dilluns, 22 d’octubre del 2012

1er. FORUM DE BALSARENY







1er. FORUM DE BALSARENY

Les causes del  bisbe Pere Casaldàliga



El dia 13 d’octubre, es va convocar al “1er. Fòrum de Balsareny”,  organitzat  en homenatge al bisbe Pere Casaldàliga, celebrat amb motiu dels 50 anys de la inauguració del Concili Vaticà II, i dels 40 anys d’apostolat del fill predilecte del poble de Balsareny. Prop de 200 persones van seguir amb molta atenció els diferents parlaments  dels membres que assistien al debat, en acabar es van sentir moltes veus demanant una església més plural i oberta.

L’endemà a les 12 del matí es va concelebrar una missa solemne en recordança del bisbe.  Va intervenir la coral de Balsareny, i l’homilia anà a càrrec del Mn. Climent, que ens va fer una llarga exposició de la vida i l’amistat que l’uneix amb l’homenatjat;  per acabar emotiu i complet sermó, va recitar un poema adreçat al seu amic i admirat  bisbe Pere Casaldàliga, que us transcriuré a continuació.

EXTRACTE DE L’HOMILIA PRONUNCIADA PER Mn. CLIMENT FORNER

...Mirem el nostre germà Pere tot un referent i un exemple en el doble aspecte de fidelitat evangèlica i conciliar (ni que a vegades la seva fidelitat sigui rebel discrepant del magisteri eclesiàstic). Ell si que hi va creure de veritat, i hi creurà fins a la mort, en la Paraula de Déu, encarnant-la sàviament en la seva vida com a cristià i com a bisbe...

..Ell sí que ha seguit fidelment Jesús malgrat les seves possibles mancances i debilitats, deixant-ho tot per Jesús i pel seu Evangeli: casa, germans i germanes, pare, mare, tot... (Encara veig la seva mare en el llit d’agonia ensenyant-me l’anell del seu fill dolorosament absent).

...Si el papa Pau VI es va treure tot seguit la tiara de nosa que li feia, el pare Pere en la targeta-invitació de la seva consagració episcopal ja hi escrivia: “ Tu mitra serà un sombrero de paja sertanejo; el sol i el claro de luna; la lluvia i el sereno mirar de los pobres con quien caminas y el mirar

glorioso de Cristo el Senyor.” Literalment, com els apòstols enviats per Jesús: sense sarró, ni calçat, ni bastó...

... Podria parlar de Pere com a poeta, colossal com és, així com de les cartes paulines que publica al butlletí ARAGUAIA i que fan tant de bé,  però m’allargaria massa...

...Si el Pere és un capdavanter destacat de l’anomenada” teologia de l’alliberament” (que, ben entesa, no és marxista sinó evangèlica a tot ser-ho), jo, pobre de mi, sóc un defensor de l’Església i de Catalunya, els dos meus grans amors, a favor dels quals la fe insubornable amb Jesucrist m’ha portat a treballar i lluitar tenaçment i pacífica com a capellà i com a escriptor.

...I per posar punt final a aquesta  meva homilia us recitaré, també si m’ho permeteu, el poema CANT A LA PAU que (l’any noranta-dos em penso que era), li vaig dedicar en homenatge:  “Pere, germà de lluita i d’esperança...”   


 CANT A LA PAU


Pere, germà de lluita i d’esperança,
el fill de cal Lleter de Balsareny,
poeta al vent, profeta de cor fort,
veu flamejant que clama en el desert
i encén en plena nit de nits d’aurora,
hereu de tots els pobles de la terra,
màrtir vivent de l’única croada
que el cel ha beneït i beneeix,
tu, l’home lliure en un país d’esclaus:
Ara que hem compartit el mateix pa
i ens hem embriagat del mateix calze,
des del castell que ens vetlla i et recorda
-tot ell de pedra ferma i vol ardit-,
hissem una bandera de banderes.
Fondes, molt fondes són avui les aigües
del Llobregat  que es fon amb l’Araguaia,
i van creixent fins a sortir de mare
i convertir-se en mar, no el mar que un dia
solcaren caravel·les colombines,
sinó el mar Roig de sang que travessem
a peu eixut i amb càntics de victòria
cap a la terra nova i el cel nou.
La llibertat dels homes i dels pobles
és tan sagrada com el cos de Crist.
Hem declarat la guerra de la pau
i lluitarem fins a la mort amb totes
les armes invencibles de l’amor.
Ell és la Pau, i és el primer a combatre.
Ell és la Pau que ja corona els cims.
Va caure un mur i tots els murs cauran
i no hi haurà fronteres que ens deturin.
Si els homes i les parles són diversos,
han convingut molts noms en un sol nom.
Ja no hi ha nord ni sud, que tot és centre,
el centre de l’Amor, el cor de cors
que és el batec del mateix cor de Déu.
Fem un sol mon dels quatre mons, un sol,
casa pairal oberta als quatre vents
on tots els fills esdevinguts germans
seuen com reis a la mateixa taula.
Ja els tancs blindats i els míssils són ferralla
que es ven a muntagueres al drapaire
i ni tan sols se’n guarden als museus.
L’anyell juga amb el llop i la pantera
s’ajoca amb el cabrit, mentre el vedell
pastura amb el lleó, tots ells menats
per un infant que espaordeix les serps.
Mireu els camps de blat, i com peüllen,
llaurats amb relles d’or i no amb espases!
Totes les llances es tornaven falçs
i a l’hora de la sega, com fulguren!
Ai, del qui s’atreveixi a violar
aquesta tendra primavera en flor!
Més li valdria no haver nascut.

Pere, germà, atleta dels atletes
que corres a l’estadi i ens avances
cap a la fita adelerant del Regne,
passa’ns la torxa de la teva fe.

 Climent Forner

dimecres, 10 d’octubre del 2012

22è. RETAULE DE SANTA MARIA I SANT URBICI. ORATORI BREU Tex: Climent Forner. Música: Martí Just








MONESTIR DE SANTA MARIA DE SERRATEIX
                       FESTES D'OCTUBRE

Intèrprets:
La Polifònica de Puig-reig
L'Orquestra Municipal de Música de Puig-reig
La secció de corda de l'Escola Municipal de Música de Berga

ORATORI BREU
La segona vinguda del Crist


El 6 d'octubre passat, a Serrateix, dins del marc de les Festes d'Octubre, van tenir dos aspectes destacables que van fer lluir d'allò més les representacions. En primer lloc l'homenatge que es va retre a Mn. Climent Forner, rector de les parròquies de Serrateix, Viver i Sant Joan, a més de reconegut poeta, amb motiu dels seus 85 anys, que complirà el 31 d'octubre vinent; i l'estrena absoluta d'una obra musical, l'Oratori Breu, interpretat per homenatjar-lo.



L'esglesia plena de gom a gom (més de 350 persones) va gaudir moltíssim de les dues efemèrides. Quan es va acabar l'Oratori, a l'esplanada del temple, encengueren unes grans fogueres per a torrar el pa amb què ens obsequiaren, acompanyat de llonganissa, xocolata i mistela.
Fou patrocinat per diferents entitats i Ajuntaments, a més dels particulars que molt generosament varen fer la seva aportació perquè es pogués dur a terme, i a part, no cal dir, del Patronat d'Amics de Serrateix.





l'Endemà, diumenge, hi hagué la missa commemorativa de la fundació del Monestir, amb sermó del pare Jordi Castanyer, monjo del Miracle i amb cants de la Coral Sant Bartomeu de Casserres.
I com a punt final, un bon dinar medieval.  

dilluns, 17 de setembre del 2012

 
 
 
TOTS ELS GOIGS DE MN. CLIMENT FORNER
 
 
El diumenge, dia 9 de setembre, a la tarda, va tenir lloc al Pavelló de Suècia de Berga, una celebració anticipada de la Diada Nacional de Catalunya, organitzada per Òmnium Cultural del Berguedà presidit pel Sr. Jaume Farguell, en homenatge a Mn. Climent Forner i Escobet. L'acte, amb la sala plena de gom a gom, constà de tres parts. Primera: presentació de la carpeta TOTS ELS GOIGS DE MOSSÈN CLIMENT FORNER, editada per l'Associació Medieval de Bagà sota l'impuls de Josep Urenya i Enric Ribera, amb la col.laboració d'altres associacions de Gogistes i de diverses institucions locals i comarcals. (La susdita carpeta conté 82 textos de l'autor entre goigs pròpiament dits i virolais, himnes i altres cants, il.lustrats pel dibuixant Josep Peris, amb les solfes corresponents; des dels primers, dedicats a la Mare de Déu de Montalbà ( any 1948) als de Santa Maria de Cal Bassacs (2012)). Segona part: lliurament del IV Premi Climent Forner als immigrants de diferents països que assisteixen als cursos de Català, Llengua d'Acollida ( entre els quals hi havia la Comunitat Islàmica de Berga). I tercera: l'actuació del grup Cantaires del Rosselló (Catalunya Nord) que interpretà un seguit de sardanes i havaneres totes en català. L'acte s'acompanyà d'una exposició de plafons sobre la vida i l'obra de  l'homenatjat i una altra, aliena, de fotografies d'una prestigiosa artista berguedana.

