dilluns, 6 de juny del 2011

ELS HUMANÍSTICS ANAREN A VIVER, A CONÈIXER EL POETA CLIMENT FORNER




Fotos: Judit Soler
El passat dia sis d’abril els alumnes de segon curs de batxillerat humanístic de l'institut Llobregat de Sallent, vàrem dirigir-nos cap a Viver. El trajecte era llarg i el vàrem fer a peu i, a més, feia molt sol i molta calor, però tot i així les ganes de conèixer a mossèn Climent estaven per sobre de tot això. A mesura que ens anàvem apropant al nostre destí, la silueta de la rectoria es perfilava cada cop més, sobresortint entre els arbres i, just a l’altra banda de la carretera, vàrem trobar-hi el mossèn, que ens esperava amb il·lusió.
C.Forner amb el llibre de L. Cerarols que li vam regalar
Un cop ens vàrem haver presentat ens va convidar a passar a l’antiga escola de Viver, on vàrem poder seure i ens vam refer de la calorada. Dins d’aquella sala el mossèn ens havia preparat uns bancs i unes cadires en semicercle per a què estiguéssim còmodes; tot llest per a començar la xerrada i parlar una mica de la seva vida i els seus llibres.
Mossèn Climent Forner i Escobet va néixer a Manresa el 1927, però va passar la seva infància a Berga. És mossèn i, a més, un gran poeta català, el millor dels vivents, segons Isidor Cònsul. Va estudiar al seminari de Solsona i, després, va exercir la seva vocació a diverses localitats. Ha viscut en diversos llocs:
·  Bellpuig (1 any).
·  Castellar de N’Hug (3 anys).
·  Navàs (30).
·  Viver i Serrateix (Ja fa 22 anys).

C.Forner al seu despatx
Va ser en aquesta última localitat on es va retirar per a dedicar-se a la poesia: una de les seves passions més grans, juntament amb la religió.
A més, va ser un dels fundadors de la revista Infantil, on va publicar narracions per a nens.
La seva obra és molt extensa i es pot dividir en poesia, prosa, contes i investigacions.
Primerament va explicar-nos els seus dos contes de por: El ferreret de Figueres i El sagristà del Rector de Vallfogona. A classe ja havíem treballat un dels seus contes més coneguts:La cameta d’or, així que només ens en va explicar els altres. També havíem llegit alguns dels seus poemes, així que la nostra visita es va basar sobretot en la lectura dels contes de por, algun dels seus millors poemes i, finalment, en un torn de preguntes. Gràcies a aquestes preguntes vàrem conèixer quines són les seves fonts d’inspiració a l’hora de fer poesia, com influeix aquesta en la seva vida i quins referents ha tingut durant tot aquest temps.
Ens va explicar que, a vegades, no s’havia sentit recolzat per l’Església i que a l'haver-la triat, va haver de renunciar a moltes coses, com poder tenir una dona i fills. La seva mare va ser el seu màxim referent i, en segon lloc, però no menys important, l’Església, que va arribar-la a considerar com una segona mare. També va explicar-nos que la seva obra havia influït tant en la seva vida com la seva vida en la seva obra. Va obsequiar-nos amb un petit recull de poemes i un quadern de Viver, el qual edita anualment.

Arribem a Viver i C.Forner ens surt a recebre
La sortida en general va ser molt profitosa, ja que vàrem poder conèixer en persona un dels millors poetes catalans del moment, i no tothom pot gaudir d’aquest privilegi. A més a més sempre ens quedarà un bon regust de boca, ja que vàrem badar com nens petits quan ens explicava contes i quan ens explicava la seva vida, la qual ens va permetre comprendre una mica més d'aprop la seva obra.
El Climent Ribera li va dedicar aquest poema en nom de tots: Alba Martínez i Alba Serra, Climent Ribera i Cristina Casadesús, Judit González i Judit Soler, Laia Riu i Virgínia Soler.




