L’ÚNIC POEMA
El primer vers el féu la meva mare
donant-me a llum, esclat de l’univers,
i des d’aquell poderosíssim vers
el meu poema s’ha allargat fins ara.
La vida ja és eterna si s’amara
d’amor a cada instant feliç o advers
i muda en primaveres els deserts
rient-se de la mort amb qui s’encara.
Només si creus, si esperes i si estimes
vas descobrint a poc a poc les rimes
que posen fi al poema sense fi.
Vuitanta versos no són res: l’aranya
teixirà sempre dins l’ardent entranya
l’únic poema, el de l’amor diví.
El primer vers el féu la meva mare
donant-me a llum, esclat de l’univers,
i des d’aquell poderosíssim vers
el meu poema s’ha allargat fins ara.
La vida ja és eterna si s’amara
d’amor a cada instant feliç o advers
i muda en primaveres els deserts
rient-se de la mort amb qui s’encara.
Només si creus, si esperes i si estimes
vas descobrint a poc a poc les rimes
que posen fi al poema sense fi.
Vuitanta versos no són res: l’aranya
teixirà sempre dins l’ardent entranya
l’únic poema, el de l’amor diví.
Climent Forner
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada