A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ A NAVÀS I A BERGA
DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT
        
            A LA VORA DEL FOC
        Contes i molt més que contes

A LA VORA DEL FOC

PRESENTACIÓ DEL NOU LLIBRE DE Mn. CLIMENT

A LA VORA DEL FOC
               Contes i molt més que contes


BIBLIOTECA JOSEP MAS I CARRERAS

Navàs, dilluns 12 de desembre 2011
a 3/4 de 9 del vespre

Hi intervindran:
L'editor Jaume huch
el dibuixant Jaume Gubianas
els actors Ramon Cabra i Josep Mª Simó

I el mateix autor explicant alguns contes infantils com havia fet anys enrere als escolans, Escoltes Alí-Bei i escolars en general

AQUEST LLIBRE, EL MILLOR REGAL DE NADAL I REIS

NADALA CLEMENTINA

NADALA CLEMENTINA

Oh déu, feu-nos fills del silenci i hereus de la pau.
                            St. Climent I, papa i màrtir.


El regne de la pau i del silenci
a poc a poc de mi es va apoderant;
no és pas regne de mort sinó de vida.
Tot, pura gràcia, mentre la tardor
despulla de paraules el pollancre,
fulles que el vent s'enduu, deixant-lo nu,
però ben arrelat i amarat d'aigua.
Ja ho he dit tot. Feliç de creure en Ell
i molt dolgut alhora com a fill
d'un poble esclau i d'una església impura,
germans, regresso al ventre de la mare,
misteri endins, amb l'esperança viva
que el meu Nadal un dia serà Pasqua.
Només puc convidar-vos a pa i vi
vora la llar de foc que encara crema.
Pròdigs o no, siguem-hi tots a taula
en plena nit llagrimejant d'estels.

                        Climent FORNER

Nadal 2011
Viver i Serrateix (Berguedà)

* Xilografia d'Antoni Gelabert: Queralt (1975)

SANT CLIMENT

AVUI ÉS SANT CLIMENT, FELICITEU-LO!

UN CAMÍ DE CAMINS

Nova presentació a Golmés del llibre:

UN CAMÍ DE CAMINS
del bisbe Antoni Deig


El divendres dia 11 de novembre va tenir lloc la nova presentació del llibre del bisbe Antoni Deig a Golmés.
Hi van intervenir:
Mn. Climent Forner, escriptor i poeta, Carles Tejedor, president de l'Associació d'Amics del bisbe Deig, i la presidenta de Càritas Parroquial.
Durant l'acte es va fer públic l'edició d'una miscel•lània del bisbe Deig que sortirà en breu.

FESTES D'OCTUBRE, SANTA Mª DE SERRATEIX

 

        RETAULE

DE SANTA MARIA

               I

   SANT URBICI

Aquest és el títol d'una representació escènica que mossèn Climent Forner, amb la col.laboració de l'historiador Josep Mª Badia, va escriure l'any 1990. Es refereix a la més que mil.lenària història del Monestir de Serrateix (fundat el 977), narrada principalment per dos joglars que es diuen Arnaldó i Camesina. Per això se celebra cada any, i aquest any ja n'ha fet vint-i-un, amb motiu de les anomenades Festes d'Octubre (dies 1 i 2), commemoratives de l'esdeveniment. 







Té lloc al presbiteri de l'església parroquial i intervenen, en representació de gairebé tot el poble, una norantena d'actors i actrius, des d'infants a avis, amb vestits d'època i música medieval, dirigits per Josep Mª Simó: monjos, abats, bisbes, arquebisbes, comtes, vescomtes, pagesos, propietaris, processons... La vetllada de dissabte al vespre consta de dues parts: la primera, aquesta del Retaule; i la segona, un Concert, que enguany va anar a càrrec de l'Escola Municipal de Música de Berga.







Després, hi ha torrades de pa a la plaça del Monastir. Aquest any els assistents arribaren prou a dos-cents, els quals, a part de l'entrada (10e.), pogueren adquirir la revista anual MONTBORDÓ que edita el mateix organitzador de les dites festes, el Patronat d'Amics de Serrateix. Val a dir que, entre els assistents, enguany hi havia el nou bisbe de Solsona, Mons. Xavier Novell, i no poques autoritats civils, a més de les municipals locals, en representació de la Diputació de Barcelona i del Consell Comarcal del Berguedà.

