2a. FIRA DEL LLIBRE DEL BERGUEDÀ
                                                BAGÀ 2012
                   ACTE DE RECONEIXEMENT A L'ESCRIPTOR
                                         CLIMENT FORNER
                              A CÀRREC DE QUIRZE GRIFELL

EXPOSICIÓ DE L'OBRA DE CLIMENT FORNER

 QUIRZE GRIFELL, CLIMENT FORNER, JOSEP UREÑA

                                            OBSEQUI

                                         
                           MONTSE SUBIRANA, CLIMENT FORNER,
                               QUIRZE GRIFELL, JOSEP UREÑA

     

Climent Forner, home de paraula

Permeteu-me que us presenti un amic. És el fill de la Lola de Ca la Guillema del carrer major de Berga, nascut a Manresa el 1927. Berguedà de sentiment i fill adoptiu de la ciutat patumaire, honoríficament parlant.

Segons ens ha explicat més de quatre vegades, durant la seva llarga vida ha tingut dos grans amors, l'Esgésia i Catalunya. Dos amors en els que ha cregut sempre "amb una fe molt pura", per dir-ho amb les seves paraules.

Uns amors que li han donat i li segueixen donant molts maldecaps. L'església i el país no segueixen exactament el camí que ell desitjaria... Tot i així, no ha renunciat mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana, ni a una conferència episcopal catalana independent (...)

(...) La seva tasca ha estat reconeguda i premiada en diversos premis literaris:

          Ciutat de Barcelona, 1962: Els únics mots

• Jocs Florals de Barcelona, 1978: Absolut retorn
• Ciutat de Reus, 1982: L’ull de Taüll
• Ciutat d’Igualada de poesia, 1984: Oda a la ciutat d’Igualada

Ha estat honorat amb el:

• Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana, 1997
• Medalla d’Or de l’Ajuntament de Berga 1998
• Creu de Sant Jordi, 1999

En plena era de les noves tecnologies, trobareu l'obra d'en Climent a Internet, especialment en la seva pàgina web:  www.climentfornerescobet.cat

I també en el bloc Amics de Ciment Forner: climentforner.blogspot.com.es
en el qual hi podem llegir la crònica de la seva intensa activitat cultural, les presentacions de libres, les publicacions, presència a diversos actes… 

Actualment, dos patriarques de les lletres berguedanes, Josep Maria Ballarin, al Nord, des de Gósol, i Climent Forner, al Sud, des de la rectoria de Viver, vetllen per la cultura del nostre país, mantenint la flama sempre encesa.

Noves generacions d'escriptors i de poetes van agafant el relleu i ja no resulta estrany veure alguns noms d'escriptors del Berguedà en els mitjans escrits o audiovisuals d’abast nacional català, en els llibres publicats, en l'actualitat cultural... I que sigui per molts anys!      

El millor homenatge que podem fer a un escriptor és comprar els seus llibres i, sobretot, llegir-los. I així, aprendre i transmetre el seu missatge i la seva sensibilitat, amb la mateixa fe amb què ell ho faria.
Gràcies, amic Climent, pel teu llegat, pel teu amor i per la teva fe en això que tu en dius “el país des pares”!

 Quirze Grifell

Bagà, 18 de maig de 2012   

REGIÓ 7

CLIMENT FORNER, UNA REFERÈNCIA AL BISBAT DEL SOLSONÈS, DEFENSA DEL CELIBAT OPCIONAL

El capellà, que va ser col·laborador del bisbe Deig, reclama que Catalunya tingui conferència pròpia.