De Climent a Climent

Un somni, una alenada,
aire fresc a la cara,
un desig etern,
a l’hora de l’albada,
emprenem un viatge amb pas ferm.

Amb gran petjada capaç,
enfilem camí a Viver,
amb el sol de companyia,
amb una ombra inconstant
i pas a pas, anar fent via.

Com a mata enfiladissa,
un camí serpentejat,
mica en mica ja s’allisa
un camí de flors poblat.

En el recte paviment,
la calor i el patiment,
són lleus, gràcies al noble vent,
que ens esguarda per moments,
com mantell de seda fi,
d’aturar raig tan lluent.

Tan sàvia figura,
trobem a les portes del poble,
ressaltant en la natura,
tot entrellaçant les mans,
de persona tan noble.

 Amb orella ben desperta,
i boca badada constant,
tots escoltem les històries,
amb l’original “pam-pam”,
d’aquells coneguts personatges,
que van de cara a la mort
i són alhora tan afables.

I quin preu tan alt
per fer de sagristà!
Que qui vol tan bona feina...
un gran preu ha de pagar,
de mans del rector,
la mort per desafiar,
t’has de fer passar la por!

El Ferreret de Figueres,
és qui enganya a la mort,
és qui salva animetes,
del purgatori i del foc.

La senyora Dominga,
qui no tem gens a la mort,
i que té tan bona vida,
amb “La cameta d’or”.

Amb els ulls grans com taronges,
som capaços d’observar,
poesies acolorides,
de grans versos, versemblants!
  
La vida d’una persona,
ens manté amb la boca oberta,
tot pensant en una història,
religiosa, poètica i certa.

En una gran casa pairal,
on el mossèn està acompanyat,
d’una gran dona, la Ramona,
que sempre li ha fet costat.

Dia a dia, la Ramona,
fa la feina a la masia,
i el Climent, que és capellà,
escolta els seus feligresos,
a l’església i a la rectoria.

I passa el dia volant,
com a l’antiga rectoria,
i manquen totes les hores,
per escriure poesia.

Mirem el poble de Viver,
amb uns ulls ben diferents,
i després el seu recer,
racó de grans sentiments,

recolzat per la seva obra,
I pels llibres a pilots,
que pinten antigues parets,
on hi viu el gran devot,

que d’ofici és capellà,
però que escriu amb sentiment,
i tot i ser magnificent,
aparenta ser corrent.

Entremig d’un gran garbuix,
papers, fotografies,
quadres i poesies...
un despatx amb diccionaris,

de poemes gestacions,
i ni que no en faci pregons,
en les formoses parets,
llueixen grans distincions.

I és que en l’època que estem,
en l’època que ara ens trobem,
que és aquest nostre present,
hem de donar gràcies,

que se’ns atorgui aquest present,
d’haver-lo pogut conèixer,
a vós mossèn Climent,
millor poeta del moment.

Per sempre durarà,
la seva poesia,
i durarà per sempre,
la seva paraula tan, tan viva!

Climent Ribera 

diumenge, 29 de maig del 2011

Simfonia en prosa









SIMFONIA EN PROSA

Divendres, 27 de maig de 2011, a les 8 del vespre, es va presentar a la Biblioteca Josep Mas Carreras de Navàs, el llibre de Martí Just i Montraveta, "Simfonia en prosa".
Presidien la mesa, a més de l'autor, Martí Just, Mossèn Climent Forner, prologuista, Josep Oliva, alcalde de Navàs, i l'editor, Jaume Huch.
Amb la participació dels rapsodes: Maria Àngels Suau, Ramon Cabra i Josep Vilarmau.
Piano i arranjaments: Anna Vega.
Mossèn Climent Forner va fer una glossa de l'obra de l'amic i literat, Martí Just, i va ressaltar la fe i l'originalitat del treball de l'escriptor.
Per acabar es van llegir uns quants relats que van entusiasmar el públic assistent, tant per la bona dicció dels rapsodes i l'acompanyament musical, com pels textos reeixits de l'obra.

dimarts, 10 de maig del 2011

NOCES DE SANG














ORATORI

NOCES DE SANG

Mil.lenari del Sant Dubte d'Ivorra,

BISBAT DE SOLSONA



BREU INTRODUCCIÓ A L'ORATORI "NOCES DE SANG"

D'una primera lectura del poema de Mn. Climent Forner, dos aspectes em van colpir de bell antuvi. El primer, el "Cant a la Segarra", que fa de pròleg als fets del Sant Dubte. Jo he volgut que tot l'oratori fos un cant a la Segarra, tant per l'ús de la temàtica dels Goigs de Sant Ramon Nonat, que caracteritzen el cant inicial, com i també dels Goigs de la Verge d'Ivorra i del Sant Dubte, substància de la secció central o del diàleg entre la Verge i Mn. Bernat Oliver, i, finalment, dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Guissona, que es deixen sentir des de l'arribada de Sant Ermengol, durant el cant de la Confraria per ell fundada, i fins al final, on s'entrellacen amb els Goigs de Sant Ramon i amb tota la temàtica del cant a la Sagarra inicial. Així quedava assegurada l'essència segarrenca de tota l'obra.

...L'Amèn "pianíssimo" del cor, junt amb el cant del rossinyol i els darrers ecos de la campana d'Iborra clouen aquesta diada de glòria, diada del "Sant Dubte" que, al cap de mil anys, revifa el foc perenne d'amor de l'Església vers el seu "Espòs de Sang".

Valentí Miserachs, prev.

XXVII CERTAMEN LITERARI



XXVII CERTAMEN LITERARI

COL.LEGI SANT JOSEP DE NAVÀS


El divendres 15 d'abril,  a Navàs, va tenir lloc el Certamen Literari d'enguany,  en honor de Sant Jordi.
Distribució de premis al Pavelló Poliesportiu.
Mn. Climent, president del jurat, des de fa molts anys, format a més per Josep Mª Badia, Montse Costa, Mª Dolors Claret i Josefina Martínez.

dilluns, 9 de maig del 2011

CONCURS LITERARI ZANUY









CONCURS LITERARI ZANUY

                                                SANT JORDI 2011

Berga. Dissabte 30 d'abril al migdia. Al Pavelló de Suècia. Sant Jordi 2011

XVIII CONCURS LITERARI promogut i patrocinat per l'empresa Liven del Berguedà. Participació d'uns tres mil alumnes de tots els centres docents del Berguedà (escoles i instituts). Mn. Climent n'és el mantenidor des de fa setze anys. El seu discurs d'enguany s'intitulava: "Només la fe fa miracles"  Referint-se a la greu crisi econòmica actual va felicitar la susdita empresa pel seu suport perseverant a l'efemèride i va recomanar als escolars presents que a l'hora de triar o escollir els estudis o la carrera a seguir, molt més que en el guany material que en poguessin treure, pensessin en la felicitat d'ells mateixos i en el bé o servei que poguessin fer a la societat. També va fer algunes referències literàries, com els 25 anys d'Edicions de L'Albí de Berga, a la qual està molt vinculat, i la publicació del seu darrer llibre, PARAULES SOBRE PARAULES (pròlegs i discursos).

dissabte, 7 de maig del 2011

CONFERÈNCIA A CALAF






Conferència sobre:
JOAN MARAGALL I MÀRIUS TORRES
poetes d'ahir, d'avui i de sempre

UN POETA ES CONFESSA










UN POETA ES CONFESSA

RECITAL DE POESIA DEL LLIBRE:

"Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula"

El 28 de febrer, a la tarda, al "Casal de la Gent Gran de Manresa", Climent Forner recitava poemes del seu llibre "Preneu-m'ho tot, deixeu-me la Paraula".
La sala, plena de gom a gom, va gaudir d'allò més de les dots de rapsode de l'orador, i de la seva valuosa poesia.
Al finalitzar l'acte ho corroboraven els forts aplaudiments dels assistents.

M.Altarriba