L'endemà,diumenge al migdia, va tenir lloc la missa solemne, presidida pel mateix bisbe Xavier Novell i concelebrada per mossèn Climent ( rector des de fa vint-i-dos anys)i animada amb cants per la Coral Sant Esteve de Balsareny, dirigida per mossèn Joan Bajona.


Després de missa, el concert tradicional.





 En resum, tota una gran festa que ajuda a crear consciència d'Església i de Pàtria.

11 DE SETEMBRE A GIRONELLA

Mn. Climent Forner, recitant "Plany per Catalunya"

GIRONELLA, 11 DE SETEMBRE DE 2011

 
Manifest de Josep Mª Soler, Abat de Montserrat, llegit en la representació del 11 de setembre de 2011.

Arriba un altre 11 de setembre i voldríem que fos per última vegada la festa reivindicativa a la qual resignadament estem conformats. Sempre cal explicar per què celebrem una derrota. I la resposta no és altra que, amb aquella derrota, començà el redreçament. ¿Ens haurem de resignar, amb el poeta de Sinera, que la nostra pàtria és "pobra, bruta, trista, dissortada"? ¿Ens haurem de preguntar infinitament, amb el qui podem intitular "abat" de Serrateix, "no és morta, dorm, o és morta ja per sempre"?

Cada època, cada any, l'onze de setembre és diferent, però també cada vegada cal començar de nou. Si l'any passat el motiu de reivindicació era la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut, enguany en aquesta data conflueixen dos motius de preocupació.

El primer és que, després d'un quart de segle de fructuosa immersió lingüística que ha afavorit que el nostre idioma sigui llengua vehicular -cosa que tothom hauria de considerar òbvia- ara ens volen esquerdar el model lingüístic que ha garantit la cohesió social durant aquests anys. No podem permetre que Catalunya sigui un país crispat. Hem de defensar la nostra llengua i evitar que minin la nostra riquesa cultural. Malgrat les possibles crítiques, hem de continuar essent una comunitat dialogant, acollidora; amb una cultura pròpia i tenint internacionalment un nom.

El segon motiu de preocupació són les conseqüències que pot tenir per a Catalunya la reforma de la Constitució espanyola, feta amb l'acord dels dos partits majoritaris i deixant de banda la resta. La qual cosa ens situa lluny del consens dialogant i respectuós que hi va haver al moment de ser redactada.

Aquests fets ens han de fer reflexionar sobre el nostre present i el nostre futur. I haurien de ser un estímul per deixar de banda coses que en el moment present són secundàries i buscar la unitat d'acció entre tots els qui estimem Catalunya i volem que pugui desplegar lliurament els seus drets nacionals. El procés no serà fàcil ni curt, però hem d'actuar des dels principis democràtics a favor de les properes generacions. Ens cal generositat i esperit de sacrifici com el dels qui defensaren Catalunya el 1714. El seu esforç, malgrat les vicissituds de la història, no fou inútil; ells fressaren el camí pel qual avancem.

No ens cansem, doncs, de treballar en tots els àmbits que tenim a l'abast per conrear els valors que ens són més propis i avançar vers la maduresa de la nostra societat.. Catalunya no "es morta". "Ni dorm" en un son profund. Cada dia és més desperta, cada dia són més els qui obren els ulls i s'adonen de la realitat i es posen a la feina.

Sé que en la diada d'enguany, a Santa Maria del Mar de Barcelona, al costat del Fossar de les Moreres, es prega "perquè els governants i els polítics de la nostra nació cerquin desinteressadament el bé del país i la solidaritat entre els qui han nascut aquí i els qui hi han vingut a viure". És un desig que, en la Diada nacional, tots podem fer ben nostre, sota la mirada benvolent de la nostra Patrona, la Mare de Déu de Montserrat.

                                                                                       +Josep Mª Soler

                                                                                  Abat de Montserrat

                                                               Montserrat, 6 de setembre de 2011