 |
| Fotos: Judit Soler |
 |
| C.Forner amb el llibre de L. Cerarols que li vam regalar |
Mossèn Climent Forner i Escobet va néixer a Manresa el 1927, però va passar la seva infància a Berga. És mossèn i, a més, un gran poeta català, el millor dels vivents, segons Isidor Cònsul. Va estudiar al seminari de Solsona i, després, va exercir la seva vocació a diverses localitats. Ha viscut en diversos llocs:
· Bellpuig (1 any).
· Castellar de N’Hug (3 anys).
· Navàs (30).
· Viver i Serrateix (Ja fa 22 anys).
 |
| C.Forner al seu despatx |
A més, va ser un dels fundadors de la revista Infantil, on va publicar narracions per a nens.
La seva obra és molt extensa i es pot dividir en poesia, prosa, contes i investigacions.
Primerament va explicar-nos els seus dos contes de por: El ferreret de Figueres i El sagristà del Rector de Vallfogona. A classe ja havíem treballat un dels seus contes més coneguts:La cameta d’or, així que només ens en va explicar els altres. També havíem llegit alguns dels seus poemes, així que la nostra visita es va basar sobretot en la lectura dels contes de por, algun dels seus millors poemes i, finalment, en un torn de preguntes. Gràcies a aquestes preguntes vàrem conèixer quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora de fer poesia, com influeix aquesta en la seva vida i quins referents ha tingut durant tot aquest temps.
Ens va explicar que, a vegades, no s’havia sentit recolzat per l’Església i que a l'haver-la triat, va haver de renunciar a moltes coses, com poder tenir una dona i fills. La seva mare va ser el seu màxim referent i, en segon lloc, però no menys important, l’Església, que va arribar-la a considerar com una segona mare. També va explicar-nos que la seva obra havia influït tant en la seva vida com la seva vida en la seva obra. Va obsequiar-nos amb un petit recull de poemes i un quadern de Viver, el qual edita anualment.
 |
| Arribem a Viver i C.Forner ens surt a recebre |
El Climent Ribera li va dedicar aquest poema en nom de tots: Alba Martínez i Alba Serra, Climent Ribera i Cristina Casadesús, Judit González i Judit Soler, Laia Riu i Virgínia Soler.
De Climent a Climent
Un somni, una alenada,
aire fresc a la cara,
un desig etern,
a l’hora de l’albada,
emprenem un viatge amb pas ferm.
Amb gran petjada capaç,
enfilem camí a Viver,
amb el sol de companyia,
amb una ombra inconstant
i pas a pas, anar fent via.
Com a mata enfiladissa,
un camí serpentejat,
mica en mica ja s’allisa
un camí de flors poblat.
En el recte paviment,
la calor i el patiment,
són lleus, gràcies al noble vent,
que ens esguarda per moments,
com mantell de seda fi,
d’aturar raig tan lluent.
Tan sàvia figura,
trobem a les portes del poble,
ressaltant en la natura,
tot entrellaçant les mans,
de persona tan noble.
i boca badada constant,
tots escoltem les històries,
amb l’original “pam-pam”,
d’aquells coneguts personatges,
que van de cara a la mort
i són alhora tan afables.
I quin preu tan alt
per fer de sagristà!
Que qui vol tan bona feina...
un gran preu ha de pagar,
de mans del rector,
la mort per desafiar,
t’has de fer passar la por!
El Ferreret de Figueres,
és qui enganya a la mort,
és qui salva animetes,
del purgatori i del foc.
La senyora Dominga,
qui no tem gens a la mort,
i que té tan bona vida,
amb “La cameta d’or”.
Amb els ulls grans com taronges,
som capaços d’observar,
poesies acolorides,
de grans versos, versemblants!
La vida d’una persona,
ens manté amb la boca oberta,
tot pensant en una història,
religiosa, poètica i certa.
En una gran casa pairal,
on el mossèn està acompanyat,
d’una gran dona, la Ramona ,
que sempre li ha fet costat.
Dia a dia, la Ramona ,
fa la feina a la masia,
i el Climent, que és capellà,
escolta els seus feligresos,
a l’església i a la rectoria.
I passa el dia volant,
com a l’antiga rectoria,
i manquen totes les hores,
per escriure poesia.
Mirem el poble de Viver,
amb uns ulls ben diferents,
i després el seu recer,
racó de grans sentiments,
recolzat per la seva obra,
I pels llibres a pilots,
que pinten antigues parets,
on hi viu el gran devot,
que d’ofici és capellà,
però que escriu amb sentiment,
i tot i ser magnificent,
aparenta ser corrent.
Entremig d’un gran garbuix,
papers, fotografies,
quadres i poesies...
un despatx amb diccionaris,
de poemes gestacions,
i ni que no en faci pregons,
en les formoses parets,
llueixen grans distincions.
I és que en l’època que estem,
en l’època que ara ens trobem,
que és aquest nostre present,
hem de donar gràcies,
que se’ns atorgui aquest present,
d’haver-lo pogut conèixer,
a vós mossèn Climent,
millor poeta del moment.
Per sempre durarà,
la seva poesia,
i durarà per sempre,
la seva paraula tan, tan viva!
Climent Ribera
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada