REGIÓ 7

CLIMENT FORNER, UNA REFERÈNCIA AL BISBAT DEL SOLSONÈS, DEFENSA DEL CELIBAT OPCIONAL

El capellà, que va ser col·laborador del bisbe Deig, reclama que Catalunya tingui conferència pròpia.

REDACCIÓ SOLSONA
El conegut poeta i capellà Climent Forner, rector de Viver i Serrateix i exdirector del Full Diocesà, s'ha pronunciat en un article en aquesta publicació a favor de fer opcional el celibat entre els sacerdots i religiosos catòlics i crític amb el rumb que està prenent actualment l'Església.
Forner, que va ser la mà dreta del bisbe de Solsona, el navassenc Antoni Deig, juntament amb el desaparegut mossèn Jesús Huguet, surt en defensa de les tesis que van emergir del Concili Vaticà II, i d'una Església més oberta que topa amb el model que defensen actualment, entre d'altres, el bisbe cap de la seva diòcesi, Xavier Novell. Mentre aquest darrer insisteix en fer públics posicionaments sobre temes com l'avortament que el situen entre el grup dels bisbes més retrògrads, Forner assenyala en aquest escrit que està a favor del celibat opcional "com opinava privadament el papa Pau VI".
El capellà i poeta fa una confessió de final de trajecte, quan la seva avançada edat (Manresa, 1927) li permet tenir una visió àmplia del vist i viscut. És aquestes conclusions, que ell mateix titula "Un capellà es confessa", que diu que hi ha "diversos motius ben justificables" per a l'opcionalitat del celibat i, a més a més, es postula a favor d'una "Catalunya lliure i sobirana, políticament digna de la seva personalitat històrica". Recorda que els seus dos grans amors son l'Església i Catalunya, i és des d'aquest doble visió, que posa sobre la taula la necessita de crear "una Conferència Episcopal pròpia" entre els bisbats de Catalunya
Fornell, juntament amb el malaurat Jesús Huguet, era un home de confiança del bisbe Deig, i la seva ideologia nacionalista i la seva moral contrasten amb la de l'actual bisbe, Xavier Novell, situat en el sí d'una Església de tesis més conservadores, accentuant sobretot a través de l'acció i els gest un gir que havia iniciat el seu antecessor Jaume Trasserra.
Com si la mort de mossèn Jesús Huguet li hagués carregat la responsabilitat única de ser veu crítica en aquest bisbat sobre ls seva espatlla, Forner afirma que "si tornés a néixer, tornaria a fer-me capellà, ara, de l'Església eixida del Concili Vaticà II, no de l'anterior.
També relata que veu l'Església i Catalunya, els seus grans amors, "allunyades" "dels ideals evangèlics i patriòtics". I afegeix que: "crec tant en l'Església Catòlica que no puc deixar de creure en una església catalana i, àdhuc, en una Conferència Episcopal pròpia que l'ajudi a encarnar-se avui al país". Aquesta, justament, va ser una de les grans causes del bisbat d'Antoni Deig, un dels grans objectius que es va marcar i que van tallar d'arrel la seva malaltia i l'acció de la Conferència Episcopal Espanyola que va aconseguir col·locar entre els bisbes homes que creien poc en aquest òrgan de gestió propi.
Deig unia aquesta voluntat d'organitzar l'Església des de casa amb un sentiment fort d'arrelament al país, i Forner comenta en l'article del Full d'ahir que creu també "en una Catalunya lliure". Forner assegura que no s'ha cansat mai de lluitar per aquestes causes i sempre tenint com a referència el Regne, el seu Déu que l'ha guiat sempre.