LES APORTACIONS
DELS BISBES
TORRAS I BAGES
I
ANTONI DEIG
El proppassat dia 29 d’octubre, la fundació “INEHCA, INSTITUT D’ESTUDIS HUMANÍSTICS MIQUEL COLL I ALENTORN”, va organitzar unes conferències per a glossar les figures dels bisbes Torras i Bages i Antoni Deig.
Els ponents: Josep Lluís Perez i Climent Forner.
Climent Forner, sota el títol de: APORTACIÓ DEL BISBE DEIG A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA, va parlar a bastament del seu estimat bisbe, tant com a condeixebles que eren (ell el precedia de tres anys en la carrera eclesiàstica), com per l’amistat que els unia, essent com era de Navàs, població de la qual Mn. Climent va ser rector durant trenta-un anys, i més tard com a padrí de la seva ordenació episcopal a Menorca. Quan fou nomenat bisbe de Solsona el confirmà en els càrrecs de director del Full Diocesà i Delegat dels Mitjans de Comunicació.
Va ressaltar la figura d’Antoni Deig i Clotet sota diverses facetes: l’home, el creient, el bisbe, el patriota, l’escriptor, autor d’innombrables cartes pastorals, articles de catequètics i també de poesies.
També va remarcar les seves dues intervencions més clarividents, compromeses i famoses en aquest camp religioso-patriòtic, com van ser la seva conferència a Prada de Conflent sobre la conveniència i àdhuc la necessitat d’una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “ EL NACIONALIME ÉS PECAT? I ALTRES TEXTOS. Això sense oblidar les grans jornades celebrades a Solsona: ESGÉSIA I PAÍS(1993), i que havien estat precedides pel “I CONGRÉS D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA CATALANA, així com el seu compromís amb el sector més obert del CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE.
Acabà la seva exposició amb aquestes paraules:
Aquest és l’ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar evangèlicament fa quatre dies, el mateix pel qual havia lluitat allà temps el bisbe Torras i Bages. Llegim, llegim els escrits d’aquests dos grans homes d’Església i de País que ens passen gloriosament la torxa, i no ens desanimem per llarga que sigui la cursa. No sols amb paraules, que també: és la nostra vida d’ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament. Ells, avui som nosaltres.
TORRAS I BAGES
I
ANTONI DEIG
El proppassat dia 29 d’octubre, la fundació “INEHCA, INSTITUT D’ESTUDIS HUMANÍSTICS MIQUEL COLL I ALENTORN”, va organitzar unes conferències per a glossar les figures dels bisbes Torras i Bages i Antoni Deig.
Els ponents: Josep Lluís Perez i Climent Forner.
Climent Forner, sota el títol de: APORTACIÓ DEL BISBE DEIG A LA CONSTRUCCIÓ NACIONAL DE CATALUNYA, va parlar a bastament del seu estimat bisbe, tant com a condeixebles que eren (ell el precedia de tres anys en la carrera eclesiàstica), com per l’amistat que els unia, essent com era de Navàs, població de la qual Mn. Climent va ser rector durant trenta-un anys, i més tard com a padrí de la seva ordenació episcopal a Menorca. Quan fou nomenat bisbe de Solsona el confirmà en els càrrecs de director del Full Diocesà i Delegat dels Mitjans de Comunicació.
Va ressaltar la figura d’Antoni Deig i Clotet sota diverses facetes: l’home, el creient, el bisbe, el patriota, l’escriptor, autor d’innombrables cartes pastorals, articles de catequètics i també de poesies.
També va remarcar les seves dues intervencions més clarividents, compromeses i famoses en aquest camp religioso-patriòtic, com van ser la seva conferència a Prada de Conflent sobre la conveniència i àdhuc la necessitat d’una Conferència Episcopal Catalana i la posterior publicació del seu llibre “ EL NACIONALIME ÉS PECAT? I ALTRES TEXTOS. Això sense oblidar les grans jornades celebrades a Solsona: ESGÉSIA I PAÍS(1993), i que havien estat precedides pel “I CONGRÉS D’HISTÒRIA DE L’ESGLÉSIA CATALANA, així com el seu compromís amb el sector més obert del CONCILI PROVINCIAL TARRACONENSE.
Acabà la seva exposició amb aquestes paraules:
Aquest és l’ideal pel qual el bisbe Antoni Deig va lluitar evangèlicament fa quatre dies, el mateix pel qual havia lluitat allà temps el bisbe Torras i Bages. Llegim, llegim els escrits d’aquests dos grans homes d’Església i de País que ens passen gloriosament la torxa, i no ens desanimem per llarga que sigui la cursa. No sols amb paraules, que també: és la nostra vida d’ara, activa i responsable, com a cristians-catalans o catalans-cristians el millor homenatge que els podem retre. Individualment i col·lectivament. Ells, avui som nosaltres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada