11 DE SETEMBRE A GIRONELLA

Mn. Climent Forner, recitant "Plany per Catalunya"

GIRONELLA, 11 DE SETEMBRE DE 2011

 
Manifest de Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, llegit en la representació del 11 de setembre de 2011.

Arriba un altre 11 de setembre i voldríem que fos per última vegada la festa reivindicativa a la qual resignadament estem conformats. Sempre cal explicar per què celebrem una derrota. I la resposta no és altra que, amb aquella derrota, començà el redreçament. ¿Ens haurem de resignar, amb el poeta de Sinera, que la nostra pàtria és "pobra, bruta, trista, dissortada"? ¿Ens haurem de preguntar infinitament, amb el qui podem intitular "abat" de Serrateix, "no és morta, dorm, o és morta ja per sempre"?

Cada època, cada any, l'onze de setembre és diferent, però també cada vegada cal començar de nou. Si l'any passat el motiu de reivindicació era la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, enguany en aquesta data conflueixen dos motius de preocupació.

El primer és que, després d'un quart de segle de fructuosa immersió lingüística que ha afavorit que el nostre idioma sigui llengua vehicular -cosa que tothom hauria de considerar òbvia- ara ens volen esquerdar el model lingüístic que ha garantit la cohesió social durant aquests anys. No podem permetre que Catalunya sigui un país crispat. Hem de defensar la nostra llengua i evitar que minin la nostra riquesa cultural. Malgrat les possibles crítiques, hem de continuar essent una comunitat dialogant, acollidora; amb una cultura pròpia i tenint internacionalment un nom.

El segon motiu de preocupació són les conseqüències que pot tenir per a Catalunya la reforma de la Constitució espanyola, feta amb l'acord dels dos partits majoritaris i deixant de banda la resta. La qual cosa ens situa lluny del consens dialogant i respectuós que hi va haver al moment de ser redactada.

Aquests fets ens han de fer reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur. I haurien de ser un estímul per deixar de banda coses que en el moment present són secundàries i buscar la unitat d'acció entre tots els qui estimem Catalunya i volem que pugui desplegar lliurament els seus drets nacionals. El procés no serà fàcil ni curt, però hem d'actuar des dels principis democràtics a favor de les properes generacions. Ens cal generositat i esperit de sacrifici com el dels qui defensaren Catalunya el 1714. El seu esforç, malgrat les vicissituds de la història, no fou inútil; ells fressaren el camí pel qual avancem.

No ens cansem, doncs, de treballar en tots els àmbits que tenim a l'abast per conrear els valors que ens són més propis i avançar vers la maduresa de la nostra societat.. Catalunya no "es morta". "Ni dorm" en un son profund. Cada dia és més desperta, cada dia són més els qui obren els ulls i s'adonen de la realitat i es posen a la feina.

Sé que en la diada d'enguany, a Santa Maria del Mar de Barcelona, al costat del Fossar de les Moreres, es prega "perquè els governants i els polítics de la nostra nació cerquin desinteressadament el bé del país i la solidaritat entre els qui han nascut aquí i els qui hi han vingut a viure". És un desig que, en la Diada nacional, tots podem fer ben nostre, sota la mirada benvolent de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Montserrat.

                                                                                       +Josep Mª Soler

                                                                                  Abat de Montserrat

                                                               Montserrat, 6 de setembre de 2011