dilluns, 6 de juny del 2011

ELS HUMANÍSTICS ANAREN A VIVER, A CONÈIXER EL POETA CLIMENT FORNER




Fotos: Judit Soler
El passat dia sis d’abril els alumnes de segon curs de batxillerat humanístic de l'institut Llobregat de Sallent, vàrem dirigir-nos cap a Viver. El trajecte era llarg i el vàrem fer a peu i, a més, feia molt sol i molta calor, però tot i així les ganes de conèixer a mossèn Climent estaven per sobre de tot això. A mesura que ens anàvem apropant al nostre destí, la silueta de la rectoria es perfilava cada cop més, sobresortint entre els arbres i, just a l’altra banda de la carretera, vàrem trobar-hi el mossèn, que ens esperava amb il·lusió.
C.Forner amb el llibre de L. Cerarols que li vam regalar
Un cop ens vàrem haver presentat ens va convidar a passar a l’antiga escola de Viver, on vàrem poder seure i ens vam refer de la calorada. Dins d’aquella sala el mossèn ens havia preparat uns bancs i unes cadires en semicercle per a què estiguéssim còmodes; tot llest per a començar la xerrada i parlar una mica de la seva vida i els seus llibres.
Mossèn Climent Forner i Escobet va néixer a Manresa el 1927, però va passar la seva infància a Berga. És mossèn i, a més, un gran poeta català, el millor dels vivents, segons Isidor Cònsul. Va estudiar al seminari de Solsona i, després, va exercir la seva vocació a diverses localitats. Ha viscut en diversos llocs:
·  Bellpuig (1 any).
·  Castellar de N’Hug (3 anys).
·  Navàs (30).
·  Viver i Serrateix (Ja fa 22 anys).

C.Forner al seu despatx
Va ser en aquesta última localitat on es va retirar per a dedicar-se a la poesia: una de les seves passions més grans, juntament amb la religió.
A més, va ser un dels fundadors de la revista Infantil, on va publicar narracions per a nens.
La seva obra és molt extensa i es pot dividir en poesia, prosa, contes i investigacions.
Primerament va explicar-nos els seus dos contes de por: El ferreret de Figueres i El sagristà del Rector de Vallfogona. A classe ja havíem treballat un dels seus contes més coneguts:La cameta d’or, així que només ens en va explicar els altres. També havíem llegit alguns dels seus poemes, així que la nostra visita es va basar sobretot en la lectura dels contes de por, algun dels seus millors poemes i, finalment, en un torn de preguntes. Gràcies a aquestes preguntes vàrem conèixer quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora de fer poesia, com influeix aquesta en la seva vida i quins referents ha tingut durant tot aquest temps.
Ens va explicar que, a vegades, no s’havia sentit recolzat per l’Església i que a l'haver-la triat, va haver de renunciar a moltes coses, com poder tenir una dona i fills. La seva mare va ser el seu màxim referent i, en segon lloc, però no menys important, l’Església, que va arribar-la a considerar com una segona mare. També va explicar-nos que la seva obra havia influït tant en la seva vida com la seva vida en la seva obra. Va obsequiar-nos amb un petit recull de poemes i un quadern de Viver, el qual edita anualment.

Arribem a Viver i C.Forner ens surt a recebre
La sortida en general va ser molt profitosa, ja que vàrem poder conèixer en persona un dels millors poetes catalans del moment, i no tothom pot gaudir d’aquest privilegi. A més a més sempre ens quedarà un bon regust de boca, ja que vàrem badar com nens petits quan ens explicava contes i quan ens explicava la seva vida, la qual ens va permetre comprendre una mica més d'aprop la seva obra.
El Climent Ribera li va dedicar aquest poema en nom de tots: Alba Martínez i Alba Serra, Climent Ribera i Cristina Casadesús, Judit González i Judit Soler, Laia Riu i Virgínia Soler.




De Climent a Climent

Un somni, una alenada,
aire fresc a la cara,
un desig etern,
a l’hora de l’albada,
emprenem un viatge amb pas ferm.

Amb gran petjada capaç,
enfilem camí a Viver,
amb el sol de companyia,
amb una ombra inconstant
i pas a pas, anar fent via.

Com a mata enfiladissa,
un camí serpentejat,
mica en mica ja s’allisa
un camí de flors poblat.

En el recte paviment,
la calor i el patiment,
són lleus, gràcies al noble vent,
que ens esguarda per moments,
com mantell de seda fi,
d’aturar raig tan lluent.

Tan sàvia figura,
trobem a les portes del poble,
ressaltant en la natura,
tot entrellaçant les mans,
de persona tan noble.

 Amb orella ben desperta,
i boca badada constant,
tots escoltem les històries,
amb l’original “pam-pam”,
d’aquells coneguts personatges,
que van de cara a la mort
i són alhora tan afables.

I quin preu tan alt
per fer de sagristà!
Que qui vol tan bona feina...
un gran preu ha de pagar,
de mans del rector,
la mort per desafiar,
t’has de fer passar la por!

El Ferreret de Figueres,
és qui enganya a la mort,
és qui salva animetes,
del purgatori i del foc.

La senyora Dominga,
qui no tem gens a la mort,
i que té tan bona vida,
amb “La cameta d’or”.

Amb els ulls grans com taronges,
som capaços d’observar,
poesies acolorides,
de grans versos, versemblants!
  
La vida d’una persona,
ens manté amb la boca oberta,
tot pensant en una història,
religiosa, poètica i certa.

En una gran casa pairal,
on el mossèn està acompanyat,
d’una gran dona, la Ramona,
que sempre li ha fet costat.

Dia a dia, la Ramona,
fa la feina a la masia,
i el Climent, que és capellà,
escolta els seus feligresos,
a l’església i a la rectoria.

I passa el dia volant,
com a l’antiga rectoria,
i manquen totes les hores,
per escriure poesia.

Mirem el poble de Viver,
amb uns ulls ben diferents,
i després el seu recer,
racó de grans sentiments,

recolzat per la seva obra,
I pels llibres a pilots,
que pinten antigues parets,
on hi viu el gran devot,

que d’ofici és capellà,
però que escriu amb sentiment,
i tot i ser magnificent,
aparenta ser corrent.

Entremig d’un gran garbuix,
papers, fotografies,
quadres i poesies...
un despatx amb diccionaris,

de poemes gestacions,
i ni que no en faci pregons,
en les formoses parets,
llueixen grans distincions.

I és que en l’època que estem,
en l’època que ara ens trobem,
que és aquest nostre present,
hem de donar gràcies,

que se’ns atorgui aquest present,
d’haver-lo pogut conèixer,
a vós mossèn Climent,
millor poeta del moment.

Per sempre durarà,
la seva poesia,
i durarà per sempre,
la seva paraula tan, tan viva!

Climent Ribera