REDACCIÓ SOLSONA
El conegut poeta i capellà Climent Forner, rector de Viver i Serrateix i exdirector del Full Diocesà, s'ha pronunciat en un article en aquesta publicació a favor de fer opcional el celibat entre els sacerdots i religiosos catòlics i crític amb el rumb que està prenent actualment l'Església.
Forner, que va ser la mà dreta del bisbe de Solsona, el navassenc Antoni Deig, juntament amb el desaparegut mossèn Jesús Huguet, surt en defensa de les tesis que van emergir del Concili Vaticà II, i d'una Església més oberta que topa amb el model que defensen actualment, entre d'altres, el bisbe cap de la seva diòcesi, Xavier Novell. Mentre aquest darrer insisteix en fer públics posicionaments sobre temes com l'avortament que el situen entre el grup dels bisbes més retrògrads, Forner assenyala en aquest escrit que està a favor del celibat opcional "com opinava privadament el papa Pau VI".
El capellà i poeta fa una confessió de final de trajecte, quan la seva avançada edat (Manresa, 1927) li permet tenir una visió àmplia del vist i viscut. És aquestes conclusions, que ell mateix titula "Un capellà es confessa", que diu que hi ha "diversos motius ben justificables" per a l'opcionalitat del celibat i, a més a més, es postula a favor d'una "Catalunya lliure i sobirana, políticament digna de la seva personalitat històrica". Recorda que els seus dos grans amors son l'Església i Catalunya, i és des d'aquest doble visió, que posa sobre la taula la necessita de crear "una Conferència Episcopal pròpia" entre els bisbats de Catalunya
Fornell, juntament amb el malaurat Jesús Huguet, era un home de confiança del bisbe Deig, i la seva ideologia nacionalista i la seva moral contrasten amb la de l'actual bisbe, Xavier Novell, situat en el sí d'una Església de tesis més conservadores, accentuant sobretot a través de l'acció i els gest un gir que havia iniciat el seu antecessor Jaume Trasserra.
Com si la mort de mossèn Jesús Huguet li hagués carregat la responsabilitat única de ser veu crítica en aquest bisbat sobre ls seva espatlla, Forner afirma que "si tornés a néixer, tornaria a fer-me capellà, ara, de l'Església eixida del Concili Vaticà II, no de l'anterior.
També relata que veu l'Església i Catalunya, els seus grans amors, "allunyades" "dels ideals evangèlics i patriòtics". I afegeix que: "crec tant en l'Església Catòlica que no puc deixar de creure en una església catalana i, àdhuc, en una Conferència Episcopal pròpia que l'ajudi a encarnar-se avui al país". Aquesta, justament, va ser una de les grans causes del bisbat d'Antoni Deig, un dels grans objectius que es va marcar i que van tallar d'arrel la seva malaltia i l'acció de la Conferència Episcopal Espanyola que va aconseguir col·locar entre els bisbes homes que creien poc en aquest òrgan de gestió propi.
Deig unia aquesta voluntat d'organitzar l'Església des de casa amb un sentiment fort d'arrelament al país, i Forner comenta en l'article del Full d'ahir que creu també "en una Catalunya lliure". Forner assegura que no s'ha cansat mai de lluitar per aquestes causes i sempre tenint com a referència el Regne, el seu Déu que l'ha guiat sempre.

TAÜLL

Arran de la mort de Mn. Joaquim Calderer Serra (La Plana, Berguedà,1929 - Solsona 2011), la revista TAÜLL, publicació quadrimestral del Secretariat Intediocesà per a la custòdia i promoció de l'Art Sagrat de Catalunya, ha publicat un seguit d'articles "in memoriam", ressaltant la seva personalitat.

Entre els diferents col.laboradors s'hi troba Mn. Climent Forner.

Em plau transcriure la ressenya adreçada al seu bon amic:

Mn. JOAQUIM CALDERER,
EL CAPELLÀ ARTISTA O L'ARTISTA CAPELLÀ

per CLIMENT FORNER

La mort d'una persona admirada i estimada sempre t'afecta; la de Mn. Joaquim Calderer i Serra ( Solsona, 12/XI/2011) m'ha afectat especialment per un seguit de motius a comentar.

Seminaristes solsonins com érem ambdós, entrats els anys quaranta del segle passat, jo l'avantatjava d'un curs de carrera (1940/1941) i de dos anys de vida (1927/1929). Que recordi, però, no va ser fins l'any 1951 que ens posàrem personalment en contacte. En efecte, el de març d'aquell any, exactament el dia 19, festa de sant Josep, Dia del Seminari, un grup d'estudiants teòlegs, preocupats per les vocacions sacerdotals, vàrem fundar l'INFANTIL, la primera revista catalana infantil de la postguerra. Era una revista molt humil, però que va tenir molt d'èxit, fins al punt que, al cap de pocs mesos, deu o dotze, ja comptava amb 2.000 subscriptors entre els quals el poeta Pere Quart  o Joan Oliver, "de tendresa que li feia", segons confessà,

retornat recentment de l'exili. Com a publicació independent va resistir fins el núm. 36, corresponent al Nadal de 1962, quan donà peu a una altra revista, TRETZEVENTS, editada per l'Abadia de Montserrat, la qual durant molt de temps conservaria el subtítol de "publicació del Seminari de Solsona" aprofitant-se si més no de la cobertura "legal" que, en aquells temps tan difícils per a l'Església a Catalunya i de Catalunya, li havia donat tàcitament el nostre bisbe Tarancón.

Doncs bé, si de l'INFANTIL que deia, jo vaig assumir-ne de seguida la direcció i la col.laboració amb seccions habituals com "Sabeu què, amiguets?", ell, mossèn Calderer, es va fer càrrec de les il.lustracions, sobretot de la darrera pàgina, la més amena, que s'intitulava "En Quimet trapella tot ho esgavella", amb dibuixos i textos inclosos (primer en prosa, més tard en rodolins i tot). Ningú no signava els textos, en tot cas en pseudònim o les inicials del nom i cognom. Ell tampoc, al principi; més tard ho faria amb l'enginyós i enigmàtic monosíl.lab MIK, equivalent a l'última sílaba de Joaquim a la inversa. Jo, com a director, donaria pas al cap de dos anys als meus successors Ramon Alsina, Ramon Barniol, Ramon Garcia, Jesús Huguet, tot i que continuaria col.laborant-hi; el MIK aguantaria fins al final.

Això que podria semblar una trapelleria qualsevol, posa ja de manifest, gosaria dir, un dels trets més característics del nostre amic que l'acompanyaria tota la vida: el joc infantívol, però hàbil, intel.ligent; ser i no ser, dir i no dir, aparèixer i desaparèixer. En el fons era molt bona persona, atenta, amable, generosa, amarada d'amor i humor, ben a l'inrevés de la seva imatge aparent: reservada, esquerpa, distant, estranya... Un detall: no volia que en la guia anual de l'Església de Solsona hi constés el dia del seu naixement, quan hi consta el de tots els altres clergues. Per què? Simplement, perquè havia vingut al món el 28 de desembre, el dia dels Sants Innocents. Innocentada? Murrieria? Narcisisme inconscient? Exhibicionisme camuflat? Deixem-ho per als psicòlegs. El que tenia el Joaquim era una forta personalitat, això sí, amb pensament propi independent, segur d'ell mateix, lúcid, decidit, responsable, formal, generós treballador... ara, ni que fos un infant audaç, també era tímid: la por que li feien els gossos de la meva rectoria de Viver! Una psicologia complicada. Repeteixo: deixem-ho per als entesos, ja que els amics bé l'acceptàvem i el compreníem prou.

Com sigui, a part o més enllà de la sacerdotal, la seva innata vocació artística, començant pel dibuix que deia, es va fer evident des de primera hora, No sé d'on li devia venir, ni quines influències podia haber rebut sobre el particular. Jo diria que fou autodidacte; ignoro si féu alguns estudis esporàdics especials. El cas és que quan el bisbe Miquel el va nomenar, a començaments dels anys 80, director de l'actual Museu Diocesà i Comarcal de Solsona va esclatar de joia i agraïment: per fi, podia realitzar-se en plenitud. De tal manera es va donar a la tasca encomanada que s'hi dedicava amb passió nit i dia, talment un enamorat. No sóc pas jo qui ha de valorar el servei impagable que va fer durant anys i panys a la nostra diòcesi ampliant, enriquint, ordenant i mostrant el susdit santuari en qualsevol de les seves manifestacions artístiques antigues i modernes. Alhora, i sobretot  després de la seva jubilació forçada, no va deixar mai de recórrer sacrificadament el bisbat anant amunt i avall, a tot arreu on es feien obres importants de creació i restauració

en esglésies o capelles, aportant-hi el seu assessorament; jo mateix, en aquest sentit, li estic agraïdíssim. El seu consell era digne de ser tingut en compte, ni que de vegades no coincidís amb el dels tècnics i arquitectes. Tenia molt bon gust artístic, val a dir-ho. Tots el trobarem a faltar. També la diòcesi com a tal: Qui el substituirà com a vetllador del patrimoni arquitectònic? Qui projectarà els seus calendaris anuals, bonics com eren? Qui dissenyerà els programes i cartells d'esdeveniments eclesials com el del Sant Dubte d'Ivorra (el darrer en què estava treballant: el fullet que ha d'acompanyar el DVD de l'Oratori "Noces de Sang")? No sé si aquesta mateixa revista TAÜLL se'n ressentirà, formant part com formava del seu Consell de redacció. Ignoro, així mateix, l'herència personal que hagi pogut deixar de dibuixos, quadres a l'oli, aquarel.les, etc.
La seva vida de capellà , pel que fa al ministeri, pot haver quedat més o menys a la penombra, discret com era. Ara bé, jo diria que el sacerdoci del Joaquim Calderer es feia palès a través del seu amor a l'art, com si ens vogués revelar així la Bellesa de Déu. Perquè Déu, el Déu i Pare de N. S. Jesucrist, no és sols Bondat, és també Bellesa, els dos camins misteriosos que ens porten a la veritat: si els sants de debó, no els de guix, ens en manifesten el primer; els grans artistes d'ahir, d'avui i de sempre (no sols pintors, escultors, arquitectes; també poetes, músics, novel.listes), ens en donen a conèixer el segon. Que ho digui sinó Antoni Gaudí, alhora sant i artista. No és estrany que jo mateix bategés amb el títol: "L'ULL DE TAÜLL" (1983) un dels meus poemaris més religiosos.
Tot això que amb més o menys encert acabo d'escriure sobre  Mn. Joaquim Calderer, el capellà artista o l'artista capellà solsoní que ens acaba de deixar, és el que bonament vaig intentar de resumir en aquests versos del seu recordatori exequial fets a corre-cuita:


Adéu, amic, aquell "Quimet Trapella"
que fóres sempre des de l'Infantil":
Enamorat de tota cosa bella,
Déu t'ha cridat en ple deler fabril
a decorar la cèlica capella.
Aconseguit el somni, dorm tranquil.
Déu és també Bellesa a meravella
i tu ens en revelaves el perfil.

Climent Forner

A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ A NAVÀS I A BERGA
DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT
        
            A LA VORA DEL FOC
        Contes i molt més que contes

A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT

A LA VORA DEL FOC
               Contes i molt més que contes


BIBLIOTECA JOSEP MAS I CARRERAS

Navàs, dilluns 12 de desembre 2011
a 3/4 de 9 del vespre

Hi intervindran:
L'editor Jaume huch
el dibuixant Jaume Gubianas
els actors Ramon Cabra i Josep Mª Simó

I el mateix autor explicant alguns contes infantils com havia fet anys enrere als escolans, Escoltes Alí-Bei i escolars en general

AQUEST LLIBRE, EL MILLOR REGAL DE NADAL I REIS

NADALA CLEMENTINA

NADALA CLEMENTINA

Oh déu, feu-nos fills del silenci i hereus de la pau.
                            St. Climent I, papa i màrtir.


El regne de la pau i del silenci
a poc a poc de mi es va apoderant;
no és pas regne de mort sinó de vida.
Tot, pura gràcia, mentre la tardor
despulla de paraules el pollancre,
fulles que el vent s'enduu, deixant-lo nu,
però ben arrelat i amarat d'aigua.
Ja ho he dit tot. Feliç de creure en Ell
i molt dolgut alhora com a fill
d'un poble esclau i d'una església impura,
germans, regresso al ventre de la mare,
misteri endins, amb l'esperança viva
que el meu Nadal un dia serà Pasqua.
Només puc convidar-vos a pa i vi
vora la llar de foc que encara crema.
Pròdigs o no, siguem-hi tots a taula
en plena nit llagrimejant d'estels.

                        Climent FORNER

Nadal 2011
Viver i Serrateix (Berguedà)

* Xilografia d'Antoni Gelabert: Queralt (1975)

SANT CLIMENT

AVUI ÉS SANT CLIMENT, FELICITEU-LO!