meva homilia us recitaré, també si m’ho permeteu, el poema CANT A LA PAU que (l’any noranta-dos em penso que era), li vaig dedicar en homenatge:  “Pere, germà de lluita i d’esperança...”   


 CANT A LA PAU


Pere, germà de lluita i d’esperança,
el fill de cal Lleter de Balsareny,
poeta al vent, profeta de cor fort,
veu flamejant que clama en el desert
i encén en plena nit de nits d’aurora,
hereu de tots els pobles de la terra,
màrtir vivent de l’única croada
que el cel ha beneït i beneeix,
tu, l’home lliure en un país d’esclaus:
Ara que hem compartit el mateix pa
i ens hem embriagat del mateix calze,
des del castell que ens vetlla i et recorda
-tot ell de pedra ferma i vol ardit-,
hissem una bandera de banderes.
Fondes, molt fondes són avui les aigües
del Llobregat  que es fon amb l’Araguaia,
i van creixent fins a sortir de mare
i convertir-se en mar, no el mar que un dia
solcaren caravel·les colombines,
sinó el mar Roig de sang que travessem
a peu eixut i amb càntics de victòria
cap a la terra nova i el cel nou.
La llibertat dels homes i dels pobles
és tan sagrada com el cos de Crist.
Hem declarat la guerra de la pau
i lluitarem fins a la mort amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Ell és la Pau, i és el primer a combatre.
Ell és la Pau que ja corona els cims.
Va caure un mur i tots els murs cauran
i no hi haurà fronteres que ens deturin.
Si els homes i les parles són diversos,
han convingut molts noms en un sol nom.
Ja no hi ha nord ni sud, que tot és centre,
el centre de l’Amor, el cor de cors
que és el batec del mateix cor de Déu.
Fem un sol mon dels quatre mons, un sol,
casa pairal oberta als quatre vents
on tots els fills esdevinguts germans
seuen com reis a la mateixa taula.
Ja els tancs blindats i els míssils són ferralla
que es ven a muntagueres al drapaire
i ni tan sols se’n guarden als museus.
L’anyell juga amb el llop i la pantera
s’ajoca amb el cabrit, mentre el vedell
pastura amb el lleó, tots ells menats
per un infant que espaordeix les serps.
Mireu els camps de blat, i com peüllen,
llaurats amb relles d’or i no amb espases!
Totes les llances es tornaven falçs
i a l’hora de la sega, com fulguren!
Ai, del qui s’atreveixi a violar
aquesta tendra primavera en flor!
Més li valdria no haver nascut.

Pere, germà, atleta dels atletes
que corres a l’estadi i ens avances
cap a la fita adelerant del Regne,
passa’ns la torxa de la teva fe.

 Climent Forner

dimecres, 10 d’octubre del 2012

22è. RETAULE DE SANTA MARIA I SANT URBICI. ORATORI BREU Tex: Climent Forner. Música: Martí Just








MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX
                       FESTES D'OCTUBRE

Intèrprets:
La Polifònica de Puig-reig
L'Orquestra Municipal de Música de Puig-reig
La secció de corda de l'Escola Municipal de Música de Berga

ORATORI BREU
La segona vinguda del Crist


El 6 d'octubre passat, a Serrateix, dins del marc de les Festes d'Octubre, van tenir dos aspectes destacables que van fer lluir d'allò més les representacions. En primer lloc l'homenatge que es va retre a Mn. Climent Forner, rector de les parròquies de Serrateix, Viver i Sant Joan, a més de reconegut poeta, amb motiu dels seus 85 anys, que complirà el 31 d'octubre vinent; i l'estrena absoluta d'una obra musical, l'Oratori Breu, interpretat per homenatjar-lo.



L'esglesia plena de gom a gom (més de 350 persones) va gaudir moltíssim de les dues efemèrides. Quan es va acabar l'Oratori, a l'esplanada del temple, encengueren unes grans fogueres per a torrar el pa amb què ens obsequiaren, acompanyat de llonganissa, xocolata i mistela.
Fou patrocinat per diferents entitats i Ajuntaments, a més dels particulars que molt generosament varen fer la seva aportació perquè es pogués dur a terme, i a part, no cal dir, del Patronat d'Amics de Serrateix.





l'Endemà, diumenge, hi hagué la missa commemorativa de la fundació del Monestir, amb sermó del pare Jordi Castanyer, monjo del Miracle i amb cants de la Coral Sant Bartomeu de Casserres.
I com a punt final, un bon dinar medieval.