dissabte, 23 de juny del 2012

               
                 NOCES DE SANG
                      ORATORI

Mn. Climent ha assistit a l'estrena del Concert ORATORI "Noces de Sang" interpretat a la Basílica de Santa Maria la Major de Roma. El text de l'Oratori traduït a l'italiá i a l'anglès, és de Climent Forner i la música de Valentí Miserachs.
Tot un esdeveniment musical de primer ordre!




dimarts, 12 de juny del 2012























AMÉN

SEIXANTA ANYS DE SACERDOCI
Ordenació: Barcelona, 31-V-1952
Primera missa: Berga, 8-VI-1952
Segona missa: Queralt, 9-VI-1952
Noces d’argent: Navàs, 31-V-1977
Noces d’or: Viver i Serrateix, 31-V-2002
Seixantè aniversari: Id., 31-V-2012

......................................................


Entre el vestíbul i l’altar, Joel,
rejovenint-se d’anys, fins ahir encara
custodiava el temple, al vent de cara,
lliure i fidel, i fins fidel rebel.

 Sempre abraçant el calze i l’arpa, ara,
cansat, entrava endintre de Betel
a resar vespres amb el viu anhel
d’haver el repòs als braços de Déu Pare.

 Molt ha parlat, molt ha callat, i a taula,
vivint com viu del Pa i de la Paraula
i fent de l’amistat un sagrament,

 tant comparteix la rica benaurança
amb els més pobres, que del tot donant-se
és i se sent feliç. Amén, Amén.

                                                 Climent Forner




dimecres, 23 de maig del 2012

                        2a. FIRA DEL LLIBRE DEL BERGUEDÀ
                                                BAGÀ 2012
                   ACTE DE RECONEIXEMENT A L'ESCRIPTOR
                                         CLIMENT FORNER
                              A CÀRREC DE QUIRZE GRIFELL



EXPOSICIÓ DE L'OBRA DE CLIMENT FORNER


 QUIRZE GRIFELL, CLIMENT FORNER, JOSEP UREÑA

                                            OBSEQUI

                                         
                           MONTSE SUBIRANA, CLIMENT FORNER,
                               QUIRZE GRIFELL, JOSEP UREÑA
     
Climent Forner, home de paraula


Permeteu-me que us presenti un amic. És el fill de la Lola de Ca la Guillema del carrer major de Berga, nascut a Manresa el 1927. Berguedà de sentiment i fill adoptiu de la ciutat patumaire, honoríficament parlant.

Segons ens ha explicat més de quatre vegades, durant la seva llarga vida ha tingut dos grans amors, l'Esgésia i Catalunya. Dos amors en els que ha cregut sempre "amb una fe molt pura", per dir-ho amb les seves paraules.

Uns amors que li han donat i li segueixen donant molts maldecaps. L'església i el país no segueixen exactament el camí que ell desitjaria... Tot i així, no ha renunciat mai al somni d’una Catalunya lliure i sobirana, ni a una conferència episcopal catalana independent (...)

(...) La seva tasca ha estat reconeguda i premiada en diversos premis literaris:

          Ciutat de Barcelona, 1962: Els únics mots
  • Jocs Florals de Barcelona, 1978: Absolut retorn
  • Ciutat de Reus, 1982: L’ull de Taüll
  • Ciutat d’Igualada de poesia, 1984: Oda a la ciutat d’Igualada
Ha estat honorat amb el:
  • Premi Jaume I d’Actuació Cívica Catalana, 1997
  • Medalla d’Or de l’Ajuntament de Berga 1998
  • Creu de Sant Jordi, 1999
En plena era de les noves tecnologies, trobareu l'obra d'en Climent a Internet, especialment en la seva pàgina web:  www.climentfornerescobet.cat

I també en el bloc Amics de Ciment Forner:
climentforner.blogspot.com.es
en el qual hi podem llegir la crònica de la seva intensa activitat cultural, les presentacions de libres, les publicacions, presència a diversos actes… 

Actualment, dos patriarques de les lletres berguedanes, Josep Maria Ballarin, al Nord, des de Gósol, i Climent Forner, al Sud, des de la rectoria de Viver, vetllen per la cultura del nostre país, mantenint la flama sempre encesa.

Noves generacions d'escriptors i de poetes van agafant el relleu i ja no resulta estrany veure alguns noms d'escriptors del Berguedà en els mitjans escrits o audiovisuals d’abast nacional català, en els llibres publicats, en l'actualitat cultural... I que sigui per molts anys!      


El millor homenatge que podem fer a un escriptor és comprar els seus llibres i, sobretot, llegir-los. I així, aprendre i transmetre el seu missatge i la seva sensibilitat, amb la mateixa fe amb què ell ho faria.

Gràcies, amic Climent, pel teu llegat, pel teu amor i per la teva fe en això que tu en dius “el país des pares”!
 Quirze Grifell
Bagà, 18 de maig de 2012   



dilluns, 14 de maig del 2012


REGIÓ 7





CLIMENT FORNER, UNA REFERÈNCIA AL BISBAT DEL SOLSONÈS, DEFENSA DEL CELIBAT OPCIONAL

El capellà, que va ser col·laborador del bisbe Deig, reclama que Catalunya tingui conferència pròpia.

REDACCIÓ SOLSONA
El conegut poeta i capellà Climent Forner, rector de Viver i Serrateix i exdirector del Full Diocesà, s'ha pronunciat en un article en aquesta publicació a favor de fer opcional el celibat entre els sacerdots i religiosos catòlics i crític amb el rumb que està prenent actualment l'Església.
Forner, que va ser la mà dreta del bisbe de Solsona, el navassenc Antoni Deig, juntament amb el desaparegut mossèn Jesús Huguet, surt en defensa de les tesis que van emergir del Concili Vaticà II, i d'una Església més oberta que topa amb el model que defensen actualment, entre d'altres, el bisbe cap de la seva diòcesi, Xavier Novell. Mentre aquest darrer insisteix en fer públics posicionaments sobre temes com l'avortament que el situen entre el grup dels bisbes més retrògrads, Forner assenyala en aquest escrit que està a favor del celibat opcional "com opinava privadament el papa Pau VI".
El capellà i poeta fa una confessió de final de trajecte, quan la seva avançada edat (Manresa, 1927) li permet tenir una visió àmplia del vist i viscut. És aquestes conclusions, que ell mateix titula "Un capellà es confessa", que diu que hi ha "diversos motius ben justificables" per a l'opcionalitat del celibat i, a més a més, es postula a favor d'una "Catalunya lliure i sobirana, políticament digna de la seva personalitat històrica". Recorda que els seus dos grans amors son l'Església i Catalunya, i és des d'aquest doble visió, que posa sobre la taula la necessita de crear "una Conferència Episcopal pròpia" entre els bisbats de Catalunya
Fornell, juntament amb el malaurat Jesús Huguet, era un home de confiança del bisbe Deig, i la seva ideologia nacionalista i la seva moral contrasten amb la de l'actual bisbe, Xavier Novell, situat en el sí d'una Església de tesis més conservadores, accentuant sobretot a través de l'acció i els gest un gir que havia iniciat el seu antecessor Jaume Trasserra.
Com si la mort de mossèn Jesús Huguet li hagués carregat la responsabilitat única de ser veu crítica en aquest bisbat sobre ls seva espatlla, Forner afirma que "si tornés a néixer, tornaria a fer-me capellà, ara, de l'Església eixida del Concili Vaticà II, no de l'anterior.
També relata que veu l'Església i Catalunya, els seus grans amors, "allunyades" "dels ideals evangèlics i patriòtics". I afegeix que: "crec tant en l'Església Catòlica que no puc deixar de creure en una església catalana i, àdhuc, en una Conferència Episcopal pròpia que l'ajudi a encarnar-se avui al país". Aquesta, justament, va ser una de les grans causes del bisbat d'Antoni Deig, un dels grans objectius que es va marcar i que van tallar d'arrel la seva malaltia i l'acció de la Conferència Episcopal Espanyola que va aconseguir col·locar entre els bisbes homes que creien poc en aquest òrgan de gestió propi.
Deig unia aquesta voluntat d'organitzar l'Església des de casa amb un sentiment fort d'arrelament al país, i Forner comenta en l'article del Full d'ahir que creu també "en una Catalunya lliure". Forner assegura que no s'ha cansat mai de lluitar per aquestes causes i sempre tenint com a referència el Regne, el seu Déu que l'ha guiat sempre.