ADVENT DEL POETA
a Jordi Mas i Antó
amic del Climent i oncle meu,
fent-lo present aquí
i acompanyant-lo en la seva malaltia.
Guarda silencis i jardins, musica
somnis blindats d'antics acers i llunes
plenes, camins fressats d'alens i ales
del seu poema.
Feny melangies el seu vers i canta
erms que endolceix la llum d'una olivera
mentre que arrenca al Sinaí la pedra
del seu poema.
Àvid de llum va treballant la mina
fosca d'enyors i solituds, alçant-se
des del dolor devers la joia fràgil
del seu poema.
Per anys i panys va confegint balbs símbols,
tot llescant pans i alçant al cel la copa,
gestos pautats al grat de mots que vessen
del seu poema.
Repta Jacob en gallard somni i lluita
nit rere nit per debel·lar amb l'albada
l'àngel que baixa d'escalar les lleixes
del seu poema.
Juga a tres bandes desiguals la vida,
salva d'oblit i pols l'ahir llençant-se
nu i desarmat al riu dels cards salobres
del seu poema.
Neus i recança i fred esplín pentinen
l'ara indecís i amb vells boixets labora
randes i puntes al coixí difícil
del seu poema.
Forja el demà amb incertesa certa,
dúctil al vent que bufa on bé li plagui,
Déu és, al fons del seu camí, la fita
del seu poema.
Jordi Enjuanes-Mas